FENOMEN SOCIAL

El trap espanyol: quatre anys de tripijocs

L'escena local ha crescut a gran velocitat de la mà de Pxxr Gvng, C. Tangana, Dellafuente, Kinder Malo & Pimp Flaco i La Zowi

zentauroepp42056296 mas periodico yung beef foto jos  manuel guti rrez   180215123134

zentauroepp42056296 mas periodico yung beef foto jos manuel guti rrez 180215123134 / JMG CABALLERO

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

El març de l’any 2014, la sala madrilenya Charada s’omplia per assistir al primer combat públic entre les dues colles que estaven sacsejant el subsol de les músiques urbanes espanyoles: Agorazein i Corredores del Bloque. En la primera hi havia C. Tangana. En la segona, D. Gómez, fundador dels futurs Pxxr Gvng, el grup que marcarà els temps en el meteòric ascens del trap. Paradoxalment, les cròniques d’aquella nit encara no feien servir el terme ‘trap’.

L’octubre passat, C. Tangana obtenia, amb el seu disc ‘Ídolo’, tret per la multinacional Sony, l’honor virtual de ser l’àlbum amb més reproduccions en ‘streaming’ a Espanya. Per sobre d’Ozuna, Ed Sheeran i Manuel Carrasco. D. Gómez acabava de treure el seu disc ‘Calle amor’ sota el seu nou àlies, Kaydy Cain, i protagonitzava un rècord més insòlit: cinc milions de reproduccions d’una cançó gravada al vol amb una única intenció: ridiculitzar Tangana.

«¿Ídolo de quién? ¿Con cuánto? Y ¿cómo?», preguntava a ‘Perdedores del barrio’ al primer famós que ha donat el trap espanyol. «En la calle sí hace frío y cuando mueras no te abrigará ese abrigo», afegia Kaydy Cain sobre una base de reggaeton bromista, referint-se al que llueix Tangana en la portada del disc. Les aliances i les rivalitats, les exhibicions de nou-ric i l’orgull de barri, la cobdícia i l’enveja. Tot cap en el trap espanyol. De fet, i en només quatre anys, el terme ha passat a aplicar-se fins i tot a artistes que ni tan sols practiquen aquest gènere. Últimament, tot fa olor de trap.

 

Aquella 'mixtape’ de Granada

Tres mesos abans d’aquell concert de Corredores del Bloque i Agorazein a Madrid, a finals del 2013, va tenir lloc un altre fet més determinant encara. Yung Beef, membre de Kefta Boyz, grup en què també militava Khaled, treia la ‘mixtape’ ‘A.D.R.O.M.I.C.F.M.S.’ amb produccions de Steve Lean. Yung Beef, Khaled, Steve Lean i el madrileny D. Gómez fundarien immediatament Pxxr Gvng i, de bon començament, també Sony els ajudaria a treure el disc ‘Los pobres’.

Sembla que estiguem parlant de la prehistòria, però fa només tres anys a Espanya encara no havíem traduït ‘trap’ per ‘tripijoc’ ni ens havíem familiaritzat amb termes com ‘rachets’ i ‘goonies’. Fa tres anys, el també granadí Dellafuente començava a temptejar una trobada creativa entre el ‘quejío’ flamenc i l’‘autotune’ del trap que desembocarà en la seva ‘Azulejo de corales’.

 

També de Granada prové La Zowi, parella sentimental de Yung Beef, i que amb títols com ‘Random hoe’ ‘Mi chulo’, ‘Bitch te quemas’ i ‘Obra de arte’ és la principal aposta femenina de La Vendición, plataforma digital que s’ha creat al voltant de Pxxr Gvng (ara rebatejats com Los Santos) després de la seva sortida de la discogràfica Sony. La misteriosa i hipnòtica Somadamantina també ha tret diverses cançons a La Vendición, però la seva eclosió continua llastada per la seva escassa activitat en un gènere que exigeix temes nous cada dos mesos.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a l’antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats el festival Cara B. El programa de divendres estava dedicat a les noves músiques urbanes espanyoles i donava una bona mesura de la varietat de registres que es manegen avui al voltant del trap. De l’afrotrap festiu i despreocupat dels madrilenys de sang africana Afrojuice 195 al trap humorístic del trio de L’Ametlla del Vallès Damed Squad. Del trap aflamencat de Dellafuente a les produccions sensuals, emotives i sempre avançades de Steve Lean.

 

Notícies relacionades

Mentre Yung Beef, purista com qualsevol pioner, assegura que per fer trap de veritat «has hagut de vendre droga», cosa que és com dir que per fer blues de veritat has hagut de recollir cotó, el gènere amplia els seus horitzons. Kinder Malo i Pimp Flaco han gravat amb Berto Romero el tema principal de la pel·lícula ‘Algo mu gordo’ i P.A.W.N. Gang continua surfejant entre l’exageració i l’autoparòdia amb el seu trap en català. Només els qui van veure el seu duel amb Manel estaven preparats per a la seva aportació a 'La Marató' de TV-3. El trap va sorgir de les clavegueres, però ja el trobem fins i tot a la sopa.