Dakota Fanning, estrella en línia recta

Dakota Fanning era actriu molt abans de perdre les dents de llet. I als 8 anys, amb el seu treball a Yo soy Sam, es va convertir en la intèrpret més jove nominada mai a un premi del Sindicat d’Actors. Si en aquella pel·lícula mirava cara a cara (i superava en capacitat emotiva) el mateix Sean Penn, poc després es va fer amb Denzel Washington (El fuego de la venganza) i Tom Cruise (La guerra de los mundos). Ja ho havia fet tot a Hollywood quan acabava d’arribar a una edat de dos dígits.

Si hi ha res que agradi més que una història de nena (gairebé nadó) de família baptista de Geòrgia convertida en estrella de la nit al dia, és una altra història de nena prodigi descarrilant a tot drap. Dakota no va donar aquest gust a la premsa groga. El seu salt a l’adolescència va ser orgànic, natural. Van arribar les produccions young adult (la vam veure en tres entregues de la saga Crepuscle), un biopic de la banda rock adolescent The Runaways (ella era la cantant Cherie Currie)… I no van arribar les bronques en públic, ni els accidents de trànsit sota la influència de l’alcohol o les drogues.

 

Amb ella no va arribar l’escàndol, per a trauma de molts. Fanning explicava recentment a 'The Times': «A mesura que m’he fet gran i he entès més bé com funcionen les coses, he vist que la gent volia que passés. I això em  sembla bastant recargolat».

Dues germanes

Tampoc es coneixen grans enganxades entre Dakota i la seva germana petita (quatre anys menys) Elle, musa recent de Sofia Coppola i protagonista de The neon demon. I això que, segons Dakota, totes dues són molt diferents: la seva germana és un jove esperit indomable, mentre que ella sempre ha sigut més tranquil·la, més observadora. «Ella [Elle] creu que m’estic convertint en la nostra mare, cosa que suposo que deu passar una mica a tot arreu, no ho sé», explicava Dakota fa poc a Marie Claire.

Alguna vegada han tingut converses pel mateix paper. Per a elles no hi ha problema. I tampoc tindrien problema per sortir juntes a la mateixa pel·lícula. Al contrari. Dakota va dir al programa britànic The one show que tenen ganes de compartir projecte: «Però no volem fer de germanes com seria d’esperar; volem que sigui una cosa diferent».

Aspirant a dona policia       

Sense por a la foscor, Dakota ha sigut últimament terrorista a 'Pastoral americana', matrona muda en el cru western bíblic Brimstone… I es llança a la recerca d’un assassí en sèrie a El alienista, sèrie de TNT que ha aconseguit un notable èxit als EUA i aquí estrena Netflix dijous.

Basada en un best-seller de Caleb Carr, presenta Fanning com a Sara Howard, una secretària que, a finals del segle XIX, aspira a ser primera dona policia de Nova York. El personatge s’alia amb un reporter (Luke Evans) i l’alienista (o psicòleg criminal) del títol (Daniel Brühl) per resoldre una sèrie d’assassinats de joves prostituts. El que hem dit: sense por a la foscor.

En contrast amb el que s’ha viscut a la pantalla, el seu temps a Budapest, on va rodar la sèrie durant set mesos, va ser molt feliç. Va fer molt bona relació amb la gent del lloc i els membres de l’equip, en particular Henry Frye, la seva espigada parella actual.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Directora i productora

Aquest mateix any, Fanning ha debutat com a directora amb un lleu i volàtil curt romàntic per a Miu Miu, 'Hello apartment', escrit per la guionista de Los papeles del Pentágono. I serà no només protagonista, sinó també productora de La campana de cristal, adaptació de l’(única) novel·la de Sylvia Plath a càrrec de Kirsten Dunst. El seu tren, definitivament, no descarrila.