Lukasz Kamienski: "En les guerres, la droga és una arma més"

En el passat ens van explicar les guerres posant el focus en els armaments que es van fer servir als fronts i en les conseqüències que van tenir les batalles en el futur de la història. L’investigador polonès Lukasz Kamienski ha assenyalat ara un detall poc citat en els informes militars, però que està present en tots els conflictes bèl·lics: des de l’antiguitat, no hi ha hagut cap exèrcit que no hagi recorregut a alguna substància tòxica per estimular els seus guerrers o desencoratjar els seus enemics. De l’alcohol que embriagava els centurions romans a l’haixix que va fer flaquejar les tropes napoleòniques, i de l’speed que posava com una moto els soldats nazis al captagon que fa embogir les milícies de l’ISIS, 'Las drogas en la guerra' (Crítica) convida a recórrer la història militar pel costat narcòtic dels camps de batalla.

¿Fins a quin punt les guerres que coneixem haurien sigut diferents sense l’ús de certes substàncies tòxiques? Les grans batalles no es van guanyar ni es van perdre per culpa de les drogues, però és ingenu obviar la influència que determinats tòxics van tenir en els fronts de batalla. No sabrem mai com s’hauria comportat l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial sense les ingents quantitats d’amfetamines que van prendre els soldats nazis, o si els combatents xinesos haurien sigut més vigorosos davant les tropes europees en les guerres de l’opi del segle XIX si no haguessin estat tan enganxats a aquesta substància.

¿Què en sabem? Que la història de la guerra va paral·lela a la història de les drogues, i que la seva influència en els combats ha augmentat amb el pas del temps.

¿Ha augmentat? Sí, perquè al llarg de la història s’han anat descobrint noves substàncies tòxiques susceptibles de ser usades militarment i perquè van incrementar cada vegada més el seu poder narcòtic. L’opi es va convertir en morfina, i aquesta es va transformar més tard en heroïna. Així com l’opi circulava amb normalitat entre els batallons xinesos el segle XIX, durant la segona guerra mundial l’heroïna va convertir en autèntics jonquis els soldats finlandesos que van lluitar contra els nazis en el cru hivern.

¿Quines han sigut les drogues més utilitzades als camps de batalla? Depèn del moment. En l’època premoderna, la gran droga va ser l’alcohol, acompanyat de substàncies naturals extretes de plantes. Des dels grecs i els romans fins als xinesos, el vi va ser l’encarregat de posar a to els batallons abans d’entrar en combat. No és exagerat afirmar que l’imperi britànic es va establir sobre les racions de rom que es repartien cada dia entre els seus soldats. Abans d’ells, els guerrers bàrbars d’Escandinàvia i Sibèria solien prendre bolets al·lucinògens per entrar en èxtasi místic abans d’agafar les llances. Però no només a Europa: els zulus feien el mateix amb el cànnabis africà, i els lluitadors inques mastegaven fulles de coca per aguantar més bé en combat. 

Avancem una mica més en la història. La modernitat va introduir la racionalitat i la ciència en la producció de drogues, i aquestes substàncies van començar a combinar-se i a sintetitzar-se per guanyar potència. Entre el segle XVI i el XIX va ser molt habitual l’ús militar del làudan, que era una tintura resultant de mesclar vi i opi. A finals del segle XIX, la morfina va substituir l’opi per ajudar els soldats a fer front al cost mental que suposava entrar en combat. El seu ús era tan popular en entorns militars a principis del segle XX que va deixar com a herència multitud d’addictes, alguns tan il·lustres com Hermann Göring, el destacat líder nazi, que es va convertir en jonqui durant la primera guerra mundial. 

Al seu llibre afirma que el XX ha sigut el gran segle de les drogues usades amb finalitat militar.

Efectivament. Durant la primera guerra mundial la cocaïna va estimular soldats canadencs, francesos i britànics. Aquests últims també prenien una substància coneguda com a marxa forçada que es distribuïa com a suplement dietètic i feia miracles en les expedicions a zones fredes. La cocaïna va circular amb tanta facilitat entre els anglesos que va provocar alarma social.

