LA VERITAT D'UNA INTÈRPRET
Yalitza Aparicio: dona, pobre i indígena
L'actriu mexicana, autèntica protagonista de la pel·lícula 'Roma' dirigida per Alfonso Cuarón, s'ha convertit en un potent símbol de la diversitat cultural al nou Hollywood
zentauroepp46061824 onbarcelona yalitza aparicio en la pelicula roma181227175248
Gairebé tots els anys entra a formar part del firmament de Hollywood algun nou nom pertanyent a l’estrella rutilant del moment, no obstant, molt pocs han assolit una ressonància simbòlica tan important com la de Yalitza Aparicio. Ella és l’autèntica protagonista de ‘Roma’, la pel·lícula d’Alfonso Cuarón que s’ha convertit en la sensació de la temporada cinematogràfica i en la qual el director prova de retre homenatge a la dona que el va criar en la seva infància, Liboria Rodríguez, ‘Libo’, a través del personatge d’una jove indígena, Cleo, que treballa com a interna a casa d’una família de classe mitjana alta a la Colònia Roma a Ciutat de Mèxic.
‘Libo’, la serventa en qui es va inspirar Alfonso Cuarón, recolza el seu cap en l’espatlla del director. /
El director ha volgut donar veu a aquestes dones oprimides que no tenien veu en una societat, la mexicana i per extensió la llatinoamericana als anys setanta, dominada per la discriminació econòmica, de gènere i de raça, i ha convertit un retrat íntim basat en les seves pròpies memòries (i a través del qual intenta exorcitzar el seu conflicte de culpabilitat burgesa) en una història universal d’amor i renúncia que ha calat en el cor de milions d’espectadors.
Converses amb Libo
Per això es va submergir en el seu passat per compondre una pel·lícula explicada des del punt de vista d’aquesta presència femenina fonamental en la seva criança de la qual en realitat sabia ben poca cosa. Les llargues xerrades amb Libo van ser fonamentals per compondre el seu itinerari i endinsar-se de veritat en el personatge, en tots aquests buits que li faltava per conèixer perquè fins llavors no havia sentit prou curiositat. El director sempre va mantenir el contacte amb aquesta dona a qui continua definint com una ‘segona mare’ i fins i tot a la seva pel·lícula ‘Y tu mamá también’ apareix en una escena portant-li el dinar al personatge que interpreta Diego Luna, en el que podríem considerar un clar precedent de ‘Roma’.
Però, més enllà del mateix pes de la història, del virtuosisme de Cuarón darrere de la càmera, de la seva portentosa capacitat per dir moltes coses de manera subtil a través d’un llenguatge cinematogràfic molt depurat, una de les raons fonamentals perquè s’estableixi una connexió tan brutal i instintiva entre el públic i la pel·lícula es deu a l’actuació de Yalitza Aparicio, a la seva transparència a l’hora de transmetre tot un cúmul emocions contingudes sense apel·lar a cap tipus de pirotècnia interpretativa.
El paper d’Adela
Yalitza no sabia res d’Alfonso Cuarón quan va acompanyar la seva germana a un càsting organitzat en el seu estat d’origen, Oaxaca. Ella es trobava estudiant a Tlaxiaco, on havia realitzat la llicenciatura d’Educació Infantil perquè volia treballar amb nens. L’univers hollywoodià li sonava molt llunyà quan va ser seleccionada pel director per fer-se càrrec del paper protagonista d’una producció de Netflix. Però per a sorpresa de tots, inclosa la seva pròpia mare, la jove es va adaptar a la perfecció i amb tota naturalitat a la presència de la càmera i l’equip durant el rodatge. A més, la seva companya de carrera Nancy García va acabar fent-se càrrec del paper d’Adela (l’altra assistenta de la família) i va resultar fonamental ja que la va ajudar amb l’idioma mixtec que totes dues parlen a la pel·lícula i que es converteix en la seva forma privada d’apel·lar als seus orígens.
La Cleo de
‘Roma’ va ser elegida
pel cineasta
a través
d’un casting a
Oaxaca
Amb tan sols 25 anys, Yalitza Aparicio s’ha encarregat de trencar amb molts dels estereotips que regeixen tant el cine com les publicacions de moda. Fa unes setmanes va aparèixer a la portada de ‘Vogue’ Mèxic mirant a càmera amb la franquesa que la caracteritza i vestida amb un impressionant model de ressonàncies ètniques de la firma Dior. La imatge es va fer viral i van començar a aparèixer a les xarxes tant lloances com insults. D’una banda, molts articles van remarcar la importància que una revista com ‘Vogue’, prescriptora per antonomàsia de tendències i estil de vida, apostés per trencar cànons estètics incrustats en l’imaginari col·lectiu que procedeixen d’una clara herència masclista, classista i racista. Per l’altra, precisament molts capdavanters d’aquestes posicions reaccionàries es van llançar a discriminar l’actriu atacant-la pel seu aspecte físic i la seva procedència ètnica.
L’aparició, fa unes setmanes, de Yalitza Aparicio a la portada de l’edició mexicana de la revista ‘Vogue’ amb un model de reminiscències ètniques firmat per Dior ha aixecat una veritable polseguera.
En un moment en el qual la tensió entre els EUA i Mèxic no fa més que augmentar per la política antiimmigració de Donald Trump, la imatge de Yalitza a la portada de ‘Vogue’ ha sigut interpretada com un símbol de resistència, superació i lluita: per ser dona, per pertànyer a una classe humil i per ser indígena. Per això ella es mostra orgullosa dels seus orígens, de la seva pell i de la seva família, cosa que l’ha convertit en capdavantera de la diversitat cultural al nou Hollywood després de l’#OscarSoWhite i el #MeToo.
