UN INVESTIGADOR FONAMENTAL
Einstein infinit
Una constel·lació de nous llibres actualitza la figura històrica del físic i posa en context les seves troballes científiques
zentauroepp42424429 mas periodico albert einstein180307210131
L’11 de març de 1923, tal dia com avui fa 95 anys, Albert Einstein abandonava Espanya després de visitar Barcelona, Saragossa i Madrid durant dues setmanes, en què va mantenir reunions amb matemàtics i va oferir diverses conferències per explicar els càlculs que l’havien portat a rebre el premi Nobel de física dos anys abans i gestar la seva Teoria General de la Relativitat una dècada enrere. Les cròniques van dir que les seves audiències van ser acollides entre ovacions per públics massius que coneixien la seva fama, encara que la majoria no entenia les seves troballes. Per a la posteritat va quedar l’anècdota que el físic va viure amb una castanyera de la plaça Mayor de Madrid. Al reconèixer-lo, la dona va cridar: ¡Visca l’inventor de l’automòbil!
Gairebé un segle després de l’única visita d’Einstein a Espanya, la figura del geni continua generant la mateixa fascinació envoltada en el desconeixement de llavors. Se’l considera icona pop del segle XX, encara que pocs a peu de carrer saben per què; els seus descobriments estan darrere d’infinitat d’aparells amb què interactuem diàriament, però només els iniciats són capaços d’explicar què significa e=mc2.
I, no obstant, Einstein segueix avui sent objecte d’estudi i despertant l’interès mediàtic i editorial. A cavall entre la divulgació i la semblança, en els últims sis mesos ha arribat a les llibreries mitja dotzena de publicacions que porten el nom del físic al títol o el subtítol. Alguns, com Para entendre a Einstein, de Christophe Galfard, Iluminando el lado oscuro del Universo, de Roberto Emparan, i Como Einstein por su casa, de Javier Fernández Panadero, acosten els seus descobriments a la física i la vida d’avui. Altres, com No hace falta ser Einstein, de Ben Miller, i La mafia relativista: Einstein al descubierto, de David M. Jordan, usen el seu nom per atraure lectors a la ciència i establir teories conspiranoiques sobre les seves troballes. Per la seva part, Paul Parson s’aproxima al personatge a Einstein. Su vida, sus teorías y su influencia.
Enlluernador
«Va tenir una personalitat tan enlluernadora i va causar tant impacte en el nostre temps que el desconeixement del gran públic sobre la seva vida i la seva obra resulta un crim de lesa humanitat. ¡No saben el que es perden!», clama el físic argentí José Edelstein, coautor, juntament amb el seu col·lega xilè Andrés Gomberoff, d’Einstein para perplejos (Debate), l’aproximació més completa a la figura i el llegat del geni de les recentment publicades. Al llibre, els investigadors posen Einstein en el context del seu temps i dels seus coetanis. «Curiós el seu cas: encara que va ser un gran revolucionari en el seu camp, no va comprendre altres revolucionaris de la seva època. El seu amic Thomas Mann li va regalar La metamorfosi de Kafka i el llibre li va semblar horrorós. Schönberg, un altre innovador, era també bon amic seu, però no suportava la seva música», apunta Edelstein.
Una tarda de 1907, veient les gotes de pluja caient sobre la seva finestra, Einstein es va plantejar: si em desplacés a la mateixa velocitat que elles, pensaria que no s’estan movent. Aquesta elucubració, a la qual es referiria més tard com «la més feliç de la meva vida», està en l’origen de la seva Teoria General de la Relativitat, que trigaria gairebé una dècada a desenvolupar. On hi havia gotes de pluja, Einstein es va imaginar la llum i es va preguntar: ¿com la veuria si viatgés tan ràpid com ella? Acabava de descobrir que el que és constant a l’Univers no és el temps ni l’espai, sinó la velocitat de la llum, i que quan ens hi acostem, el temps s’expandeix i l’espai es contrau.
‘Moment eureka’
«La seva gran genialitat va consistir a preguntar-se: ¿què passaria si…? Sembla simple, però abans d’ell ningú l’havia aplicat a certes situacions», explica Edelstein, nascut a Buenos Aires el 1968 i professor de Física Teòrica a la Universitat de Santiago de Compostel·la des de fa 13 anys.
Dos anys abans d’aquell moment eureka davant la finestra, Einstein va viure un febril semestre en què, mentre treballava a l’oficina de patents de Berna (Suïssa), va publicar quatre articles científics que posaven la llavor de la seva física i tiraven per terra la de Newton. «1905 va ser l’annus mirabilis en la història de la ciència. És el més pròxim a un miracle que ha conegut la Humanitat. Que un jove de 26 anys fos capaç de veure el que va veure, resulta inexplicable», avalua l’investigador.
Notícies relacionadesEn la distància curta, Einstein es mostrava menys afable que com a personatge públic. «Era ateu, antimilitarista, antinacionalista, d’idees progressistes i de ment oberta. Va ser amic d’intel·lectuals i artistes, però també un mal pare i un mal marit de la seva primera dona. Tenia tota la seva libido posada a la seva feina», comprèn Edelstein, que ha consultat les cartes privades del científic per traçar el seu retrat.
Els últims anys en la vida d’Einstein continuen entre tenebres. «Després de la mort de la seva segona dona es mostrava trist. Va patir al no poder encaixar la mecànica quàntica en la seva teoria i a penes assistia a actes públics. I va portar malament que l’acusessin d’haver instigat la bomba nuclear, ja que va ser un dels pocs físics importants de la seva època que no va participar en el projecte», assenyala el biògraf. Avui el faria feliç saber que les ones gravitacionals que va predir han sigut finalment observades. 68 anys després de la seva mort, Einstein segueix sent notícia.
