EN FAMÍLIA
Criar els fills: paraula de pare
Els llibres i blogs amb testimonis en primera persona sobre criança han deixat de ser terreny femení. Els pares s'apunten al carro. Benvinguts siguin.
undefined42204646 mas periodico mart n pi ol180222212958
Els manuals de criança semblen un terreny exclusiu de mares motivades. Elles els escriuen i elles els llegeixen. El boom de llibres i blogs porta a preguntar-nos si queda alguna mare que no hagi escrit el seu testimoni. Al carro s’hi han sumat alguns pares, autors de blogs
i guies per afrontar la paternitat. Ells no pareixen els fills, però els crien. I ho expliquen.
► Més informacions de Mares, pares i nens
L’ecografia ho confirma: l’embrió té batec. Enhorabona, sereu pares. Al sortir de la consulta, el primer que feu és sentir emoció i alhora vertigen. La segona cosa, deixar-vos el sou en llibres. Si no és el cas, entrar a internet i començar a descobrir el frondós (i habitualment femení) món dels blogs de criança. L’escriptor Joan Antoni Martín Piñol i la seva parella van comprar tots els manuals haguts i per haver el setembre del 2014, quan estaven embarassats. Van necessitar tres furgonetes i un toro de magatzem per carregar-los. «Quant llibre… i quanta merda», diu l’escriptor, que es va afartar de llegir tractats de maternitat «escrits per famoses caigudes en desgràcia» o manuals mèdics en què es parlava de «mil possibilitats de mort i malalties». El cos li va demanar posar-se mans a l’obra i, dos anys més tard, va publicar Harry Pater y el pañal filosofal Harry Pater y el pañal filosofal(Planeta), divertidíssima i útil guia per a pares inexperts que explica, per exemple, els tràmits burocràtics necessaris per registrar el nadó, la millor manera d’enfrontar-se a les (horribles) visites a l’hospital després del part o el remake d’Un dia de fúria que implica utilitzar el transport públic amb un carret de bebè.
Angoixes i alegries
Martín Piñol (Barcelona, 1979) no és l’únic pare que navega en un mar predominantment femení. Fa cinc anys, el també escriptor i guionista barceloní Carlos Escudero va obrir el blog Un papá como Vader, on va començar a bolcar les seves reflexions, angoixes i alegries com a pare. Allò va ser just després del naixement del seu segon fill, a qui va dedicar infinitament més temps que al primer. «Amb el primer tenia horaris laborals infernals que a penes em permetien estar amb ell. Em vaig implicar en la seva criança, però en un segon pla. Quan vam tenir el segon fill jo estava a l’atur i em vaig conscienciar de la importància que suposa cuidar el teu fill. Em vaig adonar que arribar a casa a les set del vespre no hauria de ser normal», explica Escudero, que acaba de publicar el llibre La libreta roja (Lunwerg) amb 100 savis consells –il·lustrats per Cristina Torrón– per transitar pel camí de la paternitat sense perdre el somriure.
Carlos Escudero, autor del llibre 'La libreta roja', amb un dels seus fills
Pares, sortiu de l'armari
Escudero, de 40 anys, està convençut que els pares «han de començar a sortir de l’armari». Ja està bé que els manuals per cuidar els nens estiguin, la majoria, escrits per mares i els llegeixin mares. La criança no s’hauria d’escriure només amb M de mare, sinó també amb P de pare. «Les enrabiades també són cosa nostra, dels pares. Hem d’aprendre a gestionar-les, com fan les mares. M’agrada escriure de la nen-fòbia, els grups de Whatsapp o les infernals festes d’aniversari. Cap d’aquests temes haurien de ser només terreny femení», assegura Escudero.
«Escric de la ‘nen-fòbia’ o els grups de Whatsapp, temes que no són només de mares», Carlos Escudero Autor del blog Un papá como Vader
En realitat, entre els infinits manuals de criança que omplen el mercat, n’hi ha moltíssims de firmats per homes. Bésame mucho (Carlos González), Nens descansats, nens feliços (Eduard Estivill), Tu ets la millor mare del món (José María Paricio) i El cerebro del niño explicado a los padres (Álvaro Bilbao) són quatre llibres de capçalera per a qualsevol família. No obstant, a penes trobem al mercat llibres escrits per pares corrents. Homes del carrer que narren la seva experiència per explicar –igual que fan moltes mares– el gir de 180 graus que suposa portar una criatura al món.
