'Stranger things': que tornen els rarets

La germandat dels marginats de ‘Stranger things’ torna el dia 27, amb l’estrena de 

la seva segona temporada. Aquí repassem qui és cadascú quan no lluiten contra forces monstruoses.

Milli Bobby Brown. El fenomen marbellí

Marbella. 2004

L’Akira d’Indiana, la nena d’origen i parador desconeguts que trenca braços i fa volar la gent només fent cara de molt mala llet, va néixer a realitat a Marbella, quan era el 'cortijo' de Julián Muñoz i els diners corrien en bosses d’escombraries. El 2008, quan el totxo començava a mostar signes de fatiga, la seva família, dedicada al sector immobiliari, va emigrar a Dorset (Anglaterra) i després, el 2012, a Orlando, on va començar a anar a classes d’interpretació. Una professora la va animar que provés amb les audicions i, en un temps rècord, va fitxar per les sè­ries 'Once upon a time', 'America', 'Intruders', 'Modern family' i 'Anatomía de Grey', i es va convertir en la cap rara de Stranger ­things -ja ho sabeu: la rapada telecinèsica a qui li sagna el nas-. Ja investida com a fenomen, ha firmat un contracte de set xifres per a la pròxima 'Godzilla'. 

Goten Matarazzo. Un doll de veu

Little Egg Harbor. New Jersey. 2002

Com la resta dels seus companys, el des­afiament que afronta Gaten Matarazzo és sobreviure a l’afable Dustin Henderson quan les forces paranormals se’n vagin per sempre de Hawkins, la topografia perduda entre Twin Peaks i el Castle Rock de Stephen King. Com sabeu, té la casuística en contra -com a prova, el futur dels actors d’'E.T.' i 'Els ­goonies'-, però qui sap quin gir de guió espera aquest noi, peculiar entre els pecu­liars, a qui Matt i Ross Duffers li van dissenyar un paper a mida quan el van conèixer. Afectat de displàsia clidocra­nial -malaltia genètica que afecta el desenvolupament dels ossos i les dents i que explica el ventilat somriure i el contorsionisme d’espatlles que ha cedit al personatge-, té un doll de veu que l’ha portat a musicals com 'Els Miserables' i 'Priscilla, reina del desert', i a cantar l’himne dels EUA en un partit entre els Mets i els Yankees. 

Noah Schapp. Ell és Charlie Brown

Nova York. 2005

En aquesta revolta dels altres, el personatge de Will Byers que interpreta Noah ­Schnapp bé es podria penjar el galó de raret d’honor per la seva androgínia i aparent fragilitat -com avorreixen els herois típics, ¿oi?- i per haver estat a l’Altre Costat, aquell eco del nostre món sumit en tenebres i mort, i custodiat pels monstres Demogorgon. De tota manera, abans de posar-se sota la melena de petit príncep vuitanter, aquest actor d’ascendència jueva asquenazita i sefardita que es va foguejar als teatres escolars ja havia posat la veu al personatge de Charlie Brown al 'blockbuster' ­'Peanuts', i havia participat en el thriller sobre la guerra freda 'Bridge of spies', de Steven Spielberg, i la pel·lícula indie 'We only know so much', basada en la novel·la d’Elizabeth Crane. A banda d’això, li agrada jugar a bàsquet, anar en bici i cuidar el seu gos, un spaniel que es diu Spaghetti.

Caleb McLaughlin. Actor de musical

Carmel, Nova York. 2001

Fill d’un pastor baptista i d’una especia­lista en màrqueting que, com Kris ­Jenner, es fa dir 'momager' (mare+mànager o quan la teva família és el teu negoci), Caleb McLaughlin aporta la quota rondinaire i afroamericana a una sèrie que, de tota manera, encara té molt de recorregut per fer a favor de la diversitat racial i de gènere. Abans de cobrar 30.000 euros per capítol en la sèrie dels germans Duffers, McLaughlin havia estudiat ball a The Harlem ­School of the Arts, i el seu director el va fitxar com a jove Simba en una producció d’'El rei lleó' que va dirigir a Broadway. Del musical va passar a la televisió, on ha firmat humils aparicions en sèries com 'Ley y orden' i 'Shades of blue', de la qual Jennifer Lopez és protagonista i productora en cap. Per al seu paper de Lucas Sinclair, diu, va fer un stage vuitanter amb 'E.T.', 'Stand by me' i 'Els goonies'.

