Alberto Chicote, el xef justicier

Vaig conèixer Alberto Chicote fa gairebé 10 anys, durant un tast de sakes i tapetes japoneses en un restaurant barceloní el nom del qual he oblidat, tot i que devia ser de campanetes, ja que fins allà s’hi havia desplaçat el cònsol del Japó, un senyor molt simpàtic amb qui vaig mantenir una breu conversa sobre els mangues, als quals ell era molt aficionat.

Es tractava d’un esdeveniment per a 'vips’, i per això em vaig haver de colar de la mà d’una amiga cineasta molt aficionada a tot el que és japonès. En realitat, dir que vaig conèixer el senyor Alberto Chicote del Olmo (Madrid, 1969) és una exageració, perquè, tot i que el tenia a prop a la taula, l’home amb prou feines em va dirigir la paraula –ni a mi ni a ningú, a excepció d’un amic que havia portat–, i es va centrar en el que passava a la taula més que en la xerrameca dels convidats.

La meva amiga em va informar de qui era, i que tenia un restaurant japonès a Madrid, Yakitoro, i que era a la llista de cuiners emergents espanyols. La veritat és que a tots dos ens va semblar un tipus una mica sobrat i no vam sortir del restaurant amb gaire bona impressió d’ell. Potser tenia una mala nit.

La versió de Ramsay

Aquesta impressió va millorar quan es va fer famós amb els seus programes de televisió. Concretament quan li va tocar protagonitzar 'Pesadilla en la cocina' (des del 2012 i en plena forma; aviat arribarà la nova temporada), versió espanyola del cèlebre programa de Gordon Ramsay, xef temperamental especialitzat a infondre terror als seus esbirros a la cuina del restaurant de torn.

 

 

Chicote es va posar a fer el mateix i, tot i que al principi jo no li feia el més petit cas i canviava de canal quan el veia aparèixer al televisor, a poc a poc em vaig anar enganxant al seu programa, fins a arribar a l’extrem d’empassar-me’n sencers diversos dels seus episodis. M’encantava la indignació que s’apoderava de Chicote quan s’enfrontava a restauradors d’una malaptesa inversemblant.

I crec que el programa va millorar molt quan van començar a centrar-se en les menjadors més infectes de tot Espanya, on sempre hi havia un personal de demolició que treia de polleguera el nostre home: Chicote s’havia d’enfrontar cada setmana a un ajudant sembrador de discòrdia, a uns cambrers ganduls i displicents, a un propietari sobradíssim i inútil, a unes cuines amb més merda que el pal d’un galliner o a tots aquests elements alhora.

Quan no podia més, sortia al carrer i parlava a la càmera per informar-nos que mai havia vist res semblant, en una perfecta imitació d’aquests sergents negres de les pel·lícules americanes que sempre reben els nous reclutes cridant-los que mai havien hagut de bregar amb una colla semblant de desgraciats.

Esbroncades formidables

Chicote és un home que llança unes bronques formidables, però també té en compte el factor humà. En un d’aquests restaurants horrorosos, va agafar l’amo –responsable principal per la seva desídia del desastre imperant al seu establiment– i se'l va emportar a veure un partit de rugbi.

Chicote va formar part de jove de la selecció madrilenya d’aquest rude esport –juntament amb Javier Bardem–, i va començar un monòleg sobre com eren d’invencibles els que havien jugat a rugbi i que no hi havia repte que no superessin, que l’altre es va posar a plorar als seus braços i va prometre que milloraria: en el camp havia entrat un parrac humà, però ara en sortia un triomfador. I és que, a més de cuiner, Chicote és tot un 'motivational speaker' que sap alternar la mà dura amb l’ajuda humanitària; no només millora la qualitat de les teves gasòfies sinó que també t’ajuda a anar per la vida trepitjant fort.

 

 

'Life coach'

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Ara, Alberto Chicote es troba al capdavant d’un altre programa que també està funcionant molt bé, '¿Te lo vas a comer?' en el qual exerceix de superassistent social, i es preocupa pel menjar que se serveix en hospitals, residències d’avis o festes populars. Abans de triar l’objectiu, necessita la participació del públic en forma de denúncia. Si vostè creu que estan enverinant la seva àvia a la residència, o que a l’hospital on acaben d’operar un parent cuinen que fa fàstic, o que la culpa de la ferotge diarrea que està patint és d’un tiberi al poble dels seus pares del qual va sortir pràcticament en ambulància, Chicote és el seu home.

Jo vaig començar tenint-li mania i ara em confesso un rendit fan. Chicote no és un cuinetes avorrit, sinó l’amic dels matussers, ganduls i inútils, així com el justicier d’hospitals i residències i una mena de ‘life coach’ per a ànimes atribolades. ¿Hi ha algú que ofereixi més en la graella televisiva actual?