MIG SEGLE SENSE EL LÍDER NEGRE

Hollywood ha ignorat Martin Luther King

La gran pel·lícula sobre el predicador de la no-violència encara no s'ha rodat. Només el cine documental ha posat, i no gaire, el focus sobre l'abanderat de l'acció directa

zentauroepp28717349 icul pelicula selma   this photo released by paramount pictu180328102840

zentauroepp28717349 icul pelicula selma this photo released by paramount pictu180328102840 / AP BOX OFFICE A ENT

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

L’11 de desembre de 1967 s’estrenava a Nova York Endevina qui ve aquesta nit, un drama amable de Stanley Kramer sobre el racisme als Estats Units: una jove blanca de classe burgesa presenta el seu nòvio afroamericà, encarnat per Sidney Poitier, als seus conservadors pares, Katharine Hepburn i Spencer Tracy. Menys de quatre mesos després, el 4 d’abril de 1968, Martin Luther King era assassinat per un segregacionista blanc a Memphis. Al cap de pocs dies, els distribuïdors del film de Kramer, que encara estava a les sales comercials, van decidir tallar una escena en què la criada del matrimoni blanc li diu al personatge de Poitier: «¿Vostè qui es creu que és, Martin Luther King?».

En vida, el cine el va tenir en poca consideració. Pocs dies després del seu assassinat, i el que la seva mort violenta comportava per a la desaparició de la via més dialogada en els conflictes racials nord-americans, decidien furtar una de les poques referències que se li havia fet. I no era una referència precisament simpàtica o positiva. Parlar del tractament de la figura de Martin Luther King en el cine de Hollywood és parlar abans d’una absència que d’una presència, almenys en el territori de la ficció, més enllà de les referències sobre la seva persona que puguin fer-se en pel·lícules sobre l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy (JFK), Malcolm X (el film homònim de Spike Lee) o al voltant dels drets civils (Crema Mississippi).

Documental

Mentre que el més bel·ligerant Malcolm X va tenir una producció d’envergadura dirigida per Lee i protagonitzada per Denzel Washington el 1992, King s’havia de consolar en els dominis del documental. I amb una repercussió limitada: King: A Filmed Record… Montgomery to Memphis (1970) conté imatges d’arxiu i narracions a càrrec d’actors representatius de la línia més progressista (Paul Newman, James Earl Jones, Burt Lancaster, Marlon Brando, Sidney Poitier, Ben Gazzara) i també dretana (Charlton Heston) de Hollywood, i va ser realitzat per Joseph L. Mankiewicz  i Sidney Lumet, però només s’ha vist en comptades ocasions a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

 

Minisèrie

Hi ha també una minisèrie televisiva d’Abby Man King (1978), en què Paul Winfield encarna el personatge des del seu ministeri a l’església baptista fins al seu assassinat, i el documental canadenc recent I Am MLK Jr. (2018), a més a més de la seva presència a Todo el poder para el pueblo, documental muntat el 1996 sobre els Drets Civils als anys 60. 

Notícies relacionades

 

La visió del cine sobre King podria haver canviat si s’hagués materialitzat el projecte de biopic que Steven Spielberg tenia el 2009, encara que al final el director es va inclinar per un film biogràfic d’Abraham Lincoln. Segueix faltant doncs una pel·lícula important sobre el predicador i polític d’Atlanta, ja que Selma (2014), d’Ava DuVernay, se centra en la marxa liderada per King el 1965 des de Selma fins a Montgomery, a Alabama, que va servir perquè fos aprovada una llei sobre el dret al vot de la població negra.