Talents d'anada i tornada
La mobilitat dels científics africans pot traduir-se en desenvolupament
zentauroepp46974953 mas periodico fundaci n mujeres por frica190218160046
La història de l’agrònoma ugandesa Elizabeth Kizito és un exemple que l’Àfrica no té per què ser víctima d’una constant sagnia de talent cap al nord. El seu cas mostra que la mobilitat dels científics africans es pot traduir en desenvolupament per al continent.
“Potser Uganda no tingui les millors infraestructures –admet Kizito, que va treballar a Suècia durant el seu doctorat abans de la seva experiència a Espanya. No obstant, quan tornes has de pensar que ho fas per canviar alguna cosa. La pregunta és com pots fer el millor amb les circumstàncies que tens”, reflexiona la investigadora.
¿Com de representativa és la seva història? Entre els experts hi ha el consens que el nord s’està beneficiant d’alguns dels millors talents de l’Àfrica. “La prosperitat dels Estats Units depèn molt de la immigració. Una gran part de les empreses de Silicon Valley han sigut creades per migrants”, afirma Wanjiru Kamau-Rutenberg, directora d’AWARD (African Women in Agricultural Research and Development), una organització afincada a Nairobi (Kenya) que recolza les agrònomes africanes amb beques i formació.
Fuga de cervells
Les dades sobre la mobilitat dels científics africans són fragmentàries. Un informe de les Nacions Unides del 2013 afirma que un de cada nou africans amb educació universitària –gairebé tres milions de persones– vivia a països desenvolupats, i que aquesta proporció creixia a l’Àfrica més que a tots els altres continents. Dades de la Unió Africana apunten que l’Àfrica perd 70.000 professionals cada any.
“Per als africans amb talent, obtenir una beca per anar als EUA o Europa és el sant greal”, diu la directora del Mawazo Institute de Nairobi
Després dels processos d’independència, hi va haver universitats que eren fars intel·lectuals, però s’han anat apagant. “Avui, per a les persones amb talent obtenir una beca [per anar als Estats Units o Europa] és el sant greal”, afirma Rose Mutiso, directora del Mawazo Institute de Nairobi, que impulsa el lideratge de les acadèmiques africanes amb subvencions i programes d’entrenament. “Hi ha molt talent que no se’n pot anar-se a l’estranger. Cal treballar perquè els que es queden tinguin oportunitats”, afirma Mutiso.
Kamau fa alguns matisos. “La fuga de cervells és un concepte del segle passat, que desencadena emocions. En realitat la gent que se’n va no talla els ponts: n’hi ha prou de pensar en la importància de l’enviament de diners”, argumenta. Per exemple, quan vivia als Estats Units, Kamau va crear una oenagé per recolzar les dones africanes.
L’experta apunta, a més, a un canvi de fluxos: la mobilitat entre els països del sud està augmentant i la Xina és una destinació emergent. “Alguns governs europeus no volen que els seus països siguin el lloc on la gent busqui oportunitats. Això tindrà un cost: Europa no hauria de donar per descomptat el seu lloc al món”, alerta.
Dones en moviment
“Les dones africanes sempre han sigut mòbils. Les nostres àvies produïen menjar, i viatjaven llargues distàncies per vendre-la a altres comunitats. La idea de ser a casa es va importar durant el colonialisme”, argumenta Kamau. “Encara avui les científiques reconeixen que l’exposició al món és important, però no hi ha prou oportunitats”, afirma.
“El paper de la família és determinant. Les dones estan molt connectades als seus fills. No és necessàriament una cosa negativa, les societats occidentals són més individualistes. Però és alguna cosa a tenir en compte”, afirma Mutiso.
Kizito hi està d’acord. “Quan acabes la universitat, és el moment de començar a crear una família i molts programes de formació no ho tenen en compte. Jo vaig tenir el meu primer fill durant el doctorat i el meu programa a Suècia em va proporcionar una guarderia”, explica. “La nostra universitat té guarderia”, afirma Kizito amb orgull, ensenyant el cartell que diu Kids Care, just al costat del seu laboratori a la Uganda Christian University.
