DOCUMENTAL A HBO
Theranos, la gran estafa de la biotecnologia
HBO estrena 'The inventor', d'Alex Gibney, sobre Elizabeth Holmes i el fals invent que havia de revolucionar les anàlisis sanguínies
zentauroepp47305715 mas periodico foto del documental the inventor la de la f190314120955
¿Qui no ha somiat amb una modalitat d’anàlisi sanguínia que no inclogui punxades doloroses? Elizabeth Holmes ho va fer, en gran, a l’estil d’Ícar. Als 19 anys va deixar Stanford per començar la seva pròpia companyia, Theranos (fusió de ‘therapy’ i ‘diagnosi’), el producte estrella de la qual, revolucionari, seria la caixa Edison, no més gran que una impressora domèstica, però capaç de fer fins a més de dues-centes proves a partir de la poca sang que pot extreure’s d’una punxadeta al dit.
La comoditat no acabava en canviar una agulla intravenosa per una agulla. El pacient podria sotmetre’s a l’examen en una farmàcia, en lloc d’haver de desplaçar-se a l’hospital, i rebria els resultats en poques hores.
Sona brillant, però també sona a ciència-ficció. I va donar peu a tot un ‘thriller’ medicotecnològic que el documentalista Alex Gibney relata amb bon ritme a ‘The inventor’, proposta irrefusable d’HBO des de dimarts, dia 19.
Una muntanya de secrets
‘The inventor’ és una immersió subjugadora als interiors, o millor, les aparences d’una empresa que feia pitjor el món mentre presumia d’estar revolucionant-lo cap a millor: gran part del seu metratge són imatges cedides a Gibney per un ‘insider’ de la companyia, i inclou molt material promocional que es va prestar a rodar (d’alguna cosa cal viure) el documentalista de prestigi Errol Morris.
Una de les primeres frases que sentim dir a Holmes a l’esmentat material és: “No tinc gaires secrets”. Bastant discutible, com sabrem ben aviat. En realitat, ella és només la penúltima en la llarga llista de personalitats idolatrades amb peus de fang que ha retratat Gibney durant la seva carrera, després de, per exemple, els responsables de l’escàndol financer d’Enron, el governador demòcrata Eliot Spitzer o el ciclista Lance Armstrong.
La fundadora
de Theranos
va voler estudiar
medicina, però
li feien por
les agulles. Per
això el seu projecte
Per destapar els (sí) molts secrets de la seva antiheroïna, Gibney va entrevistar antics empleats de Theranos (incloent-hi alguns heroics delators), acadèmics, periodistes... Entre aquests últims hi figura Roger Parloff, qui va haver de retractar-se d’un laudatori reportatge de portada a ‘Fortune’, i firmes més escèptiques com Ken Auletta de ‘The New Yorker’ o el (dues vegades) guanyador del Pulitzer John Carreyrou, les investigacions del qual per al ‘Wall Street Journal’ van despertar al món al frau de Theranos.
Musa a seguir
Si la ‘star-up’ va arribar tan lluny com va arribar (fins a estar valorada en nou mil milions de dòlars), va ser tota gràcies a la perfecció d’un personatge. Holmes, Elizabeth Holmes. Una dona amb una gran història per explicar; una cosa que, avui dia, val més que qualsevol evidència científica. El seu pare va supervisar treballs d’ajuda humanitària a través d’agències governamentals i ella volia seguir el seu camí, fer bones obres. Inspirada pel seu rebesavi, el cirurgià Christian Holmes, va decidir ficar-se en la medicina. Però va descobrir que tenia por de les agulles. Per això el seu gran projecte.
I no només era el que explicava, sinó com ho explicaba, amb increïble seguretat, imponent (i impostat) to baríton, els seus grans ulls blaus molt oberts, sense gairebé parpellejar, una cosa que sempre va inquietar els seus empleats. Segons es diu, només dormia quatre hores al dia, concentrada a completar la seva gran obra; o a mantenir viu el seu autoengany. Si vestia sempre el mateix conjunt negre, era per poder dedicar tota la seva energia a la feina.
A base d’història i imatge, va aconseguir que molta gent invertís en Theranos sense saber molt bé com funcionaria la impressora-màquina de diagnosi, ni comprovar els comptes de la companyia.
Explicació ‘còmicament vaga’
Qui sí que va insistir a saber com anava la màquina va ser Ken Auletta, per a l’article que va publicar a ‘The New Yorker’ a finals del 2014. L’explicació de Holmes va ser, va escriure el periodista, “còmicament vaga”. Deia així: “Es realitza una química perquè ocorri una reacció química i generi un senyal a partir de la interacció química amb la mostra, que es tradueix en un resultat, que després és revisat al laboratori per personal titulat”.
Es diu que la
cap dormia només
quatre hores i
vestia sempre
de negre per
dedicar tota
la seva energia
a la feina
L’Edison mai va arribar a funcionar com fos que havia de funcionar. Els resultats no eren precisos i, en molts casos, s’aconseguien secretament amb maquinària d’altres companyies. Després de l’article publicat per Carreyrou al ‘WSJ’ l’octubre del 2015, la Comissió de Borsa i Valors va obrir una investigació. El març del 2018, Holmes va arribar a un acord amb l’agència que incloïa el pagament de mig milió de dòlars i la renúncia a qualsevol càrrec directiu en una companyia pública durant una dècada.
Però aquí no va acabar el seu càstig. El juny següent, el Departament de Justícia va declarar que un gran jurat havia acusat Holmes i l’exdirector d’operacions de Theranos, Ramesh Balwani, de nou càrrecs de frau i dos de conspiració. Un total de 20 anys de presó és la pena a què ara s’enfronten.
Semblances raonables
No és difícil establir semblances raonables entre Elizabeth Holmes i altres figures icòniques de Silicon Valley. El conjunt que, invariablement, vestia cada dia l’empresària a Theranos incloïa un jersei negre de coll alt en tribut a un dels seus ídols: Steve Jobs, el cofundador d’Apple. Potser també per assemblar-se a Jobs, Holmes no va arribar a llicenciar-se. També va prendre d’ell la seva manera d’enfrontar-se als desafiaments: si l’iPhone tenia problemes, només era qüestió de seguir endavant fins a aconseguir resoldre’ls. El problema és que, en el cas de Theranos, el que estava en joc no era la connectivitat de la gent, sinó la seva salut.
Un altre que tampoc es va llicenciar va ser Mark Zuckerberg, del qual només la separen uns mesos en qüestions d’edat; ell en té 34, ella ja 35, però acabats de complir. Com el fundador de Facebook, Holmes parla de vegades com una d’il·luminada i altres vegades no sap què dir. (En tres dies de declaració davant de la Comissió de Borsa i Valors a l’estiu del 2017, va dir “no ho sé” més de 600 veces).
També és fàcil relacionar Holmes amb Billy McFarland, cocreador del pitjor festival musical de la història, el Fyre. Com ell, realment creia en la seva visió. També com ell, semblava immune als comentaris assenyats i problemes dels seus col·laboradors. Amb els dos personatges s’ha parlat de tendències sociòpates. “Una d’aquestes tendències –va explicar John Carreyrou a ‘Vanity Fair’– és la mentida patològica. Crec que aquesta dona va començar a explicar petites mentides poc després de sortir de Stanford, quan va fundar la seva companyia, i les mentides es van anar fent més i més grans”.
