¿Com educar homes en l'edat del #MeToo?

Entrenem les nenes perquè identifiquin i trepitgin els estereotips que sovint engabien els seus cossos i desitjos, i els diem que poden ser el que vulguin. ¿Bioquímica? ¿Fustera? ¿Mare? ¿Tot? Fins i tot les princeses Disney no tenen res a veure amb aquelles damisel·les desmaiades que tenien com a destí ser molt bones i molt pures i parpellejar molt fins que el príncep les escollís a elles i no a les lletjotes malvades que intrigaven al seu voltant. “Si fins i tot ‘Frozen’ va de l’amor entre dues germanes que elles soles s’alliberen del patriarcat”, exemplifica l’antropòleg i pareRitxar Bacete.

No obstant, aquest especialista i investigador en masculinitats alternatives alerta que no posem el mateix afany a acompanyar els nens en la transformació col·lectiva que implica la igualtat. ¿Quins missatges estem transmetent als xavals, on són els nous referents?, es pregunta. Aquest punt cec, alerta, ja l’està esprement l’extrema dreta, que “envernissa, tuneja i revaloritza” les masculinitats reaccionàries i que està atraient molts joves. Així doncs, per contribuir a curtcircuitar aquesta espiral –”els mandats tòxics continuen sembrant les llavors de grups com ‘La manada’ del segle XXI”–, Bacete publica el llibre ‘El poder dels nois’ (Grup62), un hàbil artefacte dirigit a nens d’entre 7 i 12 anys que converteix en una aventura el desafiament a estereotips, lligaments i privilegis, i en què les famílies poden trobar un grapat de pistes per acompanyar-los a aquesta cara b de l’emancipació.

1. ¿Quins són els teus superpoders?

Ja ho apuntava Bacete unes línies més amunt. Mentre que el pantocràtor d’heroïnes té poc a veure amb el de dècades enrere,els superherois són els mateixos que als anys 60.Spiderman. Hulk. «És com si els nois anessin en un 600, i les noies, en un cotxe híbrid». Així que aquí tenen una proposta. ¿I si prenem aquesta figura poderosa que tant agrada als nens –la dels superherois– i hi donem un nou sentit? ¿Podem resignificar la idea de poder? “Hi ha qui ha criticat el títol del llibre –‘¿més poder encara vols que tinguin els nois?’–, però crec que el poder també és la capacitat per transformar el món, i es necessita molt i del bo –del profund, de l’alliberador– per dir que no a un abusador, per confrontar la masculinitat tòxica o per resoldre els conflictes de forma pacífica”. Una idea de Bacete: escriure una llista amb les qualitats relacionades tradicionalment amb les nenes, una altra amb les dels nens i ‘alliberar-les’ per a tothom. També seria important, diu, entrenar “superpoders” com l’atenció, la tendresa i la compassió. “Els nens no són els hereus universals del patriarcat, sinó del que nosaltres hàgim sigut capaços de fer”

2. El cos i l’educació sexoafectiva

L’educació sexoafectiva, diuen a l’uníson els especialistes i el sentit comú, ha de començar molt abans que el porno ‘mainstream’ formategi els adolescents amb el que és desitjable i normal i el que no ho és (i ja coneixen l’escena omnipresent: harems de dones amb rostre pueril que s’entreguen entre assots a l’ejaculació masculina). Una manera de començar és que els nens connectin i “honrin” el seu propi cos. “S’ha de trencar amb aquesta idea que els cossos masculins són depredadors”, assegura l’antropòleg, i potenciar que el disfrutin en un sentit ampli. Amb les mans pots fer castells de sorra i abraçar amb els braços. Així, apunta, es pot anar consolidant una sexualitat –entesa com en totes les possibilitats que et dona el cos per disfrutar de la vida– basada en l’experimentació i el plaer, i no en la violència i la dominació. «A més, el masclisme passa per la dissociació entre cos, ment i emocions: per exercir la violència, t’has hagut d’entrenar a no sentir».

3. Trencar el miratge de la igualtat

“Vivim en una espècie d’era de lail·lusió de la igualtatque estem traslladant als nens” iurgeix “trencar aquest miratge”, afirma l’antropòleg. ¿Per on es pot començar? Doncs, per exemple, perquè investiguin per què els homes de l’equip vencedor de la Copa del Rei guanyen un milió d’euros, mentre que el combo femení no s’emporta res; per què les dones dediquen el doble d’hores a l’atenció de la família, o per què les seves àvies, de joves, necessitaven permís fins i tot per obrir un compte bancari.

