Quan la televisió és ARTE
La prestigiosa cadena cultural francoalemanya arriba per fi a Espanya gratis a través d'internet
arte1
Una altra televisió és possible. Una cadena pública en el fons i en la forma, sense publicitat, finançada amb els impostos dels contribuents (en aquest cas, francesos i alemanys), amb una vocació paneuropea, dedicada només i exclusivament a la promoció i difusió de cultura en tots els àmbits i concepcions i amb una exigència de qualitat en la producció i la realització que sempre busca l'excel·lència. No és una utopia. Això és ARTE (Associació Relativa a la Televisió Europea), un projecte audiovisual francoalemany que va néixer el 1992, que en aquests gairebé 30 anys s'ha gunayat un gran prestigi internacional i que, per fi, i gràcies a internet, arriba a Espanya en castellà.
Així, des del 2015, i a través de la cuidada pàgina web www.arte.TV/es, aquesta cadena francoalemanya ofereix ARTE-Europa, una selecció del millor del seu immens catàleg subtitulat en castellà. Documentals, reportatges, magazins, sèries web, concerts, enregistraments en viu d'espectacles... Són més de 400 hores de programes culturals de tot mena que es van renovant periòdicament, en funció de la sempre complexa negociació pels drets d'emissió.
"Es negocien les produccions una per una per emetre-les de forma gratuïta a la web, per a tot el món o només per a Europa, de manera que els acords poden variar molt, d'una setmana a diversos anys, depenent del productor", explica Raquel Santos, responsable de l'edició i la comunicació de la web d'ARTE en espanyol. "És un procés molt complex i laboriós, però el resultat és que a Espanya es pot tenir accés a una sèrie de productes culturals i informatius d'alta qualitat i de forma totalment gratuïta.
Tot un luxe, tenint en compte que ARTE es finança amb els impostos dels ciutadans francesos i alemanys", recorda Santos, que, des de la seu central d'ARTE a Estrasburg, s'encarrega de controlar la subtitulació en castellà de la pàgina web (que es fa a París), de planificar la programació i els destacats, així com de la comunicació a través de les xarxes socials.
Un homenatge musical a Stanley Kubrick, reportatges sobre Nanni Moretti, Paul Auster i Cecilia Bartoli, un passeig pel París de la Belle Époque o un documental sobre el perill d'extinció de les abelles són alguns de les produccions que actualment són a la web, subtitulades en castellà. "L'oferta és molt àmplia, però estan excloses la ficció. Pel·lícules, sèries, animació...-apunta Santos-. Els drets d'emissió de la ficció encara són més complicats i, a més, tampoc no es van incloure en el contracte de col·laboració amb la UE".
Entrada de la seu de la cadena ARTE a Estrasburg. /
I és que el 'regal' de poder gaudir d'ARTE en castellà ha sigut possible gràcies a la tecnologia (internet), que ha trencat les barreres de la tele convencional, i al cofinançament de la UE per posar en marxa el projecte ARTE-Europa, que busca oferir a tot Europa continguts culturals audiovisuals subtitulats en la seva llengua per unir més el continent.
Va ser el novembre del 2015 quan es va posar en marxa el projecte Arte Europa en castellà i anglès; el novembre del 2016 es va incorporar la subtitulació en polonès i, l'octubre del 2018, en italià. D'aquesta manera, i amb el francès i alemany original, ARTE està disponible actualment en sis llengües i té una audiència potencial de 360 milions de ciutadans europeus. El 70% de la població europea.
"És audiència potencial, perquè som una cadena només coneguda per aquella part del públic interessat en temes culturals", apunta la responsable de premsa d'ARTE, Claude Savin, que reconeix que encara es coneix poc fora de l'àmbit francoalemany. "Però ARTe té una voluntat europeista, i per aquesta raó el 85% de la nostra programació són produccions o coproduccions europees".
"La qualitat és la nostra marca,
I si no en té, no
se emet", explica
Marie-Laure Denay, directora d'ARTE Concert
Savin, igual que Santos i la resta de professionals que s'encarreguen de les diferents webs del projecte Arte Europa, treballen en l'imponent i funcional edifici d'ARTE a Estrasburg (no per casualitat davant les seus del Parlament Europeu, el Consell d'Europa i del Tribunal de Drets Humans). Inaugurat el 2003, en aquest centre treballen mig miler de professionals encarregats de gestionar la programació i l'emissió de totes les divisions de la cadena (tele, ràdio i internet). Del gruix dels programes s'encarreguen els centres de producció d'ARTE a París i Baden-Baden.
Així, des d'Estrasburg es coordina tot el que es veu a ARTE, quan, com i per on. I també s'encarrega d'experimentar amb la tele del futur, una de les senyes d'identitat de la cadena. "Hi som per anticipar-nos al futur. Preveure cap on va la tele i treballar-hi –explica Dominique Willième, director d'estratègia digital d'ARTE–. El paisatge audiovisual ha canviat profundament amb fenòmens com Youtube o Netflix".
