Nina Wambiji, la salvadora de sirenes

L’oceanògrafa Nina Wambiji no es va ni immutar quan uns pescadors de Ngomeni (a la costa nord de Kenya) li van dir que havien vist una sirena. Aquesta investigadora sol preguntar als mariners què és el més rar que han capturat. El cert és que l’oceà Índic aboca tota mena de criatures a les seves xarxes. 

"En aquesta costa s’hi barregen dos corrents, empenyent cap a la superfície aigües profundes, carregades de nutrients", explica Wambiji. Aquestes substàncies atrauen la fauna més variada.  La sirena albirada a Ngomeni era probablement un dugongo, un mamífer marí la femella del qual es tapa la menstruació amb una fulla, segons la llegenda que expliquen els pescadors. Però també hi ha animals més familiars, com ara les balenes que migren cap a aquestes aigües. 

“El 2017, una balena amb gepa es va quedar atrapada en una xarxa a Ziboni. Els pescadors van intentar alliberar-la sense èxit. Llavors li van plantar una bandera blanca per trobar-la quan tornessin amb reforços. Però la balena es va enfonsar, emportant-se la xarxa”, relata Wambiji.

Aquest episodi va empènyer l’oceanògrafa a organitzar un taller d’alliberament de balenes que vol dur a terme aquesta primavera. Aquesta iniciativa forma part de la bateria de mesures que està impulsant aquesta investigadora de l’Institut d’Investigació del Mar i les Pesques de Kenya (KMFRI), de Malindi. 

El seu objectiu és reduir les captures accidentals d’animals amenaçats –com dofins, tortugues, taurons i balenes– i de peixos juvenils. Amb aquesta finalitat, Wambiji i els seus col·laboradors estan equipant els pescadors artesanals de Kenya amb un conjuntd’eines barates i eficaces: ampolles de refresc modificades, hams deformats o orificis a les xarxes.

Tot això forma part d’un projecte (BYCAM) coordinat per Wambiji en nom de la WIOMSA (Associació de Ciències Marines de l’Oceà Índic Occidental). 'Más Periódico' va visitar l’oceanògrafa en el marc d’un projecte periodístic avalat pels Journalism Grants del European Journalism Center.

Víctimes col·laterals

“Les captures accidentals són un de reptes més grans per a la pesca sostenible. No existeix un instrument únic per evitar-les. Em sembla molt prometedor que [Wambiji] utilitzi varietat d’eines”, afirma Elliott Hazen, investigador de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA, no implicat en el projecte. 

“Les tortugues, els mamífers marins o els taurons no creixen ràpidament ni es reprodueixen amb freqüència: fins i tot poques captures poden tenir un gran impacte en la població”, explica. 

No tota la culpa és de la gran pesca comercial. S’estima que el 25% del peix de tot el món ve de la pesca de petita escala. Precisament en la pesca artesanal es concentra Wambiji. “Vull ser una científica de camp, no de despatx. El més savi és ser humil i escoltar els pescadors”, afirma l’oceanògrafa. Aquesta és la motivació que l’empeny a despertar-se una matinada de finals de gener per viatjar a Msambweni, poble de la costa sud de Kenya.

Quan arriba s’està fent de dia. Les canoes de fusta de mango arriben una després de l’altra a la platja blanca. Un pescador salta a l’aigua, sostenint sobre el cap una gran cistella en forma de caixa hexagonal. Al seu interior hi brillen uns quants peixos. 

Es tracta d’una cistella-trampa, un sistema tradicional. “Me la fabrico jo mateix: la submergeixo a prop del corall o a sobre de les algues i després la trec al cap de dos o tres setmanes”, explica Mwalimu Bakari Njia, pescador de 45 anys. En un costat de l’hexàgon hi ha un forat que s’enfonsa cap a dintre. Quan els peixos entren, no en saben sortir.

El 2013, l’investigador Tim McClanahan, de la Wildlife Conservation Society, va demostrar que era suficient amb afegir dues clivelles en la trampa perquè els peixos més joves se’n poguessin escapar. “Vaig ser el primer a utilitzar la trampa modificada [a Msambweni]. És bo que els peixos petits surtin i creixin”, afirma Mohammed Jio, un pescador de 65 anys. Wambiji ha assajat aquest sistema en vuit localitats de la costa kenyana.

