Segenet Kelemu: la senyora de les mosques

Unes 200.000 mosques volen al voltant d’Adan Mohammed  en una gran botiga als afores de Nairobi (Kenya). Estan repartides en una trentena de contenidors de la mida d’un armari, fets de mosquiteres blanques.

“Els anomenem habitacions de l’amor, perquè aquí s’aparellen i posen els ous”, explica Mohammed, un estudiant d’enginyeria de 26 anys que ha construït el viver d’insectes. La botiga és el cor de la seva empresa, EcoDudu, una ‘start-up’ que transforma larves de mosca soldat negra en menjar. 

“Els insectes són la resposta a la demanda global de proteïnes”, afirma Segenet Kelemu, botànica i directora del Centre Internacional de Fisiologia i Patologia dels Insectes (ICIPE) de Nairobi, un dels instituts científics més prestigiosos de l’Àfrica. EcoDudu va néixer del programa de petits emprenedors del centre.

“L’Àfrica és una de les reserves d’insectes comestibles més grans del món: hi ha més de 500 espècies altament nutritives. S’estima que 2.000 milions de persones consumen insectes a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina”, assegura la investigadora.

“Per produir un quilo de carn de vaca es necessiten 25 quilos de pinso i una enorme quantitat d’aigua. Un quilo de grills necessita 2,2 quilos de pinso i molt poca aigua”, prossegueix Kelemu. A més, els insectes no tenen colesterol.

L’ICIPE ha descobert com criar grills, llagostes i la caríssima llagosta verda, arran que Kelemu hagi agafat les regnes de l’institut el 2013 i apostés per estudiar els insectes comestibles.

Mitja vida a l’estranger

Aquesta botànica etíop va tornar a l’Àfrica després de mitja vida a l’estranger: 25 anys en centres d’investigació dels Estats Units i Colòmbia. “En el fons de la meva ment, sempre estava el meu poblat. Havia fet moltes coses, però gairebé res per a l’Àfrica”, explica. EL PERIÓDICO va visitar Kelemu en el marc d’un projecte periodístic avalat pels Journalism Grants de l’European Journalism Center.

Adan Mohammed obre una “habitació de l’amor” i treu d’un núvol de mosques un plàstic recobert d’ous. Quan es converteixin en larves, les passarà en una botiga adjacent. Allà les abocarà en calaixos plens de fruita i verdura podrides i arròs sobrant d’un restaurant. Les larves converteixen els residus en un compost marró, que Mohammed ven com a fertilitzant.

El tècnic enfonsa les mans en un dels calaixos i treu un grapat de larves, que s’agiten a sobre dels seus guants. “Aquestes tenen la talla adequada”, comenta. El següent serà bullir-les, assecar-les i vendre-les com a matèria primera per fabricar pinso per a peixos i pollastres.  

El menjar per a animals és la porta gran per on els insectes estan entrant a la cadena alimentària. Els Estats Units van obrir la veda autoritzant els insectes com a additiu per al pinso. “El 70% del cost del bestiar són les proteïnes que menja –soja, pinso a base de peix...–, que a més competeixen amb el menjar humà. Si reemplacem això per insectes, l’impacte serà gran”, afirma Kelemu.

Grills saltejats

La científica creu que els insectes també podrien arribar directament a les taules dels humans. Al menjador de l’ICIPE, els cuiners són capaços de servir grills saltejats, llagostes fregides o amanida de llagosta. La matèria primera ve directament d’un laboratori del campus de Nairobi.

Quan el responsable del laboratori, Chrysantus Tanga, obre la seva porta, se sent un cri-cri eixordador. La sala està atapeïda de caixes de vidre, cada una dedicada a una espècie. “Aquest és l’insecte de la fruita africà: vam descobrir que es menja fa poc”, explica Tanga. També hi ha cucs emperadors de Zambesi, erugues del llard de karité, i llagostes verdes.

“Aquests són molt apreciats a Uganda. Fins ara, només es podien recollir al camp. Analitzant l’ADN del que menjaven, vam identificar una dieta que ens ha permès criar-los”, explica Kelemu. “Hi ha altres centres que crien insectes: la nostra particularitat és que ho fem de la forma més econòmica, perquè serveixi als criadors africans”, explica Tanga.

El gener del 2018 va entrar en vigor una normativa europea de nous aliments que facilita la comercialització d’insectes. “Soc optimista. No obstant, si s’acaba alimentant els insectes amb plantes en lloc de residus, el sistema traurà recursos als humans”, afirma Peter Alexander, investigador en seguretat alimentària de la Universitat d’Edimburg, no implicat en el treball de Kelemu. “A Occident hi ha rebuig a menjar-se un grill. Però tenir farina de grill en una galeta és molt més acceptable”, afegeix.

