Irlanda del Nord
Amb un peu a cada país
La línia fronterera parteix en dos les terra del granger David Crockett, deu hectàrees que va comprar el seu avi anys abans de la partició de l'illa el 1922
zentauroepp45959360 donegal irlanada 08 11 2018 david crockett posee hectareas e181122162352 /
David Crockett fa un salt i munta com si d’un cavall es tractés la tanca de metall que hi ha a la part posterior de casa seva a Coshquin, un petit poble agrícola a la frontera que divideix les dues Irlandes. “Aquesta cama d’aquí és a la República d’Irlanda i aquesta altra a Irlanda del Nord”, aclareix amb una sonora rialla aquest granger de pell gastada per la brisa humida i mans esquerdades pel treball de camp. “I aquesta tanca marca la línia fronterera que parteix en dos la meva granja”.
La propietat de la família Crockett ocupa més de 100 hectàrees i fa olor d’herba fresca, terra molla i excrements d’animals. El paisatge que envolta la seva casa és de foto. Verds i extensos prats amb bestiar pastant, camps sembrats i algun nucli d’arbres als turons que es divisen a la llunyania. ¿Serà Irlanda o Irlanda del Nord? Un lloc idíl·lic del qual es va enamorar el seu avi quan va adquirir la propietat el 1911, 11 anys abans que l’antiga línia limítrofa entre comtats irlandesoses convertís en una frontera internacional entre dos països.
Negocis inviables
L’explotació de Crockett, de 57 anys, és sobretot ramadera, i la seva principal font d’ingressos és la venda de carn i llet. Es nota que cuida molt els seus animals. Al costat de la tanca pasta un grup d’ovelles, totes ben peculiars, ben alimentades i embolicades en una gruixuda capa de llana. Totes porten grapada a una orella una xapa groga que indica la seva procedència, com si d’un passaport es tractés: NI (Irlanda del Nord) ROI (República d’Irlanda). Tres burros corren pel costat irlandès i Crockett els acaricia amb afecte quan se li apropen.
Malgrat els tràmits burocràtics que suposa tenir el negoci partit en dos països, Crockett no vol ni pensar com se li complicaria la vida en cas d’un ‘brexit’ dur. Els productes ramaders nord-irlandesos haurien de pagar un alt aranzel per entrar al mercat europeu, cosa que tindria un efecte econòmic devastador per als grangers com Crockett i faria els seus negocis del tot inviables. Cada any unes 400.000 ovelles passen del Nord al Sud on són esquilades i van a l’escorxador. El mateix passa amb un terç de la llet nord-irlandesa.
Crockett guarda la documentació dels seus animals en carpetes, els d’Irlanda del Nord, amb la inicials (NI) i els de la República d’Irlanda (ROI) /
Crockett n’és molt conscient. Protestant i unionista, va votar a favor de mantenir-se dins de la Unió Europea al referèndum del 2016 i ho va fer juntament amb el seu pare, de 93 anys, que no va dubtar a acudir al col·legi electoral en cadires de rodes. “La meva situació econòmica depèn en gran part de formar part d’Europa”, afirma assegut ja a la cuina de la casa seva, davant una tassa de te i unes galetes.
Per si les coses al final es compliquen, Crockett, home previsor, ja té elaborat un pla B. Traslladarà tots els animals i la maquinària a la República d’Irlanda perquè gestioni la granja des d’allà el seu fill. El veterà ramader i agricultor supervisarà el negoci i continuarà residint amb la seva dona a la casa familiar de Cushquin, ancorada en territori britànic a molt pocs metres de la tanca que avui li dona accés lliure a la República d’Irlanda.
David Crockett a la part de la seva granja on guarda la maquinària agrícola /
