ANNI ALBERS

Annelise Fleischmann era filla d’una Ullstein –família editorial alemanya-jueva– i un fabricant de mobles. Una noia de l’alta societat que es va formar al taller de Teixits, amb Klee i Kandinski, va sorprendre amb el seu disseny de teixit “insonor, reflector i rentable” concebut per als auditoris, i el 1925 va contreure matrimoni amb l’artista i pedagog Josef Albers, que aquell mateix any, amb el canvi de seu a Dessau, va ser nomenat director dels cursos d’iniciació.

L’agost de l’any 1929 els Albers van venir a Barcelona, segurament perquè hi havia quatre tallers de la Bauhaus representats a l’Exposició. “La meva hipòtesi és que Gunta Stölzl, la cap de Teixits, es casava aquell estiu i l’Anni la va substituir”, aventura Laura Martínez de Guereñu. Quan el Partit Nazi va arribar al poder el 1933, els Albers van emigrar als Estats Units i, després del seu primer viatge a Mèxic, el 1936, els dissenys de l’Anni  van fer un gir místic i van beure de l’art dels maies i els asteques. Lluitant sempre per guanyar una reputació independent de la del seu marit, va fer classes en l’avantguardista Black Mountain College –una cosa així com la Bauhaus en l’exili–, i va dissenyar per a firmes com Rosenthal i Knoll. El 1986 l’Institut Smithsonian a Washington li va muntar una exposició monogràfica.