Bernard-Henri Lévy, un bomber contra el populisme piròman

Bernard-Henri Lévy, el filòsof més estudiadament despentinat de França, acreditat alumne de Jacques Derrida i fundador en els anys 70 dels 'nouveaux philosophes' –crítics amb el maig del 68– sempre ha sigut una barreja de 'maître à penser' i vedet mediàtica. Sionista confés –va néixer a Algèria en el si d’una família sefardita–, solia vantar-se de la seva influència sobre Sarkozy i sobre algunes de les seves decisions en política exterior (va ser clau a embarcar l’OTAN en la intervenció de Líbia i s’ha permès fer una declaració de guerra contra Bashar al-Assad).

"Veig foc a casa meva"

Bé, doncs als seus 70 anys, a part d’apuntalar la seva fama de donjoan –la seva relació extramatrimonial amb Daphne Guinness, hereva de l’imperi cerveser, l’ha tingut entretingut en els últims temps–, s’ha convertit en ‘showman’, passejant per teatres d’Occident el seu monòleg, 'Looking for Europe', just abans de les eleccions del maig. La raó per embarcar-se en aquesta empresa: "Veig foc a casa meva" (i no es refereix a la del bulevard Saint-Germain, ni al 'palais' de la Zahia de Marràqueix, sinó a "Europa").

La 'performance’ politicofilosòfica de Lévy arribarà al Coliseum de Barcelona el 25 de març –el 20 haurà passat per València i el 26 viatjarà a Madrid–, afavorit aquí per Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana; amb el contrapunt escènic d’Albert Boadella, actor tan reactiu com la cetona que ha vist aquí l’ocasió de 'tornar a casa', i amb el tou coixí d’un manifest previ, ‘Europa en llamas’, que han firmat una trentena d’al·lèrgics a l’esquerra obrera com ara Mario Vargas Llosa, Fernando Savater, Milan Kundera i Salman Rushdie.

BHL, així el coneixen a França, centra la seva xerrameca en un dimoni –el populisme– i l’acoloreix amb la seva idea de democràcia, d’Espanya i Catalunya, i d’Europa en general. Com que alguns termes s’han tornat polisèmics, aquí oferim, de la seva mà, un modest diccionari per seguir el seu pensament. 

CIUTADANS

CIUTADANS(El partit, no el conjunt d’individus que conformen una societat). En la inesperada roda de premsa de Barcelona, dimarts, a la qual van ser convocats mitjans de Tabàrnia –a la fila zero, Arcadi Espada i Manuel Valls–, l’extrotskista i avui macronià que es reclama "d’esquerres", uf, diu: "Si jo fos un espanyol d’origen català, Ciutadans em semblaria l’opció més raonable".

ARMILLES GROGUES

ARMILLES GROGUESEn la seva definició més clínica és una revolta ciutadana que va començar com a protesta per la pujada del preu dels carburants i ha eixamplat la seva base amb reclamacions que van des de l’augment del poder adquisitiu per a les classes mitjanes i baixes fins a la dimissió del president Macron.

Pel nostre filòsof, no obstant, és "una cosa mortífera", portada per l’"odi" i la "destrucció". "Jo conec la diferència entre un moviment social guiat per una còlera veritable o un guiat per una còlera que l’únic que vol és el no-res", raona. I els transversals 'gilet jaunes', assenyala, pertanyen a aquests últims. Entre ells hi ha "grups antisemites, homòfobs i antifeministes" i un clar "menyspreu a la República", per no parlar dels "atacs a les forces de l’ordre". "La societat que es prometen no és en cap cas millor que la que combaten", conclou.

---

DEMOCRÀCIA

DEMOCRÀCIA"En democràcia, els sobirans –el poble inclòs– no tenen una sobirania il·limitada".

–Llavors, ¿qui marca els

límits?–Com deia Engels, la prova del púding està en

menjar-se’l.-¿...?-Es

la realitat qui mostra els límits. I hi ha els Drets de l’Home, la Constitució...".–

Aquí es van recollir firmes per carregar-se un projecte estatutari. ¿Quina mena de realitat és aquesta?

–El poble pot arribar a creure que vol la llibertat i estar treballant al seu servei.

---

EUROPA

EUROPACom hem assenyalat, "està en flames" (i Putin té la manxa a la mà). Més encara, "sense capacitat per decidir ni executar el repartiment de refugiats entre països de la Unió, sense poder polític veritable", "amb una banda de caps d’Estat xenòfobs, com Orbán i Morawiecki, que fomenten les opinions populistes". Segons la seva opinió, falta "més política i més democràcia, i dirigents que tinguin una cara i no només un número de telèfon". Com a primera mesura, diu, “jo nomenaria un ministre d’Exteriors comú, elegit per sufragi universal després d’una batalla electoral fraternal”.

---

FEMINISME

FEMINISMELévy, que sempre ha dit que les seves inclinacions naturals són les dones i l’escriptura, considera que "el feminisme és una reclamació justa". "La igualtat ha de ser practicada de totes les formes possibles, i és bo posar llum sobre crims ignorats i silenciats", però res al món pot justificar que "un home sigui llançat als gossos, sense proves, sense confrontació" (Recordar el seu recolzament al seu amic Dominique Strauss-Kahn, exdirector gerent de l’FMI acusat d’agressió sexual per una cambrera del Sofitel de Nova York, cosa que que va truncar el seu concurs a les primàries socialistes amb vista a les presidencials de França del 2012). 

