Mick Jagger no és immortal

El fet que Mick Jagger s’hagi d’operar del cor ens resulta molt molest als que confiàvem en la seva immortalitat gairebé tant com en la del seu compare Keith Richards. La d’Eduard Punset –responsable de la mítica frase “No està escrit enlloc que jo m’hagi de morir”– mai ens la vam acabar de prendre del tot seriosament. Però la immortalitat dels 'Glimmer Twins' –sobrenom que es van posar ells mateixos– semblava fora de qualsevol dubte.

Keith Richards ens va donar un ensurt fa uns quants anys, quan va caure d’un cocoter, però des que sabem que ja no esmorza Jack Daniel’s amb ratlles de coca estem molt més tranquils. Corren dos comentaris per internet, que no em resisteixo a reproduir, que fan referència a la resistència del guitarrista dels Stones, que supera, fins i tot, a la d’Ozzy Osbourne, que ha sobreviscut a totes les drogues possibles, però s’ha quedat lleugerament parat i absent, fins al punt de semblar un ximple de bava, el pobre. 1/ ¿No hauríem de pensar una miqueta més en el món que li deixarem a Keith Richards? I 2/ Cada vegada que encens un cigarret, Déu et treu una hora de vida i l’hi dona a Keith Richards.

L’ull posat a la taquilla

Michael Philip Jagger (Dartford, comtat de Kent, Regne Unit, 1943), fruit de l’amor d’un pare d’origen eslau i una mare australiana, s’ha deslliurat dels acudits a la seva costa, perquè mai ha forçat la màquina amb la vehemència del seu amic Keith. Les seves principals obsessions han sigut sempre el sexe i els diners, no necessàriament en aquest ordre.

Comptable oficiós de la banda, a Mick no se li escapa ni un euro. I arrossega una fama de ronyós considerable. Gay Mercader, que sent un gran afecte per Richards i que acudeix cada curs a la seva festa d’aniversari a Londres, em va explicar que és una persona més aviat fred, d’una simpatia professional, amb el qual costa intimar. Però també és veritat que en un grup com els Stones, amb ‘destroyers’ com Keith o el difunt Brian Jones, algú havia de mantenir un ull a la taquilla. I Mick l’ha mantingut des del 1963.

Tot i que els Stones sempre han sigut una màquina de guanyar diners, s’ha de reconèixer que, musicalment parlant, la seva etapa de més interès inclou els anys 60 i part dels 70: comparteixo la tesi general que el seu últim gran àlbum va ser 'Exile on main street', però en els discos posteriors sempre trobes tres o quatre cançons que justifiquen la inversió monetària, sobretot aquelles balades de Keith Richards que posen la pell de gallina, com ara 'Till the next time we say goodbye' i 'Waiting on a friend'. De tota manera, ja que el rock & roll és un art juvenil, ja sabem que mai sentirem peces noves que estiguin a l’altura de 'Paint it black' o 'She’s a rainbow', però els Stones han aconseguit no convertir-se en una paròdia de si mateixos, que ja té molt mèrit a certes edats.

8 fills, 5 nets, 1 besnet

A una edat en què les persones normals es queden a casa jugant amb els netets, Mick Jagger –vuit fills, cinc nets i un besnet– continua trotant pel món i recorrent-se quilòmetres d’escenari cada nit, ¡i a la carrera! Richards es queda en un racó, sense moure’s gaire, fumant un cigarret i tocant la guitarra, però aquest amic que no s’ha tret de sobre des que anaven a l’escola fa més de 50 anys que està tingut pel ball de sant Vito i que és el ‘frontman’ per excel·lència de tota la història del pop.

Entre les dones que s’ha beneficiat el senyor Jagger, es pot destacar la nicaragüenca Bianca, la gran Marianne Faithfull –la noia més fascinant del Londres dels 60, juntament amb la seva amiga teutona Anita Pallenberg, a qui també va posar l’ull Keith– i la model texana Jerry Hall, després d’haver estat amb Bryan Ferry, que l’havia col·locat en la portada del disc de Roxy Music 'Siren'. Passats els 70, va impregnar una jove brasilera i va portar un altre fill al món, ¡serà per diners! I fins i tot això de l’operació de cor semblava predestinat a rebentar a l’escenari al Molière.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Escenari al qual tornarà quan li donin l’alta, perquè és com un vampir que s’alimenta de dones joves i públics massius. De fet, estava treballant amb Richards en un disc de material nou per als Stones que, probablement, no valdrà res i només se salvarà per les dues balades de rigor de l’amic Keith, però que jo em compraré per militància.

En la triomfal biografia del senyor Jagger, només hi ha un motiu de queixa: l’escàs interès despertat pels seus discos en solitari, després dels quals tornava a la cleda, convençut, com tots nosaltres, que no hi ha vida per a ell –ni per a Keith– fora dels Rolling Stones.