ENTREVISTA
Félix Bergés: «El final de 'Joc de trons' serà espectacular»
El prestigiós professional d'efectes especials ultima les seqüències dels caminants blancs per a l'última temporada de la sèrie d'HBO
flix-bergs /
Milions de persones s’han angoixat amb el tsunami que va crear a ‘Lo imposible’, s’han emocionat amb els efectes d’‘El milagro de P. Tinto’, han quedat fascinats amb els d’‘Ágora’... Però si hi ha res que causi més admiració avui del treball de Félix Bergés, un dels creadors d’efectes especials més prestigiosos i guardonats, són els impressionants caminants blancs, els fantàstics zombis dignes d’una sèrie de la categoria de ‘Joc de trons’, i amb els quals ja està embrancat per a l’última temporada de la ja històrica producció d’HBO.
Així, la primera pregunta a Bergés és obligada, i la seva resposta, també: ni piu. “No podem avançar res de ‘Joc de trons’. És per contracte”, s’excusa el creador de l’empresa especialitzada en efectes especials El Ranchito, i que ha participat a Barcelona en unes jornades sobre la seva feina, a l’escola FX Animation, on formen nous professionals del sector.
-Però una cosa sí que pot dir...
-Sí que puc avançar que estem fent moltíssims plans per al capítol cinc de l’última temporada, que és del que ens encarreguem. També que ens dediquem als efectes que ja hem fet abans, com són els dracs i els caminants blancs. Però de veritat que no puc dir res més perquè tampoc sé més. Només conec de la nova entrega el que nosaltres estem muntant, que m'ho sé de meravella, però de la resta no en sé absolutament res.
-Es diu que serà la temporada més espectacular...
-Segur. HBO s’està bolcant una barbaritat en aquesta última entrega. Almenys nosaltres sí que hi treballem més. ¿Recorda aquella escena tan espectacular de la setena temporada amb els caminants blancs atacant el llac gelat?
-¡I tant! A més, va ser guardonada amb el premi Emmy als millors efectes.
-Sí, ja que en aquella escena vam tenir un equip de cent persones treballant vint setmanes. Doncs per a aquesta vuitena temporada tenim el doble de producció. Calculo que al final li dedicarem unes 28 setmanes de feina amb també un centenar de professionals dedicats. I ha d’estar acabat l’1 de març del 2019, ja que ‘Joc de trons’ s’estrena a l’abril.
-I adeu a ‘Joc de trons’...
-Bé... Potser no. HBO ja està preprant la preqüela,, i esperem ser-hi. Encara no hi ha res concret, però la veritat és que estan molt contents amb la nostra feina, i tenim molt bona relació. I això que vam començar a treballar amb ells en la cinquena temporada, ja amb dracs i caminants blancs. Però he de dir que en aquesta sèrie hi han treballat més directament altres professionals d’El Ranchito.
-¿Està preparant alguna cosa més del que pot parlar?
-Sí i no. Per a l’any que ve tinc un parell de projectes molt, molt grans als EUA, és clar, però també tinc prohibit parlar-ne per contracte... Així es treballa en el sector. Però si surten seran una bomba.
Félix Bergés, a les instal·lacions de l’escola FX Animation, a Barcelona /
-Sí que podrà dir com va entrar al món dels efectes especials.
-Soc astrofísic de formació, i com que sabia programar, una amic em va oferir entrar el 1983 en una empresa que acabava de crear. Jo només programava i feia gràfics. No tenia ni idea de què era un pla, una seqüència... I amb els anys he anat evolucionant.
-¿De quins treballs se sent més orgullós?
-El més important que he fet en la meva vida ha sigut crear El Ranchito, que és on treballem ara per a tot el món. I de treballs concrets..., potser la pel·lícula ‘Lo imposible’, que va ser el punt d’inflexió, ja que el sector als EUA va començar a fixar-se en la nostra feina. A partir d’aquell moment, ha sigut un canvi espectacular.
-Realment, el tsunami que apareix a ‘Lo imposible’ és impactant.
-Sí, però s’ha de dir que, en el seu moment, també va ser un gran risc, ja que era la primera vegada que es feia un treball d’aquestes dimensions a Espanya... Per això és un treball del qual em sento molt orgullós... Però també de la pel·lícula ‘P. Tinto’, que m’inspira molta tendresa, d’‘Ágora’, i per descomptat d’‘Un monstruo viene a verme’, que és dels treballs més bonics que he fet, i al qual vaig dedicar dos anys de la meva vida.
