Feminicidis al Pròxim Orient: mort a les dones lliures

Tara al-Fares viatjava amb el seu cotxe pel centre de Bagdad quan un home, vestit de blanc i de cabell llarg i negre, es va acostar a la finestreta del conductor. El desconegut, armat amb una pistola, va posar la mà pel buit que deixava lliure el vidre per treure-la un instant després de prémer el gallet tres vegades. Tot va passar en qüestió de mil·lèsimes: després de disparar, l’home va córrer cap a la cantonada de la dreta, on un altre l’esperava pujat en una motocicleta. Cinc segons després de la mort deTara al-Fares, famosa a l’Iraq i amb milions de seguidors a les seves xarxes socials, al lloc del crim ja no hi havia ningú.

Aquesta noia, de 22 anys, ha sigut la quarta assassinada d’un total de cinc en els últims dos mesos; però, en el futur, en podrien ser moltes més. Des de mitjans d’agost, cinc dones iraquianes han sigut abatudes al seu paísen circumstàncies semblants. No es coneixien entre elles, però totes tenien dues característiques comunes: eren famoses i pertanyien al món de la bellesa. El seu comportament, per tant, no era el recomanable.

Figura molt popular

Al-Fares: mare divorciada –es va casar amb 16 anys–, es va convertir enestrella a internetamb un estil fresc i exposat. A les seves xarxes, sempre hi apareixia amb tatuatges, faldilles i tones de maquillatge i bòtox. Però, sobretot, parlava clar: era unafigura extremadament popular a l’Iraq. Alguns no l’hi van perdonar.

Poc abans de la seva mort, el juliol d’aquest any, un clergue xiïta havia intentat casar-se temporalment amb ella: els matrimonis per dies, setmanes o mesos són, a l’Iraq, una manera d’institucionalitzar la prostitució. Al-Fares s’hi va negar. “No tinc por d’aquells que neguen l’existència de Déu, sinó dels que maten i tallen caps per provar la seva existència”, va escriure a les seves xarxes socials aquells dies. El 27 de setembre, mentre anava amb cotxe, un home blanc va anar a buscar-la. Al-Fares va morir a l’acte.

Fantasmes de la guerra

“S’està atacant les dones per la dreta, l’esquerra i el centre. Per tot arreu. Vivim una caça de bruixes moderna”, asseguraZeinab Salbi, activista iraquià que viu als EUA i lluita pels drets de les dones a tot el món.

L’Iraq, l’any passat, va deixar enrere, se suposa, dècades i dècades de guerra. Amb la derrota declarada d’Estat Islàmic al seu territori,Haider al-Abadi, el primer ministre, va dir que el país podria respirar tranquil i que tot, per fi, havia acabat. Un nou Iraq naixeria de les cendres d’un foc que portava cremant massa temps.

Però per derrotar Estat Islàmic s’han expulsat uns fantasmes i n’han nascut d’altres: moltes parts del país estan controlades per les milícies sectàries xiïtes Hashd al-Shaabi. No formen part del Govern –sí que tenen, en canvi, representació parlamentària–, però són ells, els milicians d’aquests grups, els que marquen, amb els seus kalàixnikov i els seus tot terrenys, les normes socials a l’Iraq.

Extorsió, segrestos i violència

L’extorsió, els segrestos i la violència són constants. “A l’Iraq, molta gent és assassinada pel simple fet de dir el que pensa –explica Zeinab Salbi des de Washington–. Les amenaces que reben són horroroses. Per això molts sentim una responsabilitat moral. Perquè com que jo sí que tinc la llibertat de parlar, els ho dec a tots els que són al meu voltant. Callar quan hi ha una injustícia significa legitimar-la».

L’activista assegura que això ho va aprendre durant la seva infància, marcada per la vida sota l’autoritarisme deSaddam Hussein: “Vivíem atrapats en un ambient de paranoia i por constant. Tot i que aquella època hagi acabat, la por encara segueix, tant a l’Iraq com a tot el Pròxim Orient”.

Suad al-Alí  caminava cap al seu cotxe quan, des de l’altre costat del vehicle, un home se li va acostar. Era el 25 de setembre d’aquest any, només dos dies abans de l’assassinat d’Al-Fares, i Al-Alí estava en ple centre de Bàssora, la ciutat més gran del sud de l’Iraq. El desconegut va treure una pistola i li va apuntar al cap. Tenia 50 anys i era activista i defensora dels drets de les dones. Les ciutats, les dates, les activitats i els noms canvien; la història es repeteix.

