Conchita Wurst: una diva com les altres

Avui és el dia en què m’allibero de l’espasa de Damocles per a la resta de la meva vida: fa anys que soc seropositiva». La confessió, feta a través del seu perfil a Instagram, va córrer com la pólvora per la xarxa i pels mitjans de comunicació de tot Europa en pocs minuts. Conchita Wurst, la dona barbuda que va conquistar el Festival d’Eurovisió el 2014, és portadora del VIH. Segons explicava ella mateixa, va començar el tractament amb retrovirals quan va ser diagnosticada. I deia de manera contundent:  «Estic bé;  soc més forta i em sento més motivada i alliberada que mai». 

D’aquesta manera, l’artista revertia la situació que la va obligar a fer pública la seva malaltia; el xantatge d’un exnòvio: «No li donaré a ningú el dret d’espantar-me i influir en la meva vida», sentenciava. Encara més; el tema ha servit perquè Conchita Wurst torni a enarborar la bandera del respecte a la diferència i a la tolerància, que va ser el leitmotiv que va causar la creació d’aquest personatge artístic. Al seu text, la intèrpret austríaca assegurava que amb aquesta declaració pública espera «estar fent un pas més en contra de l’estigmatització de les persones que s’han infectat amb el VIH».

I és que Conchita Wurst, àlter ego artístic de Thomas Neuwirth, va néixer per cantar però també per divulgar un missatge de «pau i llibertat» per tot el món. De fet, quan recollia el premi que l’acreditava com a guanyadora d’Eurovisió, va assegurar emocionada que els que persegueixen aquest mateix objectiu «som imparables». 

 

Somia amb un món que no discrimini les persones per ser el que són. Pau i llibertat, però també amor, tolerància, respecte i igualtat. El personatge no deixa de ser una subtil provocació amb una crítica social implícita; Conchita és diminutiu de concha, terme amb què a l’Argentina denominen l’òrgan genital femení, i Wurst, en alemany, significa salsitxa. Més enllà del joc de paraules, Thomas Neuwirth va rebentar el concepte de normalitat al presentar-se com una dona amb barba. I va fer diana; el vicepresident rus, Dmitri Rogozin, la va posar com a exemple del que suposa acostar-se massa a la vella Europa. I a Polònia, el partit conservador i catòlic Llei i Justícia va considerar que Conchita Wurst encarna la decadència dels valors tradicionals. 

Icona del glamur

La primera aparició de Conchita va ser el 2011, quan va participar en Die Große Chance, un talent show de la televisió austríaca. Però el big bang definitiu es va produir el 2014, amb la victòria a Eurovisió. Des d’aleshores, Conchita Wurst s’ha erigit en icona del glamur, en estrella mediàtica, en abanderada de la lluita pels drets de la comunitat LGBT i en una bèstia sobre l’escenari que penja el cartell de No hi ha entrades allà on actua; no només a Europa, sinó fins i tot a l’Opera House de Sydney. Abans de publicar el seu primer i fins ara únic treball discogràfic, titulat Conchita, ja va guanyar tres dels més importants guardons que concedeix la indústria musical del seu país; el de millor artista femenina, el de millor cançó i el de millor videoclip, tot el 2014. El seu cedé va aconseguir ser disc de Platí al cap de pocs dies de ser publicat. Ha cantat amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i la Simfònica de Sydney i ha sigut la principal estrella dels Gay Pride més multitudinaris d’Europa, com Amsterdam i Madrid. L’han convidat a presenciar l’entrega dels Globus d’Or, a visitar el Parlament Europeu i a una recepció amb l’anterior secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon. Ha desfilat per a Jean Paul Gaultier a París i ha participat en una conferència sobre gènere, mitjans de comunicació i «normalitats» a la Universitat Xinesa de Hong Kong. Conchita és la diva tot terreny.

Nova etapa

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però malgrat tot, no oculta que la seva passió és la música, encara que no descarta fer cine si rebés alguna oferta. Una cosa té clara; ¡no faria mai de noia Bond! Ho va declarar al guanyar Eurovisió amb Rise like a Phoenix, un tema inspirat en la banda sonora de les pel·lícules del famós agent 007. També assegura que no tornarà a Eurovisió, encara que mai renegarà del certamen, com sí que han fet altres vencedors del festival. 

Reconeix que va ser el moment clau de la seva carrera i el seu trampolí cap al firmament dels grans. Thomas Neuwirth dona temps al temps; no descarta matar en un futur el personatge de Conchita i obrir una nova etapa com a artista, encara que reconeix que la Wurst li serveix per viure com el que és, un noi de 29 anys amb una vida privada molt normal i també passejar pel carrer sense que el reconeguin.