-¿Amb què va debutar?
-El meu primer treball va ser per a l’empresa APC, amb la capçalera del programa ‘Fila 7’, però era pura programació. Al cine vaig debutar amb la pel·lícula de Fernando Colomo ‘El caballero del dragón’. Van ser 15 o 20 plans i va ser una cosa supersenzilla.
-¡Quin salt!: del drac de Colomo als de ‘Joc de trons’.
-El que es fa ara amb efectes especials hauria sigut impossible fa només cinc anys. Això vol dir que vivim un reciclatge continu. Tenim a El Ranchito un equip que només es dedica a investigar i buscar noves tècniques i programes. No et pots estar quiet... Canviem de programes i d’eines pràcticament cada any.
-Exigeix una gran inversió.
-Sí, és una inversió en material molt important, però tota la maquinària ha baixat moltíssim de preu. Quan vaig començar hi havia màquines de cent milions de pessetes. Ara, amb 5.000 euros, tens aparells cent vegades més potents.
-¿És fàcil fer bons efectes amb l’actual tecnologia?
-La tecnologia és important, és clar, però es necessita talent. I, ara, molt més que quan vaig començar. Abans, qualsevol cosa, per senzilla que fos, sorprenia. Ara ja no, es necessita més talent creatiu. S’ha de ser un pintor, tenir un sentit de la composició del color, de l’enquadrament... I al talent s’hi han de sumar moltes hores de feina i intel·ligència, per ser molt eficient.
-¿Sense efectes especials ja no hi ha cine?
-És impossible fer un tipus de cine, però no un altre. Sense efectes, no es podria fer un pla aeri de París el 1615, per exemple, però hi ha un altre cine, com el de Woody Allen, que sí que es pot fer, i és una meravella.
-Però sembla que anem cap a un cine totalment FX.
-Crec que seria una pena que el cine es quedés només amb els efectes especials, que efectivament de vegades passa. Per exemple, les primeres pel·lícules d’Indiana Jones eren més guió d’aventures que efectes, però en canvi en les últimes els efectes prevalen per sobre de la història, que s’oblida. És una llàstima i a mi, com a espectador, em fa pena. Efectivament, podem arribar al cine 100% FX, però, ¿és necessari? És més fàcil rodar dues persones que tinguin un diàleg bonic que muntar-ho tot amb 3D. És un milió de vegades més fàcil i l’altra opció, ¡quin merder!
-¿Hi ha hagut algun efecte que li hagin demanat i no hagi pogut fer?
-M’he trobat amb molts encàrrecs petits que m’han donat moltíssims problemes, però sempre te'n surts, tot i que no sigui com volies o tenies previst, però que al final al director li han agradat, que és el que importa. I és que estic programat per fer coses que li agradin al director.
-Tal com veu el sector, ¿la televisió es menjarà el cine?
-És possible. I ho veig com a espectador: cada vegada costa més anar als cines, pel desplaçament, pel que costa... Anar-hi amb la família és una pasta. I com a professional del mitjà puc dir que ara es produeix més en televisió. Nosaltres treballem moltíssim més per a la petita pantalla. Hi ha el perill que t’encasellis, però és que ens està anant molt bé... En televisió es treballa una barbaritat. I tot apunta que anirà a més, amb més plataformes de TV i els grans estudis entrant de ple en l’‘streaming’, com Disney.
Notícies relacionades-D’on surten els professionals dels efectes especials?
-D’escoles com la de Barcelona, FX Animation, tot i que ara també estem recuperant molts professionals espanyols del sector que se n’havien anat als EUA a treballar, perquè aquí no hi havia res. Ara han canviat les coses. El problema a Espanya no són els professionals, sinó els incentius al sector. Si aconseguim que una vegada per totes el Govern ens doni un cop de mà, que és el que fan la majoria dels governs, creixeríem moltíssim més. Hi ha l’exemple del Canadà, que fa tot just 20 anys no tenia ‘visual effects’, i avui dia les seves empreses facturen 5.000 milions de dòlars... Nosaltres ara obrim El Ranchito a les Canàries, que és on ara donen més incentius.
