Alistair Woodward: «El canvi climàtic ja afecta la salut mental»

Greta Thunberg i els milers de joves que surten als carrers per reclamar que els adults es moguin contra el canvi climàtic són el suport popular que necessitava gent com l’epidemiòleg Alistair Woodward (Christchurch, Nova Zelanda, 1953). Fa anys que ell, que estudia el seu impacte sobre la salut humana, i els altres 4.000 experts que nodreixen el Plafó Internacional contra el Canvi Climàtic (IPCC) assenyalen les conseqüències de la nostra bulímica relació amb el petroli. Hi va insistir en el marc del cicle 'Fem front al canvi climàtic', organitzat per la Fundació Catalunya Europa i BBVA. 

 

 

–¿Reconforta l’onada de protesta que ha aixecat la noia  sueca?

–És molt encoratjadora. Celebrem l’acció d’aquests estudiants perquè són la generació que heretarà el món del 2100. Per a ells, els riscos no són remots, i el que busquen és consistent amb el que sabem.

–¿Què saben?

–Que s’han de fer canvis ràpids i a gran escala. Segons l’últim informe de l’IPCC –que representa el millor càlcul dels científics– estem segurs en un 99% que l’escalfament global dels últims 90 anys està causat per l’activitat humana.

–La radiació solar, el flux de rajos còsmics... ¿Descartats?

–L’activitat solar no ha canviat. Si mesurem la temperatura de l’atmosfera, veiem un escalfament en la troposfera –la capa més baixa– i, alhora, un progressiu refredament en l’estratosfera. Només hi ha una explicació possible: la manta de gasos amb efecte d’hivernacle a la troposfera és cada vegada més gruixuda, de manera que la calor i la radiació queden atrapades.

–¿Això és necessàriament negatiu? La Universitat de Michigan, per exemple, assenyala que el desglaç dels pols refredarà el globus.

–El canvi climàtic portarà alguns efectes positius, per exemple, suposarà la desaparició de la malària en àmplies zones de l’Àfrica, perquè el mosquit no sobreviurà per la calor. Però la balança es decanta en els efectes negatius.

–Aquest tipus de bogeria climàtica ja va passar, per exemple, en època de Napoleó.

–Cert. I Europa va tenir en l’edat de gel una modificació del clima que va durar centenars d’anys. Però el que és nou és la rapidesa amb què està canviant. Mai abans havíem vist un grau mitjà d’augment en només 50 anys. I aquesta vegada, l’impacte sobre la salut es farà notar.

–¿Què veurem a curt termini?–L’

amenaça a la seguretat alimentària. Si el canvi climàtic s’accelera, en moltes parts del món serà difícil cultivar aliments bàsics. Si el blat es conrea al Canadà, i vius a l’Àfrica o a l’Orient Mitjà, és probable que no el puguis comprar. La fam i la malnutrició s’agreujaran a les zones més pobres del món.

–A les zones més riques, ¿la pitjor part se l’emportaran els més vulnerables?–Sí.

En els incendis de Califòrnia, molts dels morts eren persones d’edat avançada, amb menys mobilitat i trastorns mentals com la demència. No van poder reaccionar ràpidament. Durant el Katrina, un dels grans problemes va ser l’alteració del sistema sanitari, l’efecte del qual es va deixar notar sobre persones dependents de la diàlisi i d’altres tractaments per a crònics. 

–Sona a darwinisme climàtic.

–No ho expressaria en aquests termes. En tot cas, com a part d’una societat civilitzada, creiem que tothom mereix cures i protecció.

–Pel que sembla no tots ho creuen.

–És interessant veure com diferents països es preparen. Cuba, per exemple, té un bon sistema de defensa davant les urgències, com ho va demostrar el Katrina. A cada veïnat hi ha un responsable de saber qui són les persones de més edat i més fràgils i, en cas d’huracà, s’asseguren que estiguin protegits.

–Mètode casolà.

–Però eficaç. I és interessant com Bangladesh, que en el passat era molt vulnerable a les inundacions, ha invertit en sistemes de refugis per als ciclons. Els dissenyen perquè les persones puguin anar amb les seves famílies i el seu bestiar –que no abandonaven perquè és el seu aliment–, i ha baixat el nombre de morts per ciclons.