Des del seu petit despatx, Willième té una gran missió: decidir quin camí seguir, i per què convé apostar. Al seu moment ho van fer per internet (van ser pioners el 2007), i continuen en aquesta línia amb propostes tan suggeridores com "la interactivitat -que va més enllà del limitat experiment de 'Black Mirror', comenta-, la realitat virtual, la intel·ligència virtual aplicada als documentals, el 'blockchain' ..., encara que això últim crec que encara no està prou madur... I un altre bon exemple de projecte d'innovació és el d'ARTE-Europa. Això d'una plataforma europea per a tothom és una fal·làcia –assevera-. Per això, es busca com funcionar junts, però hi ha d'haver lògiques diferències, i així neix ARTE-Europa".
"Però l’element primordial en tots els projectes és que hi hagi la mateixa qualitat a la tele convencional que a la web –afirma el directiu-. L'economia digital és diferent, però la qualitat és la mateixa. I és que el nostre públic ens coneix així, i no volem canviar aquesta percepció: ARTE és un mitjà global de continguts".
"L'audiència no és una obsessió a ARTE, sinó una ambició", afirma Claude Savin, responsable de premsa de la cadena
L'aposta per la transició de la tele lineal al canal digital, al més ràpida i senzilla possible, ha sigut un encert, tal com assenyalen els números que presenta Willième: "Tenim un creixement anual de visites del 50% al 60%, i és un públic de 15 a 30 anys més jove (depenent del sistema de connexió). Internet ens ha obert un nínxol d'audiència al qual abans no arribàvem".
Segons les dades del 2018, i sense comptar Alemanya i França, ARTE va tenir 9,2 milions de vídeos vistos de la seva oferta digital. Però en volen més. "No ens interessa només el públic jove, sinó arribar al màxim nombre possible", explica Willième. "Però l'audiència no és una obsessió, sinó una ambició", apunta Savin.
Un dels continguts més importants d'ARTE, i que té un reflex fidel en l'oferta d'ARTE-Europa, és la música. "El desenvolupament comú d'Europa passa per la música, com a idioma que no té fronteres", considera Marie-Laure Denay, responsable d'ARTE Concert que, amb una dècada d'emissions, és la secció més antiga de l'oferta digital d'ARTE. "I és la marca del canal", assegura orgullosa.
"Oferim uns mil concerts a l'any, la majoria per 'streaming', modalitat en què podem arribar a fer fins a tres 'live streaming' simultàniament de tots els gèneres musicals –explica la directiva–. Hi ha una demanda brutal, i nosaltres intentem arribar al màxim possible. Actualment, el 95% dels concerts estan disponibles a tot el món una mitjana de sis mesos. Però els drets són molt cars i no arribem a tot, és clar", reconeix Denay, que avança que estan negociant la possibilitat d'emetre la pròxima edició del Festival Sónar de Barcelona. "Estem oberts a tot".
La bona recepció dels concerts queda reflectit en els visionaments: el 2018 van arribar a 18 milions de visites, de les quals el 30% eren des d'Alemanya i França, i del 5% al 10%, de fora d'Europa.
Amb el projecte ARTE Europa, l'audiència potencial de la cadena arriba a 360 milions de persones
Però aquest èxit té unacontrapartida: "Del 9% al 10% del pressupost d'ARTE és per a la música, però els drets en un mercat tan competitiu són molt cars. I com més milions de visites tenim, més cars es tornen".
I a més dels drets, una part del pressupost es dedica a una de les màximes d'ARTE: l'excel·lència. "La qualitat és la marca d'ARTE i si no en té, no s'emet –diu Denay-. Tot el que s'emet està en alta definició i doble estèreo, però ja estem treballant en un projecte per emetre en 8K i amb so binaural (3D)".
Notícies relacionadesLa marca Concert ofereix absolutament tots els estils musicals que hi ha al món, però n’hi ha un en concret que, per raons d'idiosincràsia del mateix canal, té un tractament especial: l'òpera.
"ARTE es va inaugurar amb una òpera, i és un gènere que té molts seguidors a Europa", explica Dominic Konrad, responsable del Projecte Temporada Arte Òpera, una nova aposta que es va començar a gestar el 2015 i que oferirà 50 operes a l'any subtitulades en sis llengües: anglès, espanyol, italià, polonès, francès i alemany. "En l'òpera el subtitulat és important, i aquest gran salt cap endavant serà una realitat aquest proper juny", comenta Konrad, que explica que actualment treballen amb 22 teatres a 14 països d'Europa (del Liceu a la Scala). El 40% del públic que connecta amb aquest gènere musical és d'Alemanya i França, però ara, amb el projecte ARTE-Europa, obrirem encara més les fronteres". I així, amb ARTE-Europa, aquesta altra tele també és possible a Espanya.