Thelma Schoonmaker: la muntadora de Scorsese

Fa uns anys, quan Isabel Coixet va estrenar 'Aprenent a conduir' (2014) va sorprendre veure en els títols de crèdit el nom de Thelma Schoonmaker com a responsable del muntatge de la pel·lícula. Però... ¿no treballava només per a Scorsese? “I ara, el que passa és que això és el que creu tothom, per això no li truquen per a altres coses”, ens explicava la directora en aquell moment.

El cert és que són molt poques les pel·lícules que la cèlebre muntadora ha fet allunyada de Martin Scorsese, cosa que ha format una de les parelles professionals més sòlides i indivisibles dins de la indústria audiovisual dels últims 40 anys.

Es van conèixer quan tots dos tenien vint anys i començaven a fer els seus primers passos en el cine. Ella havia nascut a Algèria (el seu pare treballava en una companyia petrolífera) i volia dedicar-se a les relacions internacionals. Va ser rebutjada per a una plaça al Departament d’Estat i això la va portar a fer un curs d’estiu de cine a la Universitat de Nova York. Allà, va conèixer un noi que necessitava ajuda amb el seu primer llargmetratge, '¿Qui truca a la meva porta?' (1967).

'Woodstock'

Després d’aquesta primera experiència, Scorsese va començar la seva exitosa carrera als 70 i Schoonmaker es va dedicar principalment al documental, com ella mateixa assegura, la seva gran escola, d’on ho va aprendre tot a causa de la ingent quantitat de material que havia de filtrar. “Mai t’has de rendir, has de buscar solucions d’on sigui”, acostumava a dir. Es va embarcar en el monumental projecte 'Woodstock' (1970) i el seu muntatge va ser tan innovador que va aconseguir la seva primera nominació als Oscars.

Deu anys més tard va aconseguir la seva primera estatueta gràcies a 'Toro Salvatge' (1980) (en guanyaria dos més, amb 'L’aviador' i 'Infiltrats’) i a partir d’aquell moment, el tàndem no va tornar a separar-se mai més. 

 

El muntatge de 'Toro Salvatge' va ser un dels seus treballs més complicats i en què va abocar totes les experimentacions amb la imatge, amb la velocitat i el temps que havia après fins al moment introduint-se de ple en el que podem anomenar el ‘muntatge postmodern’. La composició de cada una de les escenes de baralla dins del quadrilàter forma ja part de la història del cine i el seu estil va servir per elevar el treball de Scorsese fins a la màxima potència. 

 

Dimensió èpica

Notícies relacionades

Martin Scorsese: 12 curiositats

El 'top ten' de les pel·lícules de Scorsese

Schoonmaker és humil i sempre ha afirmat que la precisió i la força de les pel·lícules de Scorsese es deu només al director, que tots dos treballen de bracet des del principi del rodatge per anar en la direcció adequada. Sovint s’ha dit, no obstant, que els personatges de Scorsese tenen ànima gràcies a Schoonmaker, que ella és qui aconsegueix humanitzar les bèsties i dotar-les d’una dimensió més èpica. 

En total, han treballat junts en més de 25 ocasions, en pel·lícules que van des de la mítica 'Un dels nostres’ fins a l’esperada pròxima producció de Netflix 'The irishman', passant per videoclips (el de 'Bad', de Michael Jackson) i documentals com 'El meu viatge a Itàlia'. A més, també s’han encarregat de restaurar junts 'Las zapatillas rojas’, d’Emeric Pressburger i Michel Powell, el seu marit des del 1984 fins a la seva mort.