Victoria's Secret: al cap de Trump

La gran maquinària propagandística que envolta la desfilada anual­ de Victoria’s Secret manté que, dimarts que ve, 800 milions d’espectadors patiran una insolació de brillantors després d’assistir, un altre any, a aquest espectacle que, més que un xou, sembla una visita al cap de Donald Trump en la intersecció justa en què s’uneixen dues de les seves grans passions: el sexisme i el capital. Ja ho sabeu. Sostenidors de dos milions de dòlars. Música. Superrosses d’1,90 metres i bombollejants que llancen petons a l’infinit. Una feminitat, s’ha de dir, tan hiperproduïda com la del cèlebre reality de drag queens RuPaul’s Drag Race, ironitzava aquests ­dies la periodista britànica Cathe­rine Bennet. La mateixa quantitat de laca i pestanyes postisses, però amb menys humor i més dissimulació. Endinsem-nos, doncs, en l’entramat del fenomen a partir de les seves voluminoses xifres.       

40 pots de laca

No, als àngels de Victoria’s Secret no els queda així la melena després de passar-se l’assecador de mà. Necessiten desenes d’extensions –«¿quantes més me’n posaràs?», va sentir un reporter de WWD que preguntava, horroritzada, Karlie Kloss– i invertir en l’obra d’enginyeria gairebé un pot de laca. Els treballs de construcció no s’acaben aquí: en la posada a punt de les 55 models, hi intervenen 32 perruquers, 32 maquilladors i 60 planxes. A més, un equip de countouring –tècnica que esculpeix cares i cossos a base de brotxades de maquillatge– fa sessions personalitzades dos dies abans de la desfilada. El dia dels fets, retoquen «imperfeccions» –la paraula, que consti, és seva– i fixen el bronzejador perquè el moreno es mantingui intacte quan les models, arrossegant el calvari de les ales, comencen a suar. Qui hauria dit que els àngels també transpiren.     

Mil calories cremades per cada sessió de gimnàstica

Arribem a un punt problemàtic de la fantasia alada, que any rere any subratlla aquella vella idea que la felicitat femenina és una cosa a la qual pots accedir –sempre que facis 1,75 metres i encaixis en les creden­cials 86-60-86– si estàs disposada a somriure sense motiu, a ser sexualment desitjada sense que a ningú li importi un rave què desitges tu, i a entrenar-te com un marine, però sense prendre un sol carbohidrat. Fins i tot al contracte que firmen les models se’ls prohibeix difondre fotos de les seves aventures nocturnes i, en canvi, se les convida a documentar les seves ses­sions de gimnàs, perquè es consolidi la idea que els seus cossos són fruit de l’esport i no de dietes extremes com la que se li va acudir explicar a Adriana Lima. ¿Ho recordeu? La model brasilera –que no pren un suc detox sense que el seu nutricionista li taxi la massa muscular, el percentatge de greix i els nivells de retenció de líquids– va explicar uns anys enrere que, per posar-se a punt, nou dies abans de la desfilada només ingereix batuts de proteïnes, ous en pols i quatre litres diaris d’aigua, i que 12 hores abans del xou deixa fins i tot de beure. Ara, acatant els nous manaments corporatius, afirma que a base de fer corda, boxa i aixecament de pesos crema 1.000 calories per cada sessió d’entrenament. 

42 milions de dòlars de pressupost 

Per convertir la fantasia de Trump o de qualsevol petroler texà en un artefacte publicitari global, la casa té un pressupost de 42 milions d’euros ­

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

–quan, de mitjana, una desfilada a Nova York ronda els 390.000 euros–. ¿Quant costa contractar una top? ¿85.000 dòlars? ¡Posi-me’n 15! ¡Acabem amb les reserves mun­dials de plomes! ¿No n’hi ha prou? ¡Fem uns sostenidors amb or i safirs! ¡Volem tots a Xangai! S’ha de dir, però, que organitzar aquest any la desfilada a la Xina respon més als plans comercials que al gust del xou per l’excés. La casa espera treure partit dels 28.000 milions d’euros que el 2020 mourà el mercat xinès de llenceria, segons la consultoria Euromonitor, més del doble del que el sector factura als EUA.  

Un imperi de 6.500 milions d’euros 

Els experts del branding po­drien dir que Victoria’s Secret s’ha mantingut fidel al seu origen, ja que un individu anomenat Roy Raymond la va fundar fa 40 anys amb la idea d’obrir una botiga de roba interior al gust dels homes, on no passessin vergonya «ni se sentissin com uns pervertits», va dir ell mateix, al tafanejar i comprar llenceria. El 1982, li va vendre a Les Wexner, empresari tèxtil, el grapat de botigues que tenia a San Francisco per un milió de dòlars. Quan el fundador, devorat pels deutes, es va tirar del Golden Gate el 1993, Wexner ja havia posat els fonaments d’aquest imperi que factura a l’any 6.500 milions venent luxe i fantasia en sostenidors que costen uns 50 euros i que, juntament amb les altres marques de L Brands, suma 10.000 milions. Wexner, per cert, és l’home més ric d’Ohio i el CEO més longeu de Forbes: fa més de mig segle que en porta el timó, quan la mitjana no supera els set anys. En els últims temps, però, al mateix temps que baixen les vendes de la casa –el 5% al setembre, respecte al mateix període de l’any ante­rior– i que les accions perden una tercera part del seu valor, s’està començant a preguntar si les fanta­sies a l’estil Trump estan començant a ser material descartable.