La investigadora acompanya els pescadors en una petita llotja a peu de platja. Allà, dos d’ells identifiquen, pesen i mesuren tonyines, calamars i altres peixos. Wambiji torna Mombasa a mig matí amb un feix de dades.

Ecosistemes en risc

Msambweni és una bombolla delicada. Els pescadors de subsistència tenen l’exclusiva dins de la barrera coral·lina, on no poden accedir els grans pesquers. Utilitzen tècniques ancestrals i, no obstant, semblen ben nutrits.

Però les captures accidentals els podrien jugar una mala passada. “Els taurons mantenen a ratlla altres depredadors. Sense taurons, hi hauria menys peixos comestibles”, explica Elliot Hazen. Un altre exemple: sense tortugues llaüt, la població de meduses explotaria i aquestes menjarien molts ous de peixos. L’excés de captures accidentals afectaria també el turisme d’immersions i observació de cetacis.

A més de dades, Wambiji recull de vegades mostres de peixos. Vol muntar un laboratori de genètica i utilitzar les tècniques que va aprendre durant el seu doctorat al Japó. De fet, la investigadora es passa part del viatge de tornada parlant per telèfon sobre qüestions del laboratori. “Al Japó hi havia instal·lacions a l’última i diners per fer les coses d’avui per demà. Aquí hi ha un problema de recursos. Però jo volia portar a casa els coneixements adquirits allà”, explica la investigadora.

 Ampolles i hams

A l’espera d’aconseguir el seu laboratori, Wambiji està abocada a trobar solucions assequibles al seu entorn. Fins i tot un ampolla buida serveix. Hassan Omar Mohammed, pescador de 63 anys de Ngomeni, en treu una de la seva bossa durant una reunió amb Wambiji en un despatx de l’autoritat costanera a Malindi. 

A dins de l’ampolla, un clau cascavelleja, penjant d’un cuordeta lligada al tap. “És una benedicció. Des que la utilitzo capturo més peixos justament al voltant de l’ampolla. Crec que els peixos són curiosos”, afirma el pescador.

«Això és un 'pinger' [dispositiu que emet  sons]», intervé Wambiji. «Se’n pengen uns quants a cada xarxa. Encara està per demostrar que augmenti les captures. Però hi ha resultats preliminars que confirmen que compleix amb la seva missió principal: foragitar els dofins», explica. 

Per als pescadors artesanals, els 'pingers' electrònics no són assequibles. Però el 2017 l’investigador Per Berggren, de la Universitat de Newcastle (Regne Unit), va notar que les ampolles modificades –amb cordes o claus–produeixen freqüències semblants. Wambiji ha participat en les proves del dispositiu a Kenya.

Mohammed Hussein Ahmad, un altre pescador de 53 anys que participa en la reunió, ensenya els palmells de les mans. En una hi ha el típic ham amb forma de jota. En l’altra, un de més arrodonit. D’aquesta subtil diferència en pot dependre la vida o la mort d’una tortuga. L’ham en forma de jota s’enganxa a l’estómac de les tortugues quan se l’empassen. El circular, al contrari, té la punta arrodonida cap a dintre, de tal manera que rellisca i es pot treure sense provocar esquinços. I, al mateix temps, continua funcionant per als peixos. Difondre el sistema és una de les missions de Wambiji. 

L’ombra de la gihad

La reunió amb els pescadors es produeix a Malindi i no a Ngomeni, on pesquen, perquè aquesta zona s’ha tornat insegura. La milícia gihadista Al-Shabab, que va colpejar un hotel de Nairobi al gener, fueteja la costa nord de Kenya amb atacs i segrestos. El gihadisme ha sacsejat la pesca de subsistència.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

“Després del segrest d’una [cooperant] italiana [el novembre del 2018] es van decretar tres setmanes de toc de queda. I ja fa mesos que tenim prohibit pescar a la nit”, lamenta Ahmad.  També la ciència es veu afectada. “Quan estàs en un barco navegant d’una illa a l’altra et preguntes: ¿què passarà?”, explica Nina Wambiji. “No obstant, tenim una responsabilitat com a científics. Hi ha por, però hem d’amagar-la al fons de la nostra ment”, conclou.