MINYONES DE FICCIÓ
Deu criades de cine
El retrat de la Cleo a 'Roma' dona peu a recordar altres serventes immortalitzades en la pantalla
zentauroepp25244703 icult pelicula lo que el viento se llevo gone with the wi181227184655
Allò que el vent s’endugué (1939)
El film del Hollywood clàssic sempre ha sigut qüestionat per la comunitat negra per la seva visió idealitzada del sud esclavitzat i per la caracterització paròdica de personatges com el de Mammy, que almenys va servir perquè Hattie McDaniel fos la primera afroamericana a guanyar l’Oscar.
Arriba y abajo (1971)
La sèrie es va encarregar de donar veu a la classe britànica que treballava al servei de la noblesa per explicar la història del país a través de les dues perspectives, la dels de dalt i la dels de baix. La idea va partir de les actrius Eileen Atkins i Jean Marsh, que va interpretar la donzella Rose, paper pel qual guanyaria un Emmy.
El que queda del dia (1993)
James Ivory va adaptar la novel·la de Kazuo Ishiguro de manera magistral per explicar la història d’un estricte majordom (Anthony Hopkins) i d’una majordoma (Emma Thompson) que mai arribaran a expressar els seus sentiments per culpa del seu rígid codi ètic i del sentiment de servei que els atrapa.
La ceremonia (1996)
Claude Chabrol es va basar en una novel·la de Ruth Rendell, però, també, en un cas real extret de la crònica negra en el qual dues empleades domèstiques van assassinar els seus patrons. Sandrinne Bonnaire i Isabelle Huppert van assolir un cim interpretatiu a l’encarnar l’odi arrelat de classe i convertir-se en els seus àngels exterminadors.
Gosford Park (2001)
El mestre Altman, expert a orquestrar filigranes narratives a partir de repartiments corals, va voler homenatjar ‘La regla del juego’ de Jean Renoir, en la qual tant els amos com el servei domèstic es veien embolicats en una sèrie d’intrigues i en un assassinat. Helen Mirren i Emily Watson van exercir de donzelles caps.
Criades i senyores (2009)
Un exemple del canvi de mentalitat de Hollywood a l’hora d’acostar-se a la discriminació racial, aquest cop, a través de l’adaptació d’una novel·la ambientada en els seixanta a Missouri, on encara persistia una modalitat d’esclavisme cap a la dona negra a través del servei.
Downton Abbey (2010)
Julian Fellowes, guionista de ‘Gosford Park’, va decidir fer el seu propi ‘Arriba y abajo’ i el resultat es va convertir de nou en un fenomen televisiu. La sèrie va des de l’esplendor aristocràtica fins a la seva decadència a mitjans dels anys vint amb l’aparició dels moviments de la classe obrera.
Una segunda madre (2015)
La directora Anna Muylaert narra una relació similar a la de la Cleo i els nens de qui es fa càrrec a ‘Roma’, però, en aquest cas, en l’actualitat, en un Brasil dominat per les diferències de classe. Regina Casé dona vida a un personatge maternal que no ha tingut més remei que cuidar més del fill aliè que de la filla pròpia.
La doncella (2016)
Notícies relacionadesChan-wook s’introdueix en els traumes de l’ocupació japonesa a Corea per narrar una història d’amor entre dues dones. Una mansió d’estil gòtic es convertirà en l’escenari de les lluites de poder entre l’elit i els tafaners per acabar evidenciant la necessitat de llibertat femenina davant el jou masculí.
Arde Madrid (2018)
Paco León aconsegueix donar la volta a bona part dels estereotips que el cine dels seixanta va contribuir a establir (gràcies a figures com Gracita Morales a ‘¡Cómo está el servicio!’) al voltant de les treballadores domèstiques. Inma Cuesta i Anna Castillo es converteixen en protagonistes de la funció per sobre de la senyora de la casa, Ava Gardner.
