Sarah Gadon: l'altra criada de Margaret Atwood

L'actriu protagonitza la sèrie de Netfix 'Alias Grace', basada en una obra de l'escriptora

zentauroepp40667448 mas periodico serie alias grace171026172657

zentauroepp40667448 mas periodico serie alias grace171026172657

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha dos motius principals pels quals, potser, Sarah Gadon no és tan famosa com hauria de ser. Per un costat, segurament ha tingut l’oportunitat de fer de la núvia que talla les ales a un superheroi, però ha preferit concentrar-se en projectes que li exigissin un treball mínim. I per un altre costat, en lloc de mudar-se a Hollywood, continua a Toronto, on va néixer fa 30 anys.

Va ser allà on va rodar Alias Grace, sèrie ja vista al Canadà però que aquí descobrirem a Netflix a partir de divendres. Al seu costat, tot un 'all stars' del cine canadenc. La persona que es va entestar a adaptar aquesta novel·la de Margaret Atwood -l’autora d’'El conte de la criada'- va ser Sarah Polley, l’actriu, directora, guionista i activista aquí coneguda com a protagonista de 'Mi vida sin mí', d’Isabel Coixet.

Polley escriu i produeix una sèrie dirigida per Mary Harron, a qui devem la infravalorada adaptació d’'American psycho' i 'The moth diaries', amb Gadon al repartiment. I les familiaritats segueixen: en el repartiment d’aquesta producció sobre una criada que hauria pogut (o no) participar en un (doble) assassinat hi trobem el mateix David Cronenberg, que va comptar amb Gadon per a tres pel·lícules consecutives: 'Un método peligroso', 'Cosmopolis' i 'Mapes a les estrelles'.

Abans de Cronenberg

De pare psicòleg i mare mestra, Gadon va començar a actuar amb 10 anys: el 1998 va aparèixer a la sèrie Nikita com la filla d’una terrorista de l’Europa de l’Est. Després van arribar episodis a 'El club de medianoche', Una segunda oportunidad, 'Mutante-X…' Als seus pares els semblava bé que explorés les seves facetes artístiques (també va estudiar dansa amb el National Ballet School), però no li van donar la benedicció per convertir-se en actriu fins que va ser adulta i es va graduar en cine per la universitat de Toronto. 

Després de l’empenta de Cronenberg, va seguir escollint projectes exigents. D’acord, en la seva filmografia apareix la poc memorable 'Drácula: la leyenda jamás contada', però també excel·lents pel·lícules de Denis Villeneuve ('Enemy'), Amma Asante ('Belle'), Julian Jarrold ('Nit reial')… I una de les millors minisèries dels últims temps, 22.11.63, adaptació de la novel·la de Stephen King en la qual va encarnar amb sensibilitat extrema l’objecte amorós de Jake Epping (James Franco), el mestre d’institut que viatjava al passat per aturar l’assassinat de JFK.

Notícies relacionades

Després d’exhibir contenció i força interior a 'Indignación', per a la qual va voler canalitzar Sylvia Plath, una de les seves escriptores favorites, es va sumar al repartiment de 'The death and life of John F. Donovan', primera pel·lícula de Xavier Dolan en anglès, en què comparteix cartell amb Natalie Portman, Jessica Chastain, Susan Sarandon, Thandie Newton… Poder femení a palades.

Segurament la 'première' del film serà un model de glamur, però Gadon no és una apassionada de les alfombres vermelles i l’elecció de vestuari. En declaracions al diari canadenc 'The Globe and Mail', deia: «És aclaparador i excitant, però també pot ser molt frustrant i prendre molt temps, i a vegades penso: ‘¿Quina és la meva feina en realitat?’ Només soc una actriu». Bé, només, només, no. Al capdavall, també se l’ha vist lluint magnetisme en campanyes de Giorgio Armani Beauty i Jaeger-LeCoultre.