–¿El primer món, de moment, serà immune als extrems?

–No. Viurem onades de calor, inundacions i incendis com el Camp Fire de Califòrnia, el novembre passat, en què van morir 85 persones i va arrasar 14.000 cases. O l’huracà Harvey, que va acabar amb 60 morts directes. I Europa es veurà afectada per malalties causades pel dengue i el Zika, i per altres d’associades als refugiats i la immigració.

–Sort que vostè viu a Nova Zelanda.

–Formo part d’un grup que estudia la salut mental i el canvi climàtic, de difícil abordatge perquè allà encara pesa l’estigma. Estem veient que l’augment del nivell del mar en illes on la població ha viscut junt amb la seva família durant milers d’anys està provocant nivells d’estrès que seran el motor de futurs desplaçaments.

–¿La pol·lució té efectes sobre les capacitats cognitives humanes?

–Alguns dels contaminants com el plom i el mercuri, així com les partícules fines en suspensió, afecten el cervell. A Barcelona hi ha un grup, ISGlobal, que estudia la relació de la contaminació de l’aire i el desenvolupament cognitiu a través de tècniques d’imatge. Però jo no veig la relació amb el canvi climàtic.

–¿I amb l’augment de prematurs, o de casos d’autisme?–Hi ha

una relació entre onades de calor i resultats reproductius, però no existeix evidència directa.

–Regali una primera recomanació sanitària.–Dues

alhora. Una és la prevenció primària, anar a l’arrel del problema: reduir les emissions de carboni. I dues, hem de preparar-nos per adaptar-nos a un entorn diferent. Fins i tot si demà tanquem l’aixeta de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, les temperatures pujaran i el patró de pluges canviarà.

–Sempre es penja la motxilla al ciutadà. Tanqui l’aixeta, vagi en bici, prepari l’impermeable... ¿Què hi ha als promotors del canvi

climàtic?–Quan els meus alumnes de la Universitat d’Auckland em pregunten "¿què podem fer?", els contesto: "Número u, vota". Necessitem governs que estiguin motivats per actuar. Després els aconsello dues altres mesures.

–¿Quines

són?–Parlar. No podem permetre’ns el luxe de sentir-nos impotents. I després cal modelar el tipus de canvis que volem veure: d’una cosa tan petita com tancar l’aixeta, anar amb bicicleta o menjar menys carn a les grans regulacions.

–Aquestes són les més problemàtiques. Trump, després de llegir les 1.656 pàgines de l’últim informe oficial, va tancar el tema amb un: "No m’ho crec".–D’

aquí que insisteixi en la importància de votar partits que es mantinguin ferms. Hi ha altres fórmules, com formar part del moviment per la desinversió fòssil. A Nova Zelanda, per exemple, intentem convèncer els pensionistes que retirin els seus fons d’inversions vinculades al combustible fòssil.

–¿Funciona?–Sí.

És possible invertir diners de manera ètica.

–El seu veí, Austràlia, és un dels països més contaminants. –

És un dels principals exportadors de carbó del món. Austràlia continua fent servir combustibles fòssils per generar gran part de la seva electricitat i la seva dieta –a base de carn– deixa una gran empremta de carboni. A més, al ser un país molt gran, es fan servir molt transports que causen gasos amb efecte d’hivernacle.

–Per contrarestar, vostè pedala i molt. ¿És vegetarià?–Soc

flexiterià. Intento menjar carn només dues vegades per setmana.

–Un signe que no tot està perdut. 

–¡Em preocupa tot!

–Ai, que ara va i treu la carta de l’apocalipsi.–Els

experts no llancem missatges apocalíptics. ¿Estem condemnats a morir? No. De moment, el que em preocupa són els esdeveniments extrems. Cada vegada són més freqüents i passen de manera simultània les onades de calor, els incendis i les pluges intenses.

Notícies relacionades

El despertador climàtic

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

–¿Preveu una data en què la situació sigui incompatible amb la vida?–El

que veiem és un rang de resultats, no una catàstrofe sí o no. S’han de valorar diferents camins i triar el millor davant el pitjor.