Elon Musk: missió, salvar la humanitat

Des de dimarts, un cotxe elèctric Tesla ­Roadster vermell cirera conduït per un maniquí anomenat Starman en honor a David Bowie orbita a l’espai. Aquesta imatge és una mica "ridícula i impossible", com ha dit Elon Musk, l’home que la va idear. "Es veu tan real que sembla fals" , i pot ser, com també admet, una mica "absurd". Igualment es pot interpretar com un audaç estratagema publicitari que posa la guinda al pastís de l’exitosa prova de llançament del Falcon Heavy, el coet més potent i amb més capacitat de càrrega en actiu avui, finançat exclusivament per la inicia­tiva privada. Amb Musk, però, no convé menysprear res. Ni els seus somnis ni les seves visions. Tampoc els seus gestos.

Un pare brillant i terrible 

Els pares de Musk (Pretòria, 1971) es van divorciar quan tenia 9 anys. Als 11 anys va decidir deixar la seva mare, el seu germà i la seva germana, i passar l’adolescència a Johannesburg amb un pare tan "brillant intel·lectualment" com "terrible com a ésser humà", que el va maltractar emocionalment, un abús que se sumava a l’assetjament físic que patia a l’escola i que alguna vegada va fer que acabés a l’hospital. Per això, segons ha dit, va ser "criat i educat pels llibres". I obres com El Senyor dels Anells o la sèrie Fundació, d’Isaac Asimov, li van anar tatuant una idea: la d’"herois que sentien el deure de salvar el món". Asimov, en particular, també li va deixar una altra lliçó: "S’ha d’ intentar emprendre les accions que és probable que prolonguin la civilització, minimitzin la possibilitat d’una nova edat fosca i redueixin la seva durada si és que n’hi ha una".

Avui Musk té la seva pròpia visió de la salvació. És un entramat que es compon de noms com Tesla, Space X, Hyperloop, Solar City, ­Boring, Neuralink i Open AI. Engloba automòbils, llars i indústries que deixen enrere els combustibles fòssils per abraçar les energies sostenibles; ciutats alliberades de la congestió de trànsit amb xarxes de túnels subterranis i connectades entre si per sistemes d’alta velocitat; persones preparades per superar la intel·ligència artificial i enfrontar les seves amenaces, i una humanitat que tingui hàbitats en altres planetes, així com mitjans de transport, reutilitzables, per poder-hi arribar.

Atrevit per a uns, delirant per a altres

Són afanys i aventures que l’han convertit, com suggeria recentment The New York Times, en "el més important i exitós emprenedor del món", una icona feta a si mateix (es va graduar a la Universitat de ­Pennsilvània en Economia i Física, però va abandonar al cap de dos dies el doctorat que va començar a Stanford). Les seves iniciatives també li han brindat una fortuna que Forbes valora en més de 20.000 milions de dòlars i, encara que ell i molts que treballen amb ell asseguren que no el guien els diners sinó els principis, també sap que sense fons les idees difícilment tiren endavant. "Convertir la humanitat en espècie multiplanetària òbviament requereix certa quantitat de capital", deia el mes passat a l’explicar un innovador pla de compensació a Tesla ("atrevit" per a uns, "delirant" segons altres) en el qual ha vinculat tot el seu sou al rendiment de la companyia.

Malgrat que molts projectes són encara només visions, tot i que sovint els seus pressupostos es disparen i les dates anunciades van sumant endarreriments ("millor fer una cosa tard i bé que aviat i malament"), i malgrat que no falta qui l’ha definit com a "paranoide i despòtic", Musk s’ha tornat una referència imprescindible en el món del possible, fins i tot encara que sembli impossible. No es proposa reinventar, sinó crear, i ho fa amb una coherència ètica que es troba a faltar en altres gegants de Silicon Valley. Se’l solia comparar amb altres visionaris, especialment amb Steve Jobs, però ara ja s’escriu que "no hi ha ningú com ell".

"Intento fer coses útils. Útil significa de valor per a la resta de la societat. Hem d’intentar fer un futur millor", deia a Rolling Stone, on reconeixia també que ni té ni diu tenir totes les repostes. "El que intento és pensar quines accions puc portar a terme per fer més probable que resultin en un bon futur".

Lluita contra la soledat

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Mentre el món el segueix amb admiració, observa el seu entusiasme per reobrir la carrera espa­cial, és testimoni de la seva capacitat per alterar el mercat energètic d'un país com Austràlia o escolta les seves advertències sobre un desenvolupament descuidat de la intel·ligència artificial que ell veu com una amenaça equiparable o fins i tot més gran que el canvi climàtic, Musk viu sumit en la lluita contra el seu principal fantasma: la soledat.

Ha tingut  dos matrimonis, una amb l’escriptora Justine Wilson (amb qui va tenir un fill que va morir de mort sobtada i després, per fecundació in vitro, bessons i trigèmins) i una altra, una muntanya russa de casaments i divorcis, amb l’actriu Talula Riley. Recentment, l’actriu Amber Heard va posar fi a la seva relació. I a Rolling Stone Musk reco­neixia que aquest és el seu repte. "Si no estic enamorat, amb una companya en una relació dura­dora, no puc ser feliç". Ni a la Terra ni a la Lluna ni a Mart. Ni amb el seu Tesla vermell cirera orbitant a l’espai.