Impunitat

Tres setmanes abans, a l’agost, el mateix: els cadàvers deRasha al-HassaniRafifi al-Yasiri van ser trobats a les seves respectives cases. Al-Hassan era propietària d’un centre de bellesa famós a Bagdad; Al-Yasiri, cirurgiana plásica, era popularment coneguda com la Barbie de l’Iraq: parlava sovint de com les dones podien guanyar independència respecte als homes canviant el seu aspecte i operava, sense cobrar, persones afectades físicament per la guerra. L’última morta, el 7 d’octubre, va serMahdi Tamimi. També era propietària d’un saló de bellesa, aquest a Bàssora.

Davant d’aquests assassinats, el Govern va prometre actuar. Però les investigacions, en un país extremadament tradicional i conservador, sacsejat encara per la guerra, no avancen. L’Iraq viu atrapat en unes tensions sectàries que, atiades per les milícies xiïtes, sembla que no tinguin final. Cap responsable de totes aquestes morts ha sigut portat davant de la justícia

. “Tot això ja ho havíem vist abans amb bordells sent bombardejats i discoteques disparades –diu Rusul Kamil, activista–. És un missatge a les dones: ‘Sapigueu quin és el vostre lloc’, i una amenaça a totes les dones i nenes iraquianes que volen viure les seves vides de forma lliure, sense tenir en compte l’ètnia, la religió o els rols tradicionals. No crec que aquests crims es resolguin mai”.

Nadia Murad, Nobel de la pau

El Pròxim Orient ja és, per si mateix, una regió onels drets de les dones no són prioritaris. De la zona, l’Iraq està a la cua. Juntament amb el Iemen, l’Iraq és l’únic país fora de l’Àfrica on es practica la mutilació genital femenina –únicament té lloc al nord del país, a les zones de majoria kurda–, tot i que el nombre de nenes afectades en els últims anys s’està reduint. L’Iraq també ha sigut el lloc oncentenars de dones yazidites van ser utilitzades com a esclaves sexuals per Estat Islàmic;Nadia Murad, guanyadora del premi Nobel de la pau d’aquest any per la seva valenta denúncia dels fets, va ser una d’elles.

Aquests són els casos més extrems; hi ha altres problemes més estructurals i de fons. Menys visibles però igual de reals: “La societat iraquiana està inundada de barreres per a les dones, algunes de més subtils i d’altres que ho són menys. Fins al dia d’avui, els homes iraquians pateixen d’una masculinitat fràgil iveuen els èxits de les dones com una amenaça–escriu l’advocat iraquiàZaid al-Alí–. El fet que l’Iraq sigui un país atapeït d’armes, a més de grups armats, afegeix volatilitat a la situació. Per això, es fa raonable assumir que aquesta onada de feminicidis farà que moltes dones reconsiderin el seu comportament i les seves aspiracions professionals”. Segons la seva opinió, la impunitat farà vèncer els botxins.

“Prostituta assassinada”

Hi ha exemples, no obstant, que no tothom accepta aquestes tesis. Un presentador de televisió,Haider Zawir, després de la mort d’Al-Fares, es va referir a la noia de 22 anys com “aquesta prostituta assassinada” per després demanar als telespectadors que giressin full, que no valia la pena preocupar-se per la mort d’una dona així. Les seves paraules van provocar la ira de nombrosos internautes iraquians i, a causa de la pressió, la cadena de televisió per a la qual treballava el periodista el va acabar acomiadant.

Notícies relacionades

Nilüfer Göle: «Estem patint un perillós retorn a la misogínia»

Dones i l'Islam: 10 veus contra les violències, els estereotips i la islamofòbia

“Aquestes reaccions demostren quel’actitud respecte a la dona comença a canviar a l’Iraq. És un pas important, tot i que petit; es necessita un esforç molt més gran per continuar progressant”, considera l’advocat Al-Alí. Peròles milícies, el sectarisme i les amenaces continuen regnant l’Iraq: si les dones volen parlar, se n’han d’anar. “Em van dir que em matarien, que jo seria la següent. La meva vida estava en perill. L’assassinat de tantes dones en tan poc temps em va terroritzar”, va assegurar, una setmana després de la mort d’Al-Fares, Shima Qasim, ex-Miss Iraq.Qasim, llavors, va fugir a Jordània. “No som prostitutes –va dir la model als seus seguidors. Només volem viure en pau, però estem sent massacrades com si fóssim bestiar”.