CINE ECOLOGISTA
Segona autòpsia al planeta
Al Gore torna a insistir sobre els riscos del canvi climàtic en el documental 'Una verdad aún más incómoda'
zentauroepp40183553 cuaderno del domingo documental narrado por al gore una170921195351
Ha passat una dècada des que Al Gore va llançar un senyal d’alarma a bord del documental 'Una verdad incómoda', que almenys momentàniament va semblar capaç de convertir el canvi climàtic en un assumpte mediàtic primordial. Avui dia, no obstant, l’espècie humana continua ocupada destruint el planeta. «Aquests últims tres anys han sigut els més calents de la història»; «les glaceres s’estan fonent a tot el món» o «la temporada de neu s’escurça cada vegada més» són algunes de les frases que el mediambientalista i antic vicepresident dels Estats Units deixa sortir de la seva boca de forma automàtica, gairebé a manera de salutació, o almenys així va ser durant la trobada que va mantenir amb la premsa en el passat Festival de Cannes. I així ha de ser, assegura; perquè hi ha molta feina pendent, especialment des que la Casa Blanca està ocupada per un negacionista irremeiable. Al cap i a la fi, molt abans de fer-ho sobre les 'fake news' Donald Trump ja tuitejava sobre «la bajanada de l’escalfament global».
A partir de divendres als cines, 'Una verdad más incómoda: ahora o nunca' és una seqüela en la qual Gore segurament hauria preferit no haver de participar. Aquí, hi assumeix la falta de solucions al canvi climàtic com un fracàs personal. «Vaig trobar un pla per a la meva vida», confessa en el nou documental, i just després cita Mike Tyson: «Tothom té un pla fins que rep un cop de puny a la cara». Apareix més canós i una mica més gras a l’àrea abdominal, però igual d’apassionat i, potser, més furiós. Com a la primera pel·lícula, el veiem oferint conferències en les quals mira d’educar i motivar la gent sobre la catàstrofe ambiental a la qual ens adrecem i els tèrbols interessos polítics que impedeixen prevenir-la. «Els perills que afrontem són ara molt més severs del que els científics van predir; hem anat a pitjor», sentencia en relació amb la qüestió.
Amb l’objectiu d’aportar proves, a 'Una verdad más incómoda', Gore viatja al voltant del món per trobar-se amb supervivents de tifons a les Filipines, carrers negats de Miami i altres llocs que han sigut escenari d’imatges bíbliques: inundacions, tornados, carreteres convertides en rius i peixos que neden pels carrers.
Passar a l’acció
Les coses, és cert, han millorat en els últims 10 anys. L’ús creixent del poder eòlic i el solar ha reduït la nostra dependència dels combustibles fòssils, tradicionalment identificats com la primera causa del problema. «Tenim les solucions a la nostra disposició», reconeix Gore. «Els avenços en fonts d’energia renovables, i l’ús de bateries no contaminants i vehicles elèctrics i tantes altres tecnologies que ajuden a reduir les emissions, ha sigut molt ràpid. El gran desafiament ara és aconseguir prou voluntat política per implementar aquestes solucions. S’ha de passar a l’acció».
A més a més de mostrar com la gent s’organitza per aturar la destrucció, la pel·lícula s’endinsa en els despatxos de líders polítics que sovint tracten d’equilibrar la protecció mediambiental amb el desenvolupament econòmic. En una escena, per exemple, el ministre d’energia indi respon als arguments de Gore sobre la necessitat d’usar energies renovables dient que el seu país serà capaç de desfer-se de la classe de plantes carboníferes que van ajudar a industrialitzar Occident «en 150 anys».
El 2007, un any després de l’estrena d’'Una verdad incómoda', l’exvicepresident va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. Al mateix temps, la pel·lícula li va comportar una allau de premsa negativa. Va ser criticat, per exemple, per incloure-hi una simulació per ordinador, per il·lustrar fins a quin punt anaven les grans urbs a patir els efectes de l’elevació del nivell del mar, en la qual part de Manhattan apareixia submergida sota les aigües.
Es va convertir, de fet, en l’home a qui els sectors més conservadors dels Estats Units més disfrutaven d’odiar, i de poc va servir que les seves prediccions es fessin realitat el 2012, quan l’àrea on un dia es van elevar les Torres Bessones va quedar negada durant l’huracà Sandy. Avui només cal buscar a Google «canvi climàtic» per comprovar com d’eficaç ha resultat ser la dreta per clavar la seva bandera sobre l’assumpte. La majoria dels vídeos sobre ell que hi ha a Youtube essencialment es dediquen a negar-ne l’existència. «Els grups d’opinió que serveixen a la causa negacionista han rebut milions i milions de dòlars d’aportacions», recorda Gore. «I com a resultat, en l’imaginari col·lectiu, la raó i els fets han deixat de tenir importància».
Parlar de la causa negacionista, dèiem, és parlar de Donald Trump. La seva ombra amenaça com un iceberg l’Àrtic al llarg del metratge d’'Una verdad más incómoda', que l’observa durant la seva campanya presidencial. «¿On és l’escalfament? En necessitem més, d’això. ¡Fa molt de fred!», l’hi vam sentir dir en un dels mítings. La seva elecció va afectar profundament el futur de la pel·lícula: els directors, Bonni Cohen i Jon Shenk, es van veure obligats a afegir-hi un epíleg després que l’1 de juny Trump va anunciar la retirada dels Estats Units de l’Acord de París, que mira de reduir a escala mundial els efectes del canvi climàtic. Va ser una prova més que, malgrat l’activisme mediambiental i l’empenta d’una economia basada en fonts d’energia alternatives, la indústria dels combustibles fòssils estarà entre nosaltres durant molt de temps més.
Notícies relacionades«Tot el temps que Trump estigui a la Casa Blanca serà un desafiament tant per al meu país com per a tot el món», adverteix Gore. «Per afrontar la crisi climàtica s’ha d’arreglar primer la crisi que pateix la democràcia a Occident». Assegura no utilitzar el medi ambient com a mitjà per a una altra finalitat que no sigui la salvació del planeta. «Per a mi, això no és una campanya per ocupar cap butaca. M’he curat de la política».
Renovar compromisos
'Una verdad más incómoda' no guanyarà nous adeptes per a la causa; els que ja no hi creguin no es deixaran convèncer per la pel·lícula perquè l’evitaran. «Però pot servir per renovar compromisos. Hi ha una llei de la física que diu que cada acció provoca una reacció oposada i d’igual intensitat. I jo crec que ja està havent-hi una reacció a tot el món contra l’autoritarisme populista de dretes». És bonic pensar que Gore té raó, i que potser no fa falta que 'Una verdad más incómoda' vingui d’aquí 10 anys més a dir-nos que el món s’acaba. H