Peus descalços

A la taula del despatx de Kelemu s’alineen cinc o sis tasses plenes de bolígrafs i llapis. “Quan era petita, eren el més valuós: l’educació era gratuïta, però el material no”, explica la investigadora.

“Al meu poble caminava descalça, anava a buscar l’aigua i la fusta i treballava als camps. Ningú hauria dit que arribaria a això que soc”, recorda. Kelemu va progressar fins a arribar a la universitat. “Era molt rebel: no era fàcil de casar”, diu fent broma.

L’ambició i l’entrega a la feina apareixen en cada paraula de la científica. Les dues qualitats la van portar als Estats Units per al seu doctorat i va recalar a la Universitat de Cornell. No obstant, Kelemu buscava tenir impacte en el desenvolupament. “Coneixia com de dur que era treballar al camp i volia canviar-ho”, explica. Això la va portar al Centre Internacional d’Agricultura Tropical (CIAT) de Cali (Colòmbia).

La seva vida va fer un gir el 2006. “El Govern xinès em va donar una medalla per la contribució al desenvolupament. Era en la cerimònia i pensava: 'aquí estic, una investigadora africana que ajuda la Xina i no l’Àfrica'”, relata.

A l’anar cap a Colòmbia, va dir al seu marit i a la seva filla que havia de tornar. La família ho va deixar tot i es va desplaçar a Kenya el 2007. “Estava contenta a Colòmbia, però em vaig dir: ‘¿Què has fet tu per a aquestes persones, com els teus pares, que anaven descalços i van comprar els llapis per a tu?’”.

Tecnologia 'push-pull'

Potser el més important que Kelemu ha fet per a aquestes persones és la seva contribució a la difusió de la tecnologia ‘push-pull’ (estira i empeny). Es tracta d’un sistema d’agricultura que permet netejar de plagues els camps de blat de moro i melca, sense utilitzar pesticides. Es va inventar fa dues dècades a l’ICIPE i el fan servir mig milió d’agricultors a l’Àfrica.

El 2017, Kelemu i altres investigadors van demostrar que el sistema és eficaç contra el cogollero del blat de moro, una cuc que ha saltat d’Amèrica Llatina a tot el món. El cogollero destrossa les plantes, s’amaga dels pesticides i pot volar 100 quilòmetres en un dia. La modificació genètica o altres tècniques són inassequibles per als agricultors africans. Actualment, el ‘push-pull’ és l’única opció.

Pascalia Juma Shikuku, una agricultora de 53 anys del poble de Sigmore, a prop del llac Victòria, ho va veure amb els seus propi ulls. “Els camps sense ‘push-pull’ van quedar destrossats”, relata ensenyant un camp preparat amb la tècnica. Enmig de les fileres de blat de moro, hi ha fileres intercalades d’una planta baixa, el desmodium. Aquesta repel·leix els insectes. Al voltant del camp hi ha una espècie de cinta, anomenada pastura de Napier. Aquesta atreu els insectes. La combinació d’estira i empeny neteja el camp de les plagues.

Agricultors amb discapacitat

“És una tècnica increïble, perquè fa moltes coses alhora”, afirma Kelemu. Combat plagues, però també una mala herba, la striga. Alhora, millora la fertilitat del sòl i les plantes que acompanyen el blat de moro es poden utilitzar com a farratge.

En un altre poble, Maseno, dos membres de l’associació local d’agricultors amb discapacitat lloen un altre avantatge. “A l’espaiar les fileres de plantes, puc treballar al camp més fàcilment”, afirma Richard Ogalo, una agricultor de 47 anys afectat per poliomielitis.  

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

“El ‘push-pull’ és una tècnica única, perquè uneix molts components diferents del que anomenem intensificació sostenible”, afirma John Kelly Lynam, un economista i consultor independent que va dur a terme una avaluació de l’ICIPE. “El més difícil és que necessita ajuda per implantar-se. Però crec que la seva resistència a les plagues de ‘Spodoptera frugiperda’ l’ajudarà”, afirma. 

Mirant enrere, Kelemu se sent orgullosa d’on ha arribat. Però no renega del poble d’Etiòpia on va néixer. “Va fer de mi el que soc: allà vaig aprendre a treballar dur, ser humil i viure senzillament. Va ser una sort créixer així”, conclou.