Olivia Colman: la reina constant

¿Què sabíem d’Olivia Colman (Norwich, Regne Unit, 1974) fins al seu triomf, rotund, a ‘La favorita’ (2018), pel·lícula del realitzador grec Yorgos Lanthimos en què comparteix protagonisme amb dues actrius molt més conegudes que ella, Rachel Weisz i Emma Stone?

 

Poc, molt poc. A la televisió britànica és coneguda, però moltes de les sèries en què ha intervingut –prop de 50– han sigut només fenòmens locals. Tampoc en el cine ha destacat amb èxits absoluts, tot i que ha cuidat amb afecte la seva carrera des que el 2000 (als 26 anys) va debutar a la petita pantalla i després va aparèixer a diversos anuncis de la loteria nacional britànica.

Tot i graduada en una prestigiosa escola teatral, l’Old Vic Theatre de Bristol, la seva carrera no registra cap muntatge brillant. Tampoc la seva vida privada ha donat carnassa sensacionalista: està casada amb el novel·lista Ed Sinclair des del 2001, tenen tres fills i l’esfera pública no ha interferit mai en la seva intimitat. En més d’una ocasió ha dit que no pot suportar la pèrdua de l’anonimat.

Però no es pot ser estrella (televisiva, cinematogràfica, teatral) sense perdre part d’aquesta intimitat. I això pot estar passant-li ara a l’excel·lent actriu. En els últims mesos han aparegut notícies centrades en com de malament ho va passar econòmicament durant un llarg temps, quan vivia en unes golfes (que poden ser sinònim de pobresa, però també d’existència bohèmia), treballava com a netejadora i el saldo del seu compte corrent era un zero. 

El moment més dolç

Les coses avui són ben diferents. Podem dir que Colman és en el moment més dolç de la seva trajectòria. Repassem els mèrits contrets pel seu treball a ‘La favorita’. Acaba d’obtenir el guardó a la millor actriu per la interpretació de la reina Anna Estuardo en els premis Bafta, atorgats per l’Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la Televisió; ja l’havia guanyat el 2013 en dues categories diferents, millor actriu de comèdia i millor de repartiment, per la sèrie televisiva ‘Twenty Twelve’ –comèdia sobre l’organització dels Jocs Olímpics de Londres el 2012– i per un episodi de la minisèrie criminal ‘Accused’.

Seguim amb ‘La favorita’, que és un no parar. Colman va ser guardonada com a millor actriu a la Mostra de Venècia (va repetir mesos després al festival de Gijón) i amb el Globus d’Or, premi que ja va obtenir el 2017 per la minisèrie ‘El infiltrado’, segons John le Carré, en la qual interpreta l’agent dels serveis d’intel·ligència britànics que infiltra un exsoldat en un grup de traficants d’armes. 

Gairebé totes les associacions de crítics dels Estats Units (Los Angeles, Kansas City, Florida, Chicago, Ohio, Denver, Dallas, Atlanta, Nou Mèxic, Utah i Vancouver, a més de Londres) l’han considerada la millor actriu de l’any i, per rematar, ni més ni menys que la candidata als pròxims Oscars, on ‘La favorita’, amb 10 nominacions, surt com una de les favorites.

A la pel·lícula del virulent cineasta grec, Colman fa una feina excel·lent de reina en hores baixes. Alguna cosa tindrà la intèrpret perquè empatitzi amb tants personatges monàrquics, ja que el seu altre gran triomf recent és la composició que fa de la reina Isabel II a partir de la tercera temporada de la prestigiosa ‘The Crown’. Hi ha substituït Claire Foy, que va acabar el seu cicle com a la reina en l’edat jove, fins a mitjans dels 60. Colman la interpreta en l’edat madura.

Primers passos en la comèdia

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Lluny queden els seus primers passos a la comèdia amb ‘Arma fatal’ (2007), paròdia policíaca dirigida per Edgar Wright i protagonitzada per Simon Pegg. La seva trajectòria fins aquest moment d’autèntica esplendor a l’herba s’ha consolidat en una tasca constant a la televisió –la seva última sèrie és una nova adaptació de ‘Los miserables’, en el paper de Madame Thénardier–, amb films de prestigi intercalats: ‘La dama de hierro’ (2011), on encarna Carol Thatcher, la filla de Margaret Thatcher; ‘Locke’ (2013), en la qual presta la veu a un dels personatges que parlen amb el conductor solitari que incorpora Tom Hardy; ‘Langosta’ (2015), la seva anterior trobada amb Lanthimos; ‘London Road’ (2015), reconstrucció en clau musical del cas de cinc prostitutes assassinades en una petita localitat anglesa, i ‘Asesinato en el Orient Express’ (2017), compartint pantalla amb Kenneth Branagh, Derek Jacobi, Michelle Pfeiffer, Judi Dench, Penélope Cruz, Willem Dafoe i Johnny Depp.

Avui, si tornem a veure aquesta adaptació de la novel·la d’Agatha Christie, segur que ens fixarem una mica més en Olivia Colman.