4. Anomenar la norma i fer visibles els estereotips

I ja posats a fer, se’ls pot animar que desxifrin “els missatges ocults de la publicitat, el cine, els còmics i els dibuixos”. Per exemple. ¿Què vol dir que una cosa sigui de nen o de nena? ¿On està escrita aquesta norma? És més: ¿què significa ser nen o nena? ¿I si algú se sent tot alhora o ni una cosa ni l’altra? ¿O aquest tema li importa un rave? Després del debat, se’ls pot explicar, afirma Bacete, de manera plana què són els estereotips i com sovint ens engabien (el seu fill, per exemple, no es va atrevir amb 3 anys a entrar a l’escola amb una nina nadó en una motxilla portadora), i tallar de soca-rel aquesta idea tan hegemònica que diu que ser nen significa, bàsicament, no ser nena. ¿Quants de vostès s’han sorprès al saber que el seu fill no s’atreveix a orinar assegut a l’escola, quan sí que ho fa tranquil·lament a casa? Així, Bacete apunta que la infància hauria de ser un camp obert d’experimentació i creativitat de gènere. “Els hauríem d’acompanyar deixant-los en pau”. A més, també pot ser vital celebrar, més que acceptar, la dissidència a aquestes normes no escrites –ei, ¡que bé que et queden les ungles pintades!–, perquè obre espais de llibertat per als nens que ho passen malament. 

5. Fer visibles les tasques de casa i fer-los-en partícips

L’antropòleg també insisteix en la necessitat que els nens –i les nenes– siguin conscients que darrere d’una samarreta plegada, per exemple, hi ha algú que ha posat una rentadora i l’ha estès, planxat i guardat en un calaix. I el mateix amb totes les tasques, invisibles i ingents, que sostenen la vida, una càrrega que ells han de compartir.  A més de ser una cosa justa, “també hi ha menys possibilitats que un nen exerceixi la violència contra la seva parella o els seus fills quan sigui més gran si ha participat en les tasques domèstiques i ha vist com ho feia el seu pare”. L’ètica de la cura –amb un mateix, amb els altres, amb l’entorn– produeix un desenvolupament moral diferent, més cívic i pacífic, s’insisteix des de la filosofia. 

6. Dir les emocions i donar sortida als conflictes sense violència

Arribem a la tornada dels temps (ja saben: la gestió de les emocions). És possible, amable lector o lectora, que estigui girant els ulls en blanc al llegir, una vegada més, aquestes cinc paraules seguides. No obstant, insisteix l’antropòleg, és fonamental que els nens sàpiguen, per exemple, que l’alegria és passatgera i que s’hi poden connectar ballant; que podem entrenar la calma; que els afectes ens mantenen aferrats a la vida bona, i que la por és una cosa que urgeix reconèixer i dir-la per delimitar-la i fins i tot per poder-la escopir. Perquè, en cas de no ser així, es pot convertir en ira, “l’emoció més tòxica”.

A més, assegura Bacete, també se’ls ha d’explicar que ‘no’ és “una paraula de poder” que serveix per a molt: per dir el que no vols fer o que et facin, “la que et connecta amb la dignitat i t’ajuda a mantenir els límits i el control, i la que mai s’ha de confondre amb un ‘potser’”. Ja ho veuen: un filó precoç per treballar el consentiment. 

7. Llegir escriptores i històries protagonitzades per dones

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Acostar-los a històries protagonitzades per noies o a llibres escrits per dones també pot ser un bon antídot contra aquell“ecs, és de nenes”que sovint tenen a la boca. “És una manera de reconèixer les companyes com a iguals, una cosa profundament transformadora”. A més, sense aquestes lectures, remarca l’antropòleg, “et quedes amb el que ha explicat la meitat de la humanitat”. 

8. ‘Reset’ de referents: de Lorca i Rosa Parks a Lola Vendetta

I aquí la recomanació final: buscar referents més enllà de Spiderman i Ronaldo. ¿Com parlar-los de Lorca, estendard antifranquista i LGTBI, de Rosa Parks o de la superheroïna Lola Vendetta? “Els referents són importants, perquè aprenem per imitació dels models i són el mapa simbòlic que ens permet triar”. Per cert, tampoc sobra fer un ampli cop d’ull a la naturalesa i explicar-los, per exemple, que el cavallet de mar mascle pareix les cries i que en els safaris és freqüent veure dos lleons copulant (ja veuen com està la diversitat en el món animal). Ah, i sempre, apunta Bacete, s’ha de procurar predicar amb l’exemple, tot i que per a això els adults ens hàgim de revisar de dalt a baix.