Chuck Lorre, el geni de la telecomèdia

Si algun dia Chuck Lorre (Plainview, Nova York, 1952) va curt d’idees per a sèries, no faria malament a mirar enrere i adaptar la seva pròpia vida. Acolorida ho ha sigut. Abans de convertir-se en el Rei Mides de la telecomèdia, el cocreador de ‘The big bang theory’ va fer el gandul a la universitat, va provar de fer música per a ell i per a d’altres (va arribar a compondre l’èxit de Debbie Harry ‘French kissin’ in the USA’), i va intentar guanyar-se la vida venent parafernàlia nadalenca porta per porta.

Va ser així com va anar a parar a una companyia d’animació, on va demanar feina i l’hi van donar. Han vist encara més sèries de Lorre de les que creuen, sobretot si van créixer en els 80: aquest home va copilotar la sèrie d’animació del gat Isidoro, va ajudar a compondre la música de ‘Les Tortugues Ninja’ i va passar per ‘Mi pequeño pony’ i ‘Los Pequeñecos’, de les quals va ser acomiadat.  

A finals de la dècada, va canviar el ‘cartoon’ per la ‘sitcom’, primer formant part de l’equip de ‘Mis dos padres’ i, després, de ‘Roseanne’, en la qual només va durar tres anys. De nou, no per voluntat pròpia: va ser acomiadat. Però els seus productors li van demanar que desenvolupés una telecomèdia, ‘Frannie’s turn’, sobre una família de Staten Island. Va durar cinc... setmanes.

Alguna cosa li va fer clic

Lorre volia que el seu següent projecte fos una adaptació de ‘Dirk Gently’, la novel·la de culte de Douglas Adams, però el que li van proposar va ser escriure sobre una mare soltera. Ell tenia els seus dubtes; preferia el detectiu holístic. I no obstant, ‘Grace al rojo vivo’ va ser la sèrie que va acabar canviant el curs de la seva carrera.

Convertit en cap de si mateix, va produir una rastellera d’èxits gairebé sense igual en la història de la telecomèdia moderna: 'Cybill', 'Dharma & Greg', 'Dos hombres y medio', 'Mike y Molly', 'Big bang', 'Mom'... Qualsevol hauria viscut aquest camí vital entre la descreença i l’alegria, però Chuck Lorre va viure fins gairebé els 50 “una joventut dissoluta”, en les seves pròpies paraules, arrossegant problemes amb l’alcohol, les drogues i el maneig de la ira.

Res d’això li va impedir forjar ni matrimonis (s’ha casat en tres ocasions, el 1979, el 2001 i només fa uns mesos, amb la ‘instagrammer’ de fitnes Arielle Mandelson) ni sòlides relacions professionals; molt fidel als seus, continua comptant amb guionistes que treballen al seu costat des dels dies de ‘Dharma & Greg’.

Un gir dramàtic

En els pròxims mesos, ‘Big bang’, un dels seus èxits més grans, si no el més gran, emetrà el seu final de sèrie. No suposa un gran maldecap per a Lorre, que sempre té un grapat de projectes en desenvolupament i diumenge passat va veure com una de les seves últimes creacions, ‘El métode Kominsky’, s’emportava dos Globus d’Or, a millor sèrie còmica (guanyant ‘La maravillosa Sra. Maisel’, ‘Barry’ o ‘The good place’) i millor actor de sèrie còmica (Michael Douglas).

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

És fàcil posar peròs a ‘El método Kominsky’, sèrie en la qual Lorre intenta, amb un èxit moderat, fer-nos creure que les seves habilitats com a guionista s’estenen al terreny del drama intimista i la reflexió sobre l’edat i la malaltia. Tot el poder dramàtic que pugui tenir aquest títol de Netflix sorgeix de Douglas i d’Alan Arkin, previsiblement excel·lents com, respectivament, un professor d’actuació i el seu agent i millor amic, o més ben dit, únic amic.

Vell llop de la indústria, Chuck Lorre no descarta la comèdia de cadena generalista, però es mou ara amb excel·lència en les lligues de l’‘streaming’. A més d’estrenar sèries a Netflix, té en desenvolupament una adaptació a minisèrie de La foguera de les vanitats amb Amazon Studios.