Finn Wolfhard. L'It boy'

Vancouver. 2002

El xaval, que ja ha protagonitzat edito­rials de moda dedicats a la consagració de la dessuadora en publicacions enrotllades com 'i-D', segueix estudiant a l’escola catòlica de Vancouver, on resideix amb la seva família, cada vegada que els nous mandarins del gènere paranormal li donen festa com a icona d’aquest retorn als 80 que estan executant com qui no vol la cosa. Finn Wolfhard, el tenaç i emotiu ­Mike Wheeler, el xaval que esquiva i reverteix amb una dignitat que desarma els abusos dels seus companys d’escola, també és un dels membres del Club dels Perdedors de la pel·lícula 'It', en la qual el director, Andrés Muschietti, els posa davant del demoníac pallasso i, també, dels seus propis diables. Potser per allò que la inadaptació és una forma de vida, el noi s’entreté endollant la guitarra i atacant 'hits' de Nirvana.

Joe Keery. Torna la mata de cabells

Heredia, Costa Rica. 1992

¿Què fa un músic caribeny caçant monstres en un poble perdut i fred de l’Oest ­Mitjà americà? Doncs intentar obrir la porta de la indústria del 'show business' ­posant el gest i la mata de cabells al servei de Steve Harrington, el guaperes que comença la sèrie sent un mascle de manual i acaba reeducat després d’una breu (i sembla que oberta) relació amb ­Nancy ­Wheeler. Abans d’executar el gran salt amb 'Stranger things', aquest graduat a l’escola de teatre de DePaul University va passar per 100 audicions, va pagar uns quants lloguers fent anuncis per a KFC i Domino’s Pizza -¿oi que té cara de capitost de germandat universitària?- i va aparèixer a 'Empire' i 'Chicago Fire'. Canta i toca la guitarra en una banda de rock psicodèlic que es diu Post-Animal i no hi ha alfombra vermella en què no se li pregunti per la marca de la seva laca. 

Charlie Heaton. L'antigalant esquerp

Bridlington, Regne Unit. 1994

El britànic Charlie Heaton interpreta aquell personatge esquerp i tirant a disfuncional que, recordeu-ho, es passa la primera temporada de la sèrie intentant, i no sempre amb èxit, a) trobar el seu germà petit, b) tranquil·litzar la seva mare (Winona Ryder), que davant l’estupor general assegura que el petit Will no està mort, sinó atrapat en un univers paral·lel i c) lligar amb Nancy Wheeler (Natalia Dyer) mentre lluita contra les forces del mal, primer de l’institut i després de la física en general. No està malament, ¿oi? A diferència dels seus companys de repartiment, ­Heaton, que toca a la banda Comanechi, ja ha fet algunes gambades en el món del cine, on ha protagonitzat 'As you are' i 'Shut in'. I cada vegada que obre la boca té un munt de micròfons disposats a documentar com va la seva relació amb Dyer, sembla que més encaminada lluny de Hawkins. 

Natalia Dyer. Adeu a Sandra Dee

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Nashville, Tennessee. 1997

Per a sort seva, hi ha vida més enllà de Disney Channel, factoria on es va foguejar, i d’aquestes heroïnes sofertes que es passen les pel·lícules d’adolescents rivalitzant en secret amb la rossa explosiva mentre esperen en silenci que el guapo les redimeixi amb una mica d’atenció. El personatge de Nancy Wheeler -germana gran de ­Mike i vèrtex del triangle amorós que conforma amb Steve i Jonathan- aprèn ràpid que l’aristocràcia de l’institut és sovint idiota i que, si un monstre s’emporta la teva amiga, el millor és agafar un bat i anar-la a buscar. No, Nancy no és Sandra Dee. I Natalia Dyer, que estudia a la Universitat de Nova York, tampoc. De fet, acaba d’estrenar 'Yes, God, yes', un curt sobre el despertar sexual d’una jove en un centre catòlic definit per la seva directora, Karen Maine, com una «història d’amor entre una dona i la seva vagina».  Així és el nou romanticisme.