Helena Maleno: "L'extrema dreta i l'esquerra executen les mateixes polítiques de mort"

La vida d’Helena Maleno  (El Ejido, Almeria, 1970) va fer un gir fa sis anys. Periodista i investigadora especialitzada en immigració, la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres (UCRIF Central) va començar a investigar-la per la seva implicació en el tràfic de persones. El 2017, l’Audiència Nacional va arxivar el cas, però l’informe sobre la seva activitat va passar al Marroc, on resideix i on espera des de fa més d’un any que la justícia es pronunciï.

“Allargar aquesta situació és una forma de tortura”, assegura, “els meus drets s’han deteriorat, ja no visc una vida normal”. Però ella s’aferra a les estratègies de supervivència apreses de les comunitats migrants a què acompanya i dona recolzament al nord del Marroc, i avisa que seguirà amb la seva tasca, “perquè no he fet res dolent, al contrari”. Per això, reivindica una frase que li va dir el relator de l’ONU i que se li va quedar clavada per sempre: “Tens dret a defensar drets”. “I continuarem fent-ho”, diu amb la veu entretallada.

Maleno reconeix que mai s’havia plantejat aquest paper de “defensora de drets”, un concepte poc utilitzat a Espanya, on s’opta pel d’activista, però que és el que millor defineix la seva activitat i la de l’oenagé Caminando Fronteras al Marroc, una tasca que parteix de la constatació que “no tenim drets, sinó privilegis, al contrari del que hauria de ser l’Estat de dret”. Per aquesta raó, la seva organització treballa per “permetre l’accés a drets en zones on els estats decideixen que no hi ha drets, com les fronteres, o a poblacions on es neguen tots els drets, entre ells el de la vida”.

Des del dret a la identitat dels nens nascuts en el trànsit migratori, les desaparicions del qual no podien ser denunciades al no estar inscrits en cap registre, al dret a una dona a cuidar la seva salut sexual i reproductiva. “També el dret a ser escoltades quan venen de xarxes d’explotació, acompanyar-les en aquest dolor.” I enmig d’aquesta activitat, va ser quan van començar les trucades dels migrants que es llançaven al mar, l’element que l’ha posat en el punt de mira de les autoritats policials.

Indefensió

Explica que són les mateixes comunitats migrants i les famílies les que s’organitzen perquè s’adonen que anar al mar els situa “en posició d’indefensió, per la precarietat dels materials que proporcionen les xarxes criminals, i de no rescat”. “Ells saben els riscos que corren i s’organitzen, deixen les seves dades a un company perquè truqui a les seves mares si passa alguna cosa o desapareixen al mar, perquè la família tingui dret a saber què ha passat i on són, per no perdre la seva identitat”, explica. Unes estratègies de resistència en què elles acompanyen, col·laborant de passada que les famílies facin el dol. “Nosaltres mai sabem quan sortiran, perquè evidentment la gent sap que no pot explicar aquestes coses perquè els maten, però saben que, si passa un dia, o un temps, i no donen senyals de vida, algú ha d’alertar”, es defensa. En ocasions també els truquen, diu, a la recerca d’aquest últim alè quan la pastera s’enfonsa.

Per promoure polítiques de vida i no de mort, les “‘necropolítiques’”, és pel que s’ha convertit en un element molest, igual com altres oenagés que col·laboren o treballen amb els migrants. “Estem acostumats a veure assassinats al Brasil, Mèxic... pensàvem que a Europa no passaria, però ja passa, ja es persegueix qui defensa els drets dels migrants”, assegura, i cita per exemple l’arrest d’un alcalde italià i de les mateixes persones migrants que “alcen la veu i estan desapareixent en aquesta frontera sud”. Una criminalització i persecució del cooperant que atribueix que posen el focus sobre potents interessos econòmics. Perquè al cap i a la fi, ressalta, “la immigració és un negoci” per a molts.

“Toquem dos interessos molt grans, els de les indústries criminals i de l’esclavitud, i els d’indústries d’armament, que estan controlant i fent que països europeus facin aquest control migratori, amb inversions cada vegada més grans”. Els defensors de drets, recalca, “estem al mig d’aquestes dues grans indústries, i estan matant-nos, atacant-nos, això és una realitat a la frontera sud, i cal dir-lo molt alt”. En el seu cas, és una doble agressió, ja que en la seva condició de dona també rep atacs al seu cos, i amenaces de violació o mort. Els estats, no obstant, poc fan davant aquesta situació. “Hi ha els que tenen capacitat de protegir i altres que fan abandó d’aquesta responsabilitat de protecció; en el meu cas, com que no tenen instruments per criminalitzar-me, envien altres estats que ho facin”, afirma en al·lusió al fet que, després de l’arxiu del seu cas a Espanya, la policia remetés l’expedient al Marroc per seguir allà les diligències.

Deriva europea

La investigadora es mostra molt crítica amb la gestió europea dels fluxos migratoris. “Les polítiques de l’extrema dreta i de l’esquerra en matèria d’immigració mai han sigut pols oposats, ho són en altres assumptes, i tenen matisos, però al final són les mateixes polítiques de mort, no hi ha una diferència tan gran, i aquesta és la deriva europea”, assenyala, al·ludint que van ser governs socialistes els qui per exemple van posar concertines o van fer devolucions en calent o van imposar el comandament únic a l’Estret. “La diferència és que [Matteo] Salvini t’ho diu a la cara”. Passar de l’acollida de l’Aquarius al desmantellament de Salvament Marítim, reflexiona, és assumible, perquè “és assumible pels votants, ja que partim d’un racisme institucional dins del sistema”. Un racisme inconscient que va també cap a la victimització, cap al “pobret”. “No es filmaria mai un nen europeu ofegant-se, però es va gravar l’Aylan”, conclou.

Cossos d’un sol ús

Notícies relacionades

La ignominiosa llista dels 35.597 migrants morts en la ruta del Mediterrani

Així moren els migrants intentant arribar a Europa

En el seu discurs, Maleno articula que aquesta deriva es produeix a més perquè el sistema econòmic europeu es basa en la “indústria de l’esclavitud”. “A Europa hi ha esclaus, ja sigui per a serveis sexuals o laborals”, afirma, “el cos dels altres el volem esclau, per això gestionem polítiques de mort sobre aquests cossos”. Insisteix que si hi ha tràfic d’éssers humans és perquè Europa el consumeix. “I el control d’aquests cossos d’un sol ús per part de la màfia forma part del negoci: el control d’aquests cossos, decidir sobre la seva vida, la seva mort, la seva esclavitud, ho decideixi qui ho decideixi, dona diners que van al sistema capitalista”. Per això, com més forces militars hi ha a les fronteres, més poder tenen les grans màfies i més poder es té sobre aquests cossos de migrants.

Malgrat el sofriment que ha viscut en primera persona, i pel que contempla diàriament a les comunitats amb les quals prova de construir, Maleno no llança la tovallola. “Jo ja crec que tenim privilegis, vull creure en els drets humans, i viurem millor en una societat diferent”. La solució, assegura, vindrà del sud, no del nord, “i vindrà d’aquestes persones que es mouen, de les comunitats migrants i racialitzades a què cal acompanyar en la seva lluita per desmantellar el sistema de privilegis i convertir-lo en un de drets humans”. I rememora que, després d’una entrevista televisiva, la seva organització va rebre una trucada d’una dona “gitana, andalusa, analfabeta...No tenia res, i va dir que m’havia sentit a la tele i que volia anar ‘a això que havia dit que són els drets humans’. ¿Això com s’aconsegueix?”. “Hem de seguir, no hi ha cap més solució”.