La ciutat partida

A Irlanda del Nord és tradició que les festes de graduació de batxillerat se celebrin a l’hivern, mesos abans dels exàmens finals. Aquesta nit, al CityHotel, situat en el centre de Derry-Londonderry, té lloc una d’aquestes. El vestíbul és un anar i venir incessant de nois d’etiqueta i de noies amb vestits llargs de princesa.

Els estudiants són tots catòlics, resideixen a barris catòlics, freqüenten locals nocturns o restaurants catòlics i, probablement, acabaran tenint parelles catòliques. N’hi ha que potser encara no han trepitjat mai un barri protestant. El mateix passa amb els adolescents de l’altra comunitat cristiana, tot i que en sentit invers.

Aquesta ciutat fronterera, d’uns 90.000 habitants, la segona del Nord després de Belfast, està partida en dos pel riu Foyle. La part oest, el Cityside, és territori catòlic, l’est, el Waterside, protestant. Tres ponts en creuen el curs. Un d’ells, el “Pont de la Pau”, va ser construït amb fons europeus el 2014.

Per a algú que acaba d’arribar per primera vegada en aquesta ciutat i es despista, no és difícil saber en quina zona està. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull alsmurals pintatsa les façanes d’alguns edificis, que representen els anys dels Troubles, amb observar les esglésies –només les catòliques tenen una creu a dalt de tot– o, en segons quins llocs, adonar-se de quin color estan pintades les voreres, amb els de la bandera britànica, l’àrea unionista, i amb els de la irlandesa, la republicana.

Créixer en la diversitat

Hi ha moltes cicatrius encara per tancar i és en els grans nuclis urbans on el procés de reconciliació s’intueix llarg i difícil. John Harkin ho sap molt bé. Fa anys que treballa perquè les noves generacions d’una comunitat i l’altra superin la por del que és desconegut i creixin en la diversitat. És el subdirector de l’‘Oakgrove Integrated College’, una de les poques escoles de primària i secundària d’Irlanda del Nord on comparteixen aula noies i nois de les dues comunitats.

 “Aquí ensenyem les fes de tot el món, fins i tot tenim alguns alumnes musulmans”, afirma. “Els nostres valors es basen en el respecte a les diferències, a adonar-se que en les petites coses de la vida som diferents però que en les grans, iguals, i que els conflictes es poden arreglar”. 

L’escola va obrir les portes fa 26 anys amb tan sols 78 alumnes. Avui són més de 800. Harkin recorda la“gran frustració i ràbia”que van sentir els estudiants al saber el resultat del referèndum del ‘brexit’. “Va ser la reacció més forta que he viscut en aquesta escola en molt temps. Cap hauria votat a favor d’anar-se’n de la Unió Europea”.

La preocupació pel que pugui passar d’aquest professor catòlic de literatura en llengua anglesa va augmentar després de l’onada de violència que es va desencadenar a la ciutat el juliol passat, coincidint amb la celebració anual de la victòria de les tropes del rei d’Anglaterra Guillem II sobre el deposat monarca catòlic Jaume II el 1690, que la comunitat protestant orangista recorda amb marxes i fogueres. Durantdiverses nits hi va haver enfrontaments sectarisen diverses zones de la ciutat. Feia anys que no passava.

Un dels blancs de les bombes incendiàries del bàndol nacionalista va ser el barri de la Fountaine, l’única zona protestant del bàndol catòlic. Aquest és un petit enclavament, habitat ara per menys de 300 persones, cinc vegades menys que les 1.500 que hi vivien abans que comencessin els ‘Troubles’. Un mur de pedra i una tanca de seguretat el separen del Bogside, el barri de classe treballadora més nacionalista de la ciutat. La porta d’entrada i sortida es tanca encara a les 9 del vespre per seguretat.

Centre social protestant

Una de les entitats emblemàtiques d’aquest petit enclavament és elCathedral Youth Club, un centre social per mantenir els joves protestants al marge de la violència que va fundar un matrimoni del barri el 1972 després del Diumenge Sagnant. El dirigeix actualment un dels seus fills, Graham Warke, un treballador comunitari de 37 anys que es va ficar en política fa tres i que va ser elegit regidor municipal pelPartit Democràtic Unionista (DUP), el partit nord-irlandès que defensa la desconnexió total amb Brussel·les.

Notícies relacionades

L'últim cotxe bomba

Amb un peu a cada país

Warke es va allistar a l’Exèrcit britànic el 1998, després de la firma dels acords del Divendres Sant, i va participar durant nou anys en el desmantellament dels controls fronterers. “Vaig ser un soldat servint a la pau a Irlanda del Nord”, afirma. A Warke l’incomoda quan se li pregunta pel ‘brexit’ i resol la situació recorrent als comunicats del seu partit que té guardats a la tauleta electrònica. “No crec que el ‘brexit’ atiï la violència, això és propaganda alarmista de Brussel·les”,comenta.

El regidor unionista creu fermament en el treball que fa l’associació com a pont entre les dues comunitats. Un dels seus projectes ‘crosscommunity’ és que veïns del barri mostren la Fountain a joves catòlics i que participin conjuntament en activitats esportives. “Nosaltres de joves no vam tenir aquesta oportunitat. Aleshores tot eren tirotejos i bombes i la gran majoria de la població d’Irlanda del Nord no vol tornar a enrere”.