L'Amèrica violada: les violències contra les dones en la conquesta i la colonització
zentauroepp45762973 mas periodico grabado tema colonialismo sexual181109114506
Fa uns dies, Pablo Casado va deixar anar que “la hispanitat va ser l’etapa més brillant de la humanitat”, paraules que van escopir sobre lahistòria de barbàrie amb què es va executar la conquesta i la colonització d’Amèrica, perfectament documentada fins i tot en les cròniques dels invasors. Ja ho saben: gossos mastins ensinistrats per devorar humans, matances metòdiques, ajusticiaments públics i amputacions exemplaritzants de mans, nassos i pits. Però si un fet va caracteritzar aquell ‘modus operandi’ va ser l’ús sistemàtic de les violacions i les violències contra les dones, amb les quals els conqueridors –amb prou feines un grapat contra milions de nadius– van convertir els cossos femenins en territoris que es podien arrasar a fi de propagar el terror. “Si no, els indis s’alçarien i es rebel·larien, i els que no estan alçats no vindrien a servir ni a respectar l’obediència que deuen”.
Aquestes paraules, acabades de sortir del segle XVI, les va deixar anar en seu judicial i en el seu descàrrec un depredador gadità anomenatLázaro Fonte, que va ser acusat de robar maragdes, de perpetrar matances i de violar fins i tot nenes, a les quals lligava, entre crits i plors, davant de la inacció dels seus companys. Endevinaran que la causa principal contra aquest coronel Kurtz d’‘El cor de les tenebres’ va ser la del robatori, i que va acabar denunciat més per enemistat amb l’autoritat de la zona que perquè aquelles atrocitats “es consideressin una conducta punible, ja que, com es va demostrar al llarg del judici,gairebé ningú va ser processat” pels delictes de lesa humanitat que es van cometre a Amèrica, manté l’historiadorEsteban Mira Caballos.
Memòria racialitzada
Per això hi ha la memòria femenina i racialitzada de la conquesta i la colonització, que des de fa un temps està tornant amb fúria. Dones esclavitzades que eren violades per, una vegada embarassades, vendre-les a més bon preu. Harems forçosos que podien arribar a estar formats per fins a 20 nadiues –”les tenen en ferros i les fuetegen i maltracten perquè facin la seva voluntat, i com que tots són de la mateixa opinió es tapa i dissimula tot”, denunciava el religiós Luis Morales–. Nadons arrencats del pit de la mare i llançats contra les pedres. Noies ofertes com a senyal de cortesia pels cacics.
I milers de violacions, algunes de les quals, documentades amb banalitat i pols forense pels “blancs de sang pura que es van situar –manté l’investigador Gerardo León Guerrero– ala cúspide de la jerarquia social” i van dispensar 'als altres’ tracte de residu. Aquí en tenen una deMichele de Cuneo, amic i company deColomen la seva segona expedició. “Estant jo a la barca vaig prendre una ‘cambala’ bellíssima que em va regalar el senyor almirall [Colom]. Quan vaig voler posar en execució el meu desig, ella s’hi va oposar i es va defensar amb les ungles [...] Vaig recórrer a una soga i li vaig donar una pallissa que no us podeu imaginar els crits que proferia. Finalment ens vam posar tan d’acord que només us diré que semblava entrenada en una escola de meuques».
"Males bèsties" i "escurçons"
Es pot dir que els espanyols van desembarcar a Amèrica amb un conjunt d’idees misògines i delirants que bullien llavors a Europa i que van acabar desencadenant la caça de bruixes i marcant la modernitat.Les dones, segons recollia el cronista de Bogotà Juan Rodríguez Freyle, eren “males bèsties”, “escurçons, caps de pecat i destrucció del paradís”, va escriure l’home en un rampell d’odi florit. Si les dames blanques inspiraven aquesta adjectivació, imaginaran el tracte que, segons el seu parer, mereixien totes aquelles nadiues retratades en cròniques i gravats com dones libidinoses que caminaven despullades, amb els “pits tesos”, “les seves vagines estretes” i els seus “cossos, en què no hi havia res defectuós”.
Notícies relacionadesAllò, doncs, no anava només de dominació territorial i econòmica, també anava dedominació corporal i sexual. “Molt abans de l’era de l’imperialisme victorià, l’Àfrica i Amèrica s’havien convertit en una espècie de pornotròpic per a la imaginació europea, una fantàstica llanterna màgica de la ment en què projectaven les seves pors i desitjos reprimits”, va escriure la pensadora Anne McClintock. I aquella imatgeria protoporno amb què es va narrar la conquesta i el genocidi va permetre dues coses: propagar una espècie de llegenda d’El Dorado sexual per atreure joves al continent i, alhora, legitimar les naixents nacions europees com castes, catòliques i, sobretot, civilitzades, contra el suposat salvatgisme indígena.
Patriarcat d’alta intensitat
L’antropòloga Rita Segato manté que, amb l’arribada dels conqueridors, “es va passar d’un patriarcat de baixa intensitat a un d’alta” a mesura que es va anar instal·lant la idea del “mascle violent i viril” construïda amb la imatge del colonitzador. Una dominació que s’arrossega fins avui i que nia tant en els exclosos del sistema que senten que a casa sempre tenen algú a qui aixafar, com rere la fossa comuna de cadàvers de dones –pobres i d’ascendència indígena– violentades de forma extrema i que serveixen a les màfies per exhibir el seu poder i el seu llistó de bestialitat davant dels seus semblants i l’Estat. “La violació colonial perpetrada pels senyors blancs a dones indígenes i negres, i la barreja resultant, està en l’origen de totes les construccions sobre la nostra identitat nacional”, assegura la filòsofa afrobrasilera Sueli Carneiro.
