Oprah Winfrey: la totpoderosa carta demòcrata

Els Estats Units encara no han paït l’empatx que va suposar l’arribada al poder d’una de les seves celebrities més estrambòtiques, i ja estan pensant en una altra com a alternativa per succeir Donald Trump. El rum-rum no para des de diumenge passat, quan Oprah Winfrey es va convertir en la protagonista inesperada de la gala dels Globus d'Or.

Després de rebre un premi especial a la seva carrera, l’empresària, actriu i presentadora de televisió va pronunciar el discurs més emocionant de la nit, un al·legat contra l’assetjament sexual, puntuat amb incisos sobre la història racial del país, que va ser acollit com una mena d’exorcisme col·lectiu. «Vull que totes les nenes que ens estan veient aquí i ara sàpiguen que un nou dia està sortint per l’horitzó», va dir com si estigués ressuscitant Ronald Reagan i el seu profètic «és una altra vegada de dia a Amèrica». 

La reacció va ser immediata. Milers de nord-americans li van demanar a les xarxes socials que es presenti a les eleccions del 2020. «Res més que respecte per a la nostra futura presidenta», va arribar a escriure la cadena NBC en un tuit. Personalitats com Steven Spielberg o Meryl Streep li van oferir els seus vots. I dues fonts pròximes a la diva, citades per la CNN, van assegurar que està seriosament contemplant aquesta possibilitat.

 

A les abatudes files demòcrates, on es busca un nou lideratge capaç d’il·lusionar les bases, alguns van veure en el poder de convocatòria de l’adorada matriarca dels talk show un filó d’enorme potencial. Però altres van quedar discretament horroritzats. Si la victòria de Trump va ser l’expressió més extrema de la banalització de la política, del culte als diners, l’individu i la fama, una presidència Oprah no seria més que la seva culminació. 

2.800 milions de fortuna

Oprah no és gaire coneguda a Espanya, però als EUA és tota una icona cultural amb una legió d’incondicionals que l’adoren i un imperi empresarial que va arribar a fer d’ella la persona negra més rica d’Amèrica, amb un patrimoni de 2.800 milions de dòlars. Oprah té la seva pròpia revista, el seu propi canal de televisió, la seva pròpia productora i inversions milionàries que inclouen des de Disney fins a Kraft. Durant un quart de segle va conduir l’Oprah Winfrey Show, un programa diürn on els convidats es despullaven emocionalment per confessar el millor i el pitjor de si mateixos en una catarsi col·lectiva plena de llàgrimes, riallades i secrets escandalosos.

Oscil·lant entre l’autoajuda, la taxidèrmia antropològica i la teleporqueria, el programa també va deixar notables moments periodístics, com aquella entrevista amb Michael Jackson del 1993, la primera que l’artista concedia en 14 anys. O aquell programa en què Oprah va viatjar a un poble de Geòrgia sense ni un sol negre entre els seus habitants per discutir sobre racisme amb els seus veïns, un document que va posar al descobert la rabiosa vigència del pecat original nord-americà. L’èxit va ser rotund. Va batre tots els rècords d’audiència i va acumular més de 40 Emmys.

Ideologia de manual d'autoajuda

El seu programa va triomfar especialment entre les dones blanques, i això va ajudar a normalitzar la diversitat racial a la televisió. I va posar milions de nord-americans a llegir, després que llancés el seu Club del Llibre per promoure les seves lectures de capçalera, sovint obres totalment desconegudes per al comú dels mortals. Però també va donar espai a una llarga llista de xarlatans, des de negacionistes de les vacunes fins a curanderos com el Dr. Oz. I encara que la seva solidaritat i compassió són llegendàries, Oprah rarament ha explicat al món els factors estructurals que el determinen, i la comprensió dels quals és essencial per ser un bon polític.

profit. Fer menys del que pots és un pecat. Cadascun de nosaltres té potencial per fer coses grans perquè la grandesa depèn del nostre servei a la societat», ha dit alguna vegada. La seva sembla una ideologia de manual d’autoajuda, que situa la superació personal, l’autoacceptació i l’èxit com a pinacles de l’aventura humana.

Historial d'abusos sexuals

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Res d’això treu, no obstant, que tingui un incomparable magnetisme i poder d’empatia. Sens dubte l’ha ajudat la seva tortuosa experiència personal. Com a part de la seva audiència, ha lluitat durant anys contra el sobrepès, ha patit abusos sexuals (va ser violada pel seu cosí als 9 anys) i ha viscut sense fills i soltera en una societat patriarcal i cristiana. El seu únic fill el va tenir als 14 anys, però va néixer mort. 

Però la seva història és com una reedició de la Ventafocs. Aquella nena nascuda al Mississipí pobre, racista i rural de fa 63 anys, filla d’una mare soltera que netejava cases, avui és un model a seguir per a milions de nord-americans. Una d’aquelles poques persones que quan obre la boca tothom calla. Ella encara no s’ha pronunciat, però no és estrany que amb aquestes credencials alguns estrategs demòcrates estiguin salivant davant la perspectiva d’Oprah Winfrey com a candidata a la presidència.