L’humorista Berto Romero va publicar el 2012 Padre. El último mono (Planeta), divertit manual sobre com ser pare i no morir en l’intent i amb un títol que dona pistes sobre com se senten els pares quan el nen ha nascut. Ara el llibre ha servit d’inspiració per a Mira lo que has hecho, la divertidíssima i realista sèrie que Movistar+ acaba d’estrenar i en la qual el còmic (pare de tres criatures) narra com el terra s’obre sota els teus peus quan et converteixes en pare. «No pretenem alliçonar. No donem respostes ni solucionem res. Simplement retratem un moment molt interessant en la vida de les persones», explica el col·laborador d’Andreu Buenafuente.
Humor sí, gurus no
Berto Romero, Martín Piñol –que va convertir les seves experiències com a pare en un divertidíssim espectacle de monòleg– i Carlos Escudero no són doctors en res. Però són pares i han passat per moltes coses. Les volen compartir i dir al món que l’elecció de guarderia, com de torracollons poden arribar a ser alguns familiars, les temudes tardes de parc o les millors receptes per fer purés no són terreny exclusiu de les mares. Ho fan, a més, amb un denominador comú: l’humor. «Quan tinguis un mal dia com a pare l’únic que podrà salvar-te serà l’humor i no un guru», se’n riu Escudero.
«La nostra generació ja no és la dels pares absents. Quan vaig al parc amb la meva filla la meitat de la gent que veig són pares. I quan assisteixo a cursets de criança passa el mateix. Això que els pares ajuden a casa està passat de moda. Els fills són de tots dos», destaca Piñol.
Armando Bastida, autor de 'Soy papá. Cómo criar a tus hijos con sentido común'
Si els homes parlessin
Armando Bastida, pare de tres xavals, infermer de Pediatria, editor de la revista digital Bebés y más i autor del llibre Soy papá. Cómo criar a tus hijos con sentido común (Ob Stare) reconeix que als homes, en general, els costa parlar sobre la criança. «Suposo que és herència d’altres generacions», reflexiona. Ell bé que ho sap, que va crear un grup de Facebook temàtic anomenat Si los hombres hablaran. «El 95% de la gent hi deixava comentaris eren dones, així que en vaig crear un altre d’exclusiu per a pares: Papás y crianza. S’hi van apuntar 400 homes, però, per increïble que sembli, resulta que moltes dones ens van criticar».
«No deixa de ser un micromasclisme que el pare pregunti a la mare quina roba li posa al nen» Armando Bastida Autor de Soy papá. Cómo criar a tus hijos con sentido común
A les xerrades sobre paternitat i maternitat que ofereix Bastida hi van cada vegada més homes, cosa que convida a l’entusiasme. «La criança no és femenina ni masculina. És de tots dos», resumeix alhora que afirma que no deixa de ser un micromasclisme el fet que el pare sempre li pregunti a la mare: «Carinyo, ¿quina roba li poso avui al nen?», com si ell no fos capaç de vestir el seu fill.
No és fàcil ser pare
«Tenir un fill és relativament fàcil. Ser pare no ho és», recorda Bastida, que reconeix que al néixer el seu fill gran (que ara ja té 11 anys) va decidir esforçar-se a entendre la seva manera de ser. «Vaig decidir obrir la meva ment a la possibilitat que qui estava equivocat era jo, i no ell. Vaig optar per criar i educar, a ell i als seus germans, de la manera que vaig considerar millor, malgrat que la majoria de la societat no hi estava sempre d’acord –assegura ara aquest infermer –. I el més curiós, després de tants anys, és que no sé si és la bona. Ni tan sols considero que la meva veritat sigui la veritat. Però és tant el que he après en tot aquest temps amb els meus tres fills i amb la meva parella que he volgut plasmar al llibre tot el que jo hauria volgut llegir quan em vaig convertir en pare». Paraula de pare.