---

INDEPENDENTISME

INDEPENDENTISMETan perniciós com el racisme i el feixisme. Una idea a combatre. "Davant d’un descontentament real o la incapacitat per fer front a una crisi, desvia l’atenció cap a un final simbòlic o imaginari", argumenta BHL.

-¿Què tal una campanya electoral a Andalusia fonamentada en el Coco

català?– S’ha de combatre amb resolució els que raonen així . La dreta espanyola ha de comprendre que Vox és l’enemic jurat i que qualsevol que salti al seu bàndol es buscarà la mort política.

---

NACIONALISME

NACIONALISME"El nacionalisme consisteix a pensar que jo soc millor que tu pel lloc on he nascut". (Dit per un membre de l’'establishment’ l’argument grinyola una mica).

–Doncs el xovinisme francès té gran reputació.

–El nacionalisme alemany i el francès van provocar la pitjor carnisseria de la humanitat.–¿I

què pensa del nacionalisme espanyol, ebri d’unitat territorial?– L’

independentisme català va ascendir a partir del 2003 perquè no es van afrontar les veritables qüestions. És fàcil fer desfilar la gent al crit d’“independència”, i molt més difícil arreglar els problemes de la crisi financera del 2008".

Aclarit aquest extrem, està d’acord amb la diferència que estableix Macron entre nacionalisme i patriotisme ("patriotisme és exactament el contrari que el nacionalisme", va dir el llogater de l’Elisi sota l’Arc de Triomf en l’aniversari de l’Armistici de la primera guerra mundial).

---

ODI

ODI"Segons Freud, l’odi és un factor de cohesió social". Una mena de pega ràpida, vaja. "I jo crec que, desgraciadament, és un element constitutiu de la societat. Després hi ha dues categories d’intel·lectuals, o d’homes polítics, o d’elit si es vol: els demagogs, que treuen partit de l’odi, i els demòcrates, que proven de retirar l’odi fins i tot si això els torna menys populars."

–¿A quin tipus pertany vostè?

–Soc dels humans poc moguts per l’odi, tot i que no s’ho creguin.

---

PATRIOTA EUROPEU

PATRIOTA EUROPEU"És el contrari del populisme", conclou Lévy.

---

POPULISME

POPULISMELa seva bèstia negra. "En el populisme, la idea és que el poble té l’última paraula, fins i tot quan se suïcida."

–¿Democràcia no és la forma d’organització social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de la

ciutadania?–Quan el poble alemany va abraçar el nazisme, es va suïcidar; quan el poble francès va aplaudir Pétain, es va suïcidar; quan una part del poble espanyol va aprovar Franco, es va

suïcidar.–¿Quan el poble d’Israel recolza Netanyahu i la seva política en territori palestí...? (Antecedent: el 2010 BHL va recolzar el bloqueig marítim a l’arribada d’ajuda humanitària a Gaza).–No

és el mateix. L’interès del poble israelià és tenir al seu costat un Estat palestí, i qui no ho comprengui, s’equivoca.– No

és el mateix Le Pen que Mélenchon, Abascal que Iglesias.–¡Sí que és el mateix

! Populisme és la paraula immediata del poble, sense l’elit, sense intel·lectuals, amb el mínim de representació.–Vostè

forma part de l’1% que té tots els privilegis. Potser té por de perdre’ls.–

La meva inquietud no és perdre els meus privilegis, sinó la societat que deixo als meus fills. I el feixisme, l’antisemitisme i l’independentisme són dolents per a la convivència.

–Els dictats del Mercat, també.

–El Mercat no té cap, ni moral, ni sentiments ni compassió. I hi ha casos en què resulta beneficiós. Per exemple, mentre Europa no ha tingut el coratge de fer front al boig programa de l’aliança de populistes a Itàlia [la Lliga Nord de Matteo Salvini i el Moviment 5 Estrelles de Luigi Di Maio], per sort hi ha un mercat que els frena.

–¿Podem no és una opció?

–Si es posés en pràctica la concepció que tenen del debat, de la política i del poble, estic segur que seria una mala experiència. A França hi ha gent que vol la Veneçuela de Maduro, i jo faré tot el possible per impedir-ho.

---

QUIM TORRA

QUIM TORRAAl gener, el nostre ‘mâitre à penser’ va escriure el següent tuit: "Quan #Torra descriu els catalans que parlen en espanyol com 'bèsties amb forma humana', els qualifica de 'nauseabunds’ i els veu com un 'sot a la seva cadena d’ADN’, demostra formar part de la fraternitat d’admiradors de Mussolini i Milosevic".

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Ara no entrarem a comentar el fil que va desencadenar, però sí que els seus assessors en 'torralogia' són el patró de Societat Civil Catalana, i l’esmentat Boadella. Tots dos assentien quan BHL va arremetre contra la menció de Torra de la via eslovena. "És acceptar el principi de 62 morts. ¿A quin món viu, aquest home? ¡L’autonomia de què disfruta Catalunya ja és immensa!".

El 25 de març exposarà tot això al Coliseum (i al madrileny Nuevo Apolo el 26). I ho farà sense por dels ‘atemptats pastissers’. Perquè si alguna cosa l’honora és encaixar impertèrrit llançaments de pastís reals i dialèctics. Els de farina i ous els hi han tirat a la cara des del 1985. A Lieja (1988), a Brussel·les (1985, 1988 i 2000), a Cannes (1994), a Niça (1995), a París (2012) i a Belgrad (2017). ¿¿Deu ser la mascareta secreta de la seva celebèrrima melena?