¿Què va ser exactament el que va causar l’alarma? Es va especular que en subministraven els alemanys per debilitar la moral de l’enemic. En aquest moment, la farmacèutica alemanya Merck en produïa obertament, però en realitat van ser els holandesos els que, aprofitant la seva neutralitat, van inundar Europa de cocaïna, incloent-hi els fronts de guerra.

¿Què va passar durant la segona guerra mundial? Va ser una borratxera d’amfetamines. Els nazis, que havien portat a terme experiments amb l’speed durant els anys 30, el van introduir de manera massiva en el mercat el 1938 a través de la famosa pastilla pervitina. Estava disponible per a tothom que en volgués, es venia en capses de bombons, tot i que portava una quantitat considerable de metamfetamina. Va ser un subministrament sistemàtic i premeditat; els soldats en trobaven juntament amb les seves racions diàries de menjar. 

¿Quan? Les van fer servr en les invasions de Txecoslovàquia i Polònia, i a continuació la seva distribució va ser indiscriminada. El moment de màxim consum va coincidir amb la invasió de França.  

¿Hi ha alguna relació entre aquesta droga i el ràpid avanç de les tropes alemanyes? ¿Com es pot comprendre, si no, que els batallons d’infanteria fossin capaços de recórrer 160 quilòmetres diaris durant diverses jornades seguides sense cansar-se? Aquest tempo militar no s’havia vist abans. Si els tancs anaven alimentats amb combustible, estava clar que els soldats anaven carregats de química. No es pot explicar la segona guerra mundial sense la influència de les amfetamines. 

¿Els soldats eren conscients del que prenien? Sabien que aquelles pastilles els permetien evitar el cansament i amb això en tenien prou. La seva supervivència va arribar a dependre d’elles i a les cartes que escrivien a les famílies els en demanaven cada vegada més. Molts s’hi van tornar addictes. Al front oriental, la pervitina i l’alcohol va ser el que va mantenir vius molts soldats.

¿Els nazis van ser els únics que les van fer servir? De manera sistemàtica sí, però els nord-americans van arribar a distribuir 500 milions de pastilles de benzedrina, un altre derivat de l’amfetamina, entre les seves tropes. En donaven als pilots per mantenir-los desperts en les operacions més esgotadores. Vist l’efecte, els nord-americans es van apuntar a partir de llavors a l’ús normalitzat de drogues entre les seves tropes. En la guerra de Corea, les càpsules de dexedrina, que és una altra metamfetamina, formaven part del kit que portava cada soldat. 

En la seva investigació diu que la guerra del Vietnam va ser la primera contesa netament farmacològica de la història. ¿En què es basa? En l’ús abusiu que l’exèrcit nord-americà va fer de tota mena de substàncies tòxiques, unides a les que pel seu compte van prendre els soldats sobre el terreny. Entre el 1966 i el 1969, al Vietnam es van distribuir 225 milions de pastilles de dextroamfetamina, a les quals van sumar poderosos sedants perquè dormissin. Els veterans van explicar quan van tornar que la millor amfetamina que havien provat en la seva vida els la van donar els mateixos caps. Alguns ja venien entrenats de la guerra de Corea. Als prostíbuls japonesos van aprendre a barrejar-les amb heroïna, i van descobrir així el famós speedball. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

¿Les drogues segueixen presents en les guerres actuals? Entre els exèrcits regulars, l’únic que oficialment segueix fent-les servir és el dels Estats Units, que subministra dextroamfetamina als seus pilots, tot i que de manera limitada i controlada.

¿Només els EUA? Se sospita que els xinesos han descobert un estimulant de nova generació anomenat night eagle amb possibles usos militars i que els russos fan servir drogues prohibides a Occident pel dopatge esportiu. El que sí que s’ha confirmat és que ISIS dona a les seves milícies captagón, una varietat amfetamínica capaç de generar sensacions d’eufòria i descontrol que podria explicar els extrems nivells de brutalitat que s’han vist a la guerra de Síria. A la guerra, la droga és una arma més. Ho va ser en el passat i ho segueix sent avui.