Clint Eastwood: el cineasta inesgotable

Clint Eastwood farà 89 anys el 31 de maig. Acaba d’estrenar ‘Mula’, la seva pel·lícula número 37 com a director i la 60 com a actor. A ‘Mula’, el cineasta torna a col·locar-se als dos costats de la càmera, cosa que no feia des que va dirigir i protagonitzar ‘Gran Torino’ el 2008. Aquella pel·lícula tenia com a protagonista un exveterà de la guerra de Corea en una situació econòmica precària en uns Estats Units convulsos. Allà va ser el racisme envers els asiàtics. A ‘Mula’ és el narcotràfic. A la seva manera, i malgrat les seves simpaties republicanes, Eastwood ha anat traçant un retrat bastant acre del país, el governessin Bush o Obama, el governi Donald Trump.

89 anys. Déu-n’hi-do. Perquè Eastwood continua firmant una pel·lícula cada any i algunes són d’una logística de producció complexa. Ja és el director més veterà en actiu, perquè Woody Allen té cinc anys menys que ell i Jean-Luc Godard no farà els 89 fins al 3 de desembre d’aquest any. Si amb la vellesa s’és més savi, en el cas d’aquests cineastes s’és també més productiu. 

Les pel·lícules que ha protagonitzat en les tres últimes dècades són sobre personatges desclassats, del pistoler de ‘Sense perdó’ a l’entrenador de boxa de ‘Million dollar baby’. La sensació és que va dirigir aquestes pel·lícules perquè també volia interpretar-les. Se sap que va guardar al calaix durant 10 anys el guió de ‘Sense perdó’. ¿El motiu? Volia envellir prou per donar vida al protagonista, i no va fer la pel·lícula fins que no tenia l’edat i el físic de Bill Mummy, l’antic malfactor que ha de tornar a cavalcar i disparar quan no té forces per fer-ho. 

Càrtel mexicà

El mateix podríem dir de ‘Mula’. La història està inspirada en el cas real de Leo Sharp, un veterà de la segona guerra mundial que va acabar convertint-se en mula d’un càrtel mexicà de la droga. Una mula és qui passa droga per aeroports o llocs fronterers amagada al seu cos, la maleta o, en aquest cas, a la part posterior de la seva camioneta. Sharp es converteix en el film en Earl Stone, un horticultor divorciat i apressat pels deutes que, per la seva edat avançada, no hauria de despertar sospites en els controls policials. 

En el transvasament de la realitat a la ficció, Sharp, ara Stone, tot just es parla amb la seva exdona i encara menys amb la seva filla. Les disputes entre pares i filles són recurrents a l’obra d’Eastwood. El fet que la filla de Stone estigui encarnada per la mateixa filla del cineasta, Alison Eastwood, li atorga un plus de veritat. Hi ha algun canvi rellevant, com ara que Stone combatés a Corea en comptes de contra els nazis, potser perquè Eastwood, per edat, no va participar en el segon conflicte mundial però sí que va estar destinat en una base militar durant el conflicte de Corea, tot i que només en qualitat d’instructor de natació.

Mula pot veure’s com la prolongació de Gran Torino, i hi té relació la repetició del mateix guionista, Nick Schenk, algú que a més domina el tema del tràfic de drogues perquè ha escrit diversos episodis de la sèrie Narcos. El cos d’Eastwood és 10 anys més gran, però es conserva molt bé. També la seva mirada com a director té 10 anys més i, sense ser incisiva, tampoc és complaent.

La realitat

El cineasta torna a inspirar-se en la realitat. Deu tenir un equip de col·laboradors que li busquen notícies interessants. Dels seus últims vuit llargmetratges, set són biopics o estan basats en fets reals. A més de 'Mula', hi ha 'Invictus', sobre Nelson Mandela i la final de la copa mundial de rugbi a Sud-àfrica; 'J. Edgard', que relata la vida del creador de l’FBI; 'Jersey Boys' fa el mateix amb el grup musical Frankie Walli and the Four Seasons; 'El franctirador' gira a l’entorn del soldat nord-americà que va causar més baixes a la guerra de l’Iraq; 'Sully' explica la història del pilot aeri Chesley Sullenberger, que va aconseguir aterrar el seu avió avariat al novaiorquès riu Hudson, i ‘15:17 Tren a París’ reconstrueix l’enfrontament entre tres joves nord-americans i un terrorista islàmic en un tren, amb la particularitat que els tres protagonistes reals s’interpreten a si mateixos.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Eastwood ja havia fet un biopic del saxofonista de jazz Charlie Parker (‘Bird’) i va recrear el rodatge de ‘La reina d’Àfrica’ i l’obsessió del seu director, John Huston, per caçar un elefant (‘Caçador blanc, cor negre’). Se sent còmode realitzant ficcions a partir de la realitat, sigui més coneguda, rellevant o localista. I així va traçant el mapa del seu país sense donar, de moment, senyals d’esgotament.