EL GLAMUR DEL PÒQUER
Molly Bloom: la dama de les timbes de luxe
Jessica Chastain dona vida al cine a aquesta dona que va arribar a guanyar fins a 150.000 dòlars en una nit per organitzar partides amb tafurs milionaris i va acabar arruïnada
zentauroepp41309821 molly bloom the real life subject of the film attends the 171228171910 /
Va arribar a ser coneguda com La princesa del pòquer. Va ser el cervell darrere de les partides de cartes més glamuroses del món, luxoses timbes en què models i playmates exercien de crupiers i en què al voltant d’una mateixa taula es reunien esportistes d’elit, taurons de les finances i estrelles com Leonardo DiCaprio, Ben Affleck o Tobey Maguire. Es desplaçava a bord de cotxes de luxe amb xòfer i xefs privats cuinaven per a ella. Amb poc més de 30 anys podia arribar a guanyar 150.000 dòlars en una sola nit de feina… fins que la màfia i els federals van entrar en la seva vida. Que la història de Molly Bloom fos convertida en pel·lícula era només qüestió de temps. A Molly’s game, debut darrere de la càmera de l’aclamat guionista Aaron Sorkin, Jessica Chastain es fica a la pell d’ella.
Jessica Chastain, en una escena de la pel·lícula 'Molly's game'.
Esquiadora frustrada
La pel·lícula comença sobre la neu. Durant la seva adolescència, al cap i a la fi, Molly Bloom va ser una esquiadora extraordinària. Va pensar que aniria als Jocs Olímpics; i després estudiaria dret a Harvard. Una terrible lesió va tirar per terra el primer d’aquells plans i li va fer perdre interès pel segon. En lloc d’això, es va mudar a Los Angeles i va ser contractada com a cambrera per un insider de Hollywood que organitzava partides de pòquer per als seus amics actors. Ràpidament es va convertir en la seva assistent personal i es va encarregar de les timbes que se celebraven regularment a la planta baixa del Viper Room, el club de Sunset Strip a les portes del qual River Phoenix va morir d’una sobredosi el 1993. Bloom no en sabia gens de pòquer -encara avui assegura no haver jugat una sola partida en tota la seva vida-, però va aprendre ràpidament a fer-se indispensable.
Aquelles reunions de soterrani no van trigar a fer-se-li petites. Aviat Bloom va començar a organitzar les seves pròpies vetllades en luxoses suites d’hotel en què Frank Sinatra no deixava de sonar al fil musical, i en què, entre mà i mà -o durant les mans-, els jugadors podien degustar cuina gurmet o rebre un massatge. Per a alguns clients de confiança, Bloom fins i tot podia proporcionar serveis de prostitutes i cocaïna. En cada una d’aquelles celebracions rigorosament vigilades per guardaespatlles podien arribar a moure’s milions de dòlars en efectiu. Bloom va arribar a remenar tants diners, i a estar envoltada de tants egos majúsculs, que era gairebé inevitable que algun d’ells acabés intentant prendre-li el poder. Al llibre de memòries que va publicar el 2014 -és la base que Sorkin ha agafat per a la pel·lícula-, Bloom acusava Maguire d’haver-la traït. En aquelles pàgines l’actor era descrit com algú mesquí, venjatiu, gelós i miserable.
Addiccions
Obligada a mudar-se a Nova York, va construir-hi una nova xarxa de partides en què participaven jugadors encara més rics. Va ser llavors quan va començar a recórrer a les drogues. Amfetamines per mantenir-se desperta, cocaïna per sentir-se enèrgica, Xanax per baixar de revolucions. L’addicció, això sí, va resultar ser el petit dels seus problemes. Després del Nadal del 2010, la noia estava sola a casa seva quan un malfactor va irrompre al seu apartament i li va ficar a la boca el canó de la seva pistola. Convençuda que moriria, va recordar els dos gàngsters que poques setmanes enrere s’havien reunit amb ella per exigir-li diners a canvi de protecció, i als quals havia engegat a passeig. A manera de venjança, l’intrús li va clavar una pallissa salvatge abans d’acomiadar-se dient: "Sabem on viu la teva mare".
El 2010, un malfactor va irrompre al seu apartament de Nova York i li va ficar a la boca el canó de la seva pistola
A penes tres mesos després, l’FBI es va presentar en una de les seves partides. Se li va demanar cooperació en una investigació contra el crim organitzat. Ella va decidir no fer-ho. Dos anys després, els federals van tornar a visitar-la, tot i que aquest cop armats amb fusells d’assalt. Va ser acusada amb 33 persones més, entre elles capitostos de la màfia russa, de blanqueig de capitals i d’enriquir-se organitzant activitats il·legals.
El maig del 2014 va ser sentenciada a 12 mesos de llibertat condicional i obligada a prestar 200 hores de treballs socials. Així mateix, es va veure a la ruïna, i aixafada pels deutes: uns dos milions de dòlars. Tot i això, va mantenir la boca tancada quan li van oferir una fortuna perquè fes públics els noms de les celebritats que participaven en les seves partides -els noms de DiCaprio, Maguire i Affleck ja es coneixien abans que ella escrivís el seu llibre-. En tot cas, dèiem, hi ha gent amb una vida que sembla dissenyada per ser portada a la pantalla. Molly’s game ha posat sobre la taula de Molly Bloom una nova mà de cartes, i l’oportunitat de jugar-les d’una altra manera.
