DE LA REALITAT AL MITE
Clint Eastwood: el 'caçador' d'herois
La nova pel·lícula del cineasta recrea l'atemptat terrorista frustrat per tres nord-americans, que va tenir lloc l'agost del 2015 en un tren amb destí a París
zentauroepp41847117 clint eastwood presents the hero award to anthony sadler fr180130174140 /
Al veure la llum, la història va sonar com el guió d’una pel·lícula de Hollywood: tres nord-americans havien reduït un home fortament armat que estava a punt d’obrir foc a l’interior d’un tren sortit de Brussel·les amb 500 passatgers. El relat oficial els va convertir immediatament en herois. Obama els va felicitar personalment, François Hollande els va atorgar la Legió d’Honor. Al seu retorn als Estats Units van ser aclamats. I, sorpresa, la història inicial va resultar ser certa.
Com van arribar a pujar en aquell tren, què van fer per neutralitzar el terrorista i com aquell incident va canviar les seves vides és el tema de The 15:17 to Paris: The true story of a terrorist, a train and three american heroes, el llibre que els tres joves van coescriure el 2016 i que ara Clint Eastwood ha adaptat per a la pantalla a 15:17 Tren a París. Que la història hagi acabat feta pel·lícula no és cap sorpresa, això és clar. Que els herois s’interpretin a si mateixos sí que ho és.
Anthony Sadler, Alek Skarlatos i Spencer Stone es van conèixer de petits. Inseparables durant els anys escolars, van prendre camins diferents al sortir de l’institut. Alek va servir a l’Afganistan amb la Guàrdia Nacional, Spencer es va instal·lar a les Açores amb la Força Aèria, i Anthony va entrar a la universitat. A principis del 2015, els tres van acordar passar junts tres setmanes de vacances a Europa. A principis d’agost, Sadler i Stone es van trobar a Roma i van visitar Venècia, Munic i Berlín abans d’unir-se amb Skarlatos a Amsterdam. Després d’efectuar una parada a Brussel·les, van embarcar en un tren cap a París.
La de 15:17 Tren a París és també la història d’Aiub al-Khazzani. Nascut al Marroc, el 2013 es va mudar a Algesires amb el seu pare i va ser objecte de vigilància per part de la policia espanyola pels seus vincles amb el narcotràfic. La seva radicalització va succeir més tard, una vegada instal·lat al districte musulmà de Brussel·les amb la seva germana.
Trobada fatídica
El seu camí es va creuar amb el dels tres nord-americans el 21 d’agost. Al-Khazzani va pujar a bord amb un rifle d’assalt AK-47, una pistola semiautomàtica, un cúter, un martell, gasolina i una motxilla amb munició suficient per matar tots els passatgers. Un cop en territori francès, va entrar als lavabos del vagó de primera classe. Després de veure un vídeo de propaganda gihadista al mòbil es va lligar la motxilla al pit, va sortir del cubicle i va disparar a un passatger.
Mentre travessava el vagó, diversos passatgers van rebre ferides de ganivet. Al reconèixer el que estava passant, els nord-americans van córrer cap a l’atacant. Aquest va intentar disparar però el fusell se li va bloquejar. Mentre Stone el subjectava i Skarlatos li treia l’arma, Al-Khazzani va treure el cúter i va ferir Stone. No obstant, uns segons després havia sigut reduït a cops, i llavors Stone va socórrer un altre passatger que havia sigut ferit a la gola fins que van arribar els primer sanitaris.
No es va trigar a saber que el quart heroi del succés havia sigut la casualitat. Els tres amics, després de tot, avn estar a punt de no viatjar en aquell vagó. Ho havien passat tan bé a Amsterdam que gairebé decideixen quedar-s’hi un dia més; i, una vegada al tren, inicialment es van instal·lar a la classe turista malgrat tenir bitllets de primera classe. Quan va començar l’atac estaven adormits; els va despertar el so del tret i l’enrenou que el va seguir.
Celebritats
CelebritatsDes d’aleshores els joves no han recuperat la normalitat. Immediatament es van convertir en celebritats: van sopar amb Arnold Schwarzenegger, van aparèixer en talk shows, Skarlatos va participar en la versió nord-americana de Mira quién baila. Només tres mesos després de frustrar l’atemptat, Stone va ser apunyalat durant una baralla en un bar i va requerir cirurgia a cor obert. I, una setmana abans, nou persones havien mort a la universitat d’Oregon de la qual Skarlatos era alumne a causa d’un tiroteig. Però res d’això els va preparar per a l’inesperat gir que les seves vides han acabat prenent: haver-se convertit en estrelles de cine de la mà de Clint Eastwood
Altres films de Clint Eastwood amb herois reals
BIRD (1988)
En la seva biografia de Charlie Parker, el va retratar com una mena de matemàtic del saxofon de tendències baudelaireianes: home fallit que es dirigeix de forma veloç i inexorable cap a la tomba i alhora un geni que la música porta a la immortalitat.
BANDERES DELS NOSTRES PARES / CARTES DES D'IWO JIMA (2006)
El director la va concebre amb ‘Cartes des d'Iwo Jima’ (2006) a manera de díptic antibel·licista que explorava la batalla més sagnant de la segona guerra mundial des de les perspectives oposades de tots dos combatents, i en el procés meditava sobre l'heroisme.
INVICTUS (2009)
Basant-se en un llibre de John Carlin, Eastwood va recrear la història dels esforços del president sud-africà Nelson Mandela per recolzar l'equip nacional de rugbi, associat a les institucions pro ‘apartheid’, durant el campionat mundial del 1995.
J. EDGAR (2011)
Escudat per Leonardo DiCaprio, va rescatar la figura del controvertit creador de l'FBI, J. Edgar Hoover, que durant mig segle va ser un tirànic guardià de la rectitud política nord-americana mentre lidiava amb la seva homosexualitat des del fons de l'armari.
JERSEY BOYS (2014)
Adaptació del musical homònim, al seu dia guanyador d'un premi Emmy, narrava la història de quatre joves de Nova Jersey que anaven pel mal camí fins que es van unir per crear l'icònic grup de rock The Four Seasons, liderat per Frankie Valli.
EL FRANCOTIRADOR (2014)
Clint Eastwood es va situar al centre de la polèmica al convertir en heroi Chris Kyle, el 'marine' que va batre el rècord de morts com a franctirador de l'exèrcit nord-americà: les veus crítiques van atribuir a la pel·lícula que legitimés l'assassinat per la pàtria.
SULLY (2016)
Notícies relacionades
Chesley Sullenberger va efectuar un aterratge d'emergència sobre les aigües del riu Hudson, i amb això va salvar la vida de 150 passatgers. Clint Eastwood va comptar amb el sempre fiable treball actoral de Tom Hanks per explicar la seva història.
