Els actors fetitxe d'Ingmar Bergman

Ingmar Bergman va establir relacions duradores amb molts dels seus intèrprets, gairebé mai estrictament professionals. Ells sovint van col·laborar amb el mestre també en altres àmbits, escrivint mà a mà amb ell o dirigint pel·lícules de les quals ell era guionista o productor. Cada un a la seva manera, tots van contribuir a construir l’univers bergmanià.

Bibi Andersson

Encara adolescent va treballar per al director en una sèrie d’anuncis de sabó, i no van tardar a començar una relació sexual. Ell la va utilitzar com a símbol d’esperança i innocència en algunes de les 11 pel·lícules que van fer junts, com 'Maduixes silvestres’ (1957). Amb els anys, va explorar el seu costat més ombrívol en títols com 'Persona' (1966).

Erland Josephson

Va aparèixer a 15 pel·lícules del director, incloent-hi la primera –'Llueve sobre nuestro amor', 1946– i l’última –'Saraband' (2003). Conegut pels seus retrats d’intel·lectuals egoistes, frustrats i malenconiosos, va exercir d’alter ego de Bergman en títols com 'Secrets d’un matrimoni' (1973) i 'Crits i murmuris’ (1972). 

Harriet Andersson

'L’estiu amb Monika' (1953) va fixar el perfil de molts dels personatges que va encarnar per a Bergman: dones de classe baixa, fortes, impulsives, independents i sexualitzades. Va treballar amb ell a 10 pel·lícules, i va destacar a la pell d’una de turmentada esquizofrènica a 'Como en un espejo’ (1961) i d’una malalta de càncer a 'Crits i murmuris’. 

Gunnel Lindblom

Encara que gairebé mai protagonista, va tenir papers significatius a vuit pel·lícules de Bergman, i els va imbuir d’hipnòtic magnetisme. A 'El setè segell’ (1957), per exemple, el seu personatge només diu tres paraules però és el més important de la pel·lícula. També va enlluernar interpretant una nerviosa mestressa de casa a 'Els combregants’ (1963) i joves geloses a 'La font de la donzella' (1960) i 'El silencio' (1963).

Liv Ullmann

A bord de 'Persona' va irrompre en la vida de Bergman tant personalment com professionalment. La seva habilitat per transmetre simultàniament estats emocionals oposats la va convertir en l’altaveu idoni de les exploracions anímiques del director. Queda en evidència a les seves 10 pel·lícules junts, entre elles 'Cara a cara' (1976), 'Sonata de tardor' (1978) i 'Saraband'.

Max von Sydow (foto al capdavant)

Gràcies a 'El setè segell’, es va convertir en el més emblemàtic dels protagonistes de Bergman. Abans de triomfar a Hollywood, fins al 1971 va fer 10 pel·lícules més amb ell entre les quals sobresurten 'La font de la donzella' i 'La hora del lobo' (1968), i en les quals va encapçalar els dilemes existencials del director.

Gunnar Björnstrand

Notícies relacionades

Les dones de la vida (i l'obra) d'Ingmar Bergman

Crepuscles, fantasmes i sexualitat: les 12 pel·lícules clau de Bergman

Va aportar humor a part del treball de Bergman, però personatges com el torturat pastor de 'Els combregants’ van revelar un gran ventall emocional. Va rodar 19 títols amb el director. Sovint va formar parella amb Max von Sydow, juntament amb qui va representar facetes diferents de la personalitat del mestre. 

Ingrid Thulin

Els seus personatges solien ser dones ansioses, angoixades i torturades tant físicament com emocionalment. Va fer estremir a la pell d’una germana rancorosa a 'Crits i murmuris’ o una dona agonitzant a 'El silencio', i el seu monòleg a 'Els combregants’ és un dels grans moments bergmanians.