EXPOSICIÓ AL MET DE NOVA YORK
'Camp': l'artifici vessat (de Versalles a les 'drag queens')
zentauroepp47948427 mