D'Anne-Marie a Bad Bunny: aquests són els reis de la pista preadolescent
zentauroepp43986340 mas periodico anne marie mashmello180629112643
Amb el nervi dels seus 10, 11 i 12 anys, l’esglaó més jove de la generació Z demana pas. Aquí teniu alguns dels artistes que, amb el coneixement de les seves famílies o sense, més escolten i, sobretot ballen, els preadolescents. Com veureu, la bretxa de gènere en aquesta ‘playlist sub-12’ arriba a proporcions de falla geològica. Mentre el gruix dels cantants, procedents del trap i el hip-hop de carrer, s’atrinxeren en el materialisme, el masclisme i la violència i donen arguments al clamor per altres referents masculins, les dives xandalleres arriben amb noves normes i taüts per al patriarcat. En efecte, hi ha molta política a la pista de ball. I també, per descomptat, molt 'Swish swish', el coreografiadíssim i omnipresent 'hit’ de Katy Perry.
Katy Perry: l’infecciós ‘Swish swish’
Som-hi. Comenci a balancejar els malucs. Est-oest-est-oest-est-oest. ¿Sí? Ara poseu els braços en paral·lel i mogueu-los a velocitat supersònica –o sigui, a més de 1.000 km/h– entrant i sortint dels malucs. ¿Què passa?¿No sabeu com s’executa el swish swish de Katy Perry, el ball contagiós que va ordir l’adolescent Russell Horning –també conegut com ‘el noi de la motxilla’– i que ha donat una empenta viral a la cançó? ¿És que potser neu ha vist cap criatura en els últims mesos? Doncs deu ser l’únic, perquè la coreografia espasmòdica s’ha propagat a tal velocitat per Youtube, escoles i casals d’avis que fins i tot ningú recorda que el noi va penjar temps enrere un vídeo en què empunyava una arma –no se sap si de joguina o real– i feia bromes sobre disparar en un ull a una pobra cabra.
Anne-Marie & Marshmello: el hit al qual va propulsar el 'Fornite'
Sonen els primers acords de la cançó 'Friends', la diva xandallera del moment, l’anglesa Anne Marie, deixa anar la primera bronca a un amic que li està donant el conyàs amb això de ser «més que amics» –«You say you love me, I say you're crazy / We're nothing more than friends»– i ja tenen tota la canalla executant una precisa coreografia: braços en alt, pistoles funky a dreta i esquerra, i dit índex cap amunt i cap avall samplejant 'Febre del dissabte nit’. El ball, s’ha de dir, no és cosa de la cantant –telonera d’Ed Sheeran, estrella revelació de l’any i enemiga pública de les alfombres vermelles i dels consells de bellesa de les revistes femenines–, sinó del seu soci en l’afer, el cantant i productorMarshmello, de qui s’assegura que ésChris Comstock quan es treu aquest núvol amb ulls i boca que s’entossudeix a portar al cap. Coses del màrqueting digital, resulta que el paio és amic d’un jugador estrella del videojoc Fortnite –un tal Ninja, amb 14 milions de subscriptors al canal de Youtube– i hi han penjat un vídeo amb el ball oficiós del ‘hit’. ¿El resultat? Que la cançó s’ha propagat amb la fúria de la pesta negra.
Bad Bunny: del súper al tron de Youtube
Deixeu pas al merder. Al cap del trap llatí, Bad Bunny, un porto-riqueny de 23 anys que fins fa poc treballava d’empaquetador en un súper amb el nom de Benito Antonio Martínez Ocasio i que, a la velocitat del so, es va convertir en un producte global sense tenir cap disc, ni suport de la indústria ni espai a la ràdio. El que sí que té el noi –a més de molt or distribuït a les dents, anells, penjolls i rellotges– són vídeos amb 8.000 milions de visites, un gruix de fans que encara no ha complert els 13 anys i unes lletres que semblarien pura caricatura si no fos perquè tot apunta que s’ho pren seriosament. Escopinades del tipus "ahora tengo a otras que me lo hacen mejor; si antes era un 'hijueputa' ahora soy peor” o "si ya tú sabes quien soy yo, el hombre que te rompió, en toas las poses te dio”, units a la misogínia sense filtres que destil·la part del gènere, han portat cantants com Ivan Ferreiro a dir que «el masclisme és un tema molt seriós» i que no es pot deixar que «aquests energúmens cantin això als nanos». A la mateixa universitat porto-riquenya, per cert, esmicolen el fenomen del trap llatí –nom que ve precisament de ‘trapichar’ amb drogues– i el diagnòstic és que, almenys un gruix important, gira al voltant del «mascle barriocèntric» i la seva masculinitat retòrica i hiperactuada, la glamuritzación del gàngster, l’homofòbia i la cosificació de les dones. ¿La gran obsessió? El sexe i els diners. A nivell superlatiu.
Duki: el rei de les batalles de galls
Un altre trencapistes entre la canalla que voreja l’adolescència és Mauro Ezequiel Lombardo (Buenos Aires, 1997), 'Duki' per al món del trap, que va créixer escoltant hip-hop nord-americà i va viure el seu moment epifànic veient una batalla de galls (aquests duels de rimes improvisades) a Espanya. Fa cinc anys, va començar a participar en baralles de rap en parcs de la seva ciutat, en què, a més d’emportar-se samarretes, gorres i tatuatges, va aconseguir la grossa: el ‘boom’ viral. Les seves lletres –problemàtiques també per als nanos–parlen de drogues, policies, noies i una fúria de classe que es veu vencedora al comprar-se una mansió i tenir a disposició “putes i pastilles” com una estrella de rock. Divendres, per cert, va actuar a Madrid.
Ayo & Teo: els emmascarats contagiosos de Michigan
Els germans Aleyo i Mateo Bowles –Ayo & Teo a seques a la pista de ball global– estan prescrivint des d’Ann Arbor, a Michigan, el perfecte tutorial per al ball urbà. Ayo va néixer el 1996 i Teo el 1999, i tots dos van créixer escoltantMichael Jackson i Missy Elliot, i ballant ja des de molt aviat. No van anar mai a classes. Ni de ball ni de música, malgrat que Ayo se les ha apanyat per tocar el piano, la bateria i el trombó. El seu primer vídeo data del 2014, una actuació en un concurs de talents de l’institut. Més tard van treure una pàgina de balls virals i van aparèixer en vídeos d’Usher i Chris Brown. Amb una màscara d’os com a imatge de marca i moviments contagiosos, la seva cançó ‘Rolex’ té més de 400 milions de clics i un ‘cameo’ del noi de la motxilla del ‘swish swish’, convertit en alguna cosa així com un mem global. ¿La lletra? Doncs més o menys la tornada habitual en la facció masculina d’aquesta 'playlist': vull un Rolex i una nòvia com Kim Kardashian.
Dua Lipa: sonoritat i pirateig al sexisme
Notícies relacionades
¿Desconcertats pel ‘flow’ materialista i sexista de la pista de ball? Doncs aquí arriba l’altre volcà en erupció del moment,Dua Lipa, amb material i talent suficient per desintegrar tota sola tot aquest reguitzell de missatges tòxics que arriben des dels altaveus. El seu 'hit’ 'New rules' ve a prescriure les “noves normes” que han de seguir les amigues que tenen “el típic nòvio cretí”. Imaginaran que una de les preguntes que més li plantegen a aquesta artista de 22 anys i filla de refugiats albanokosovars és si odia els homes. Que no, que només creu que resulta molt més gratificant “cuidar les amigues” abans que somiquejar i aixecar catedrals als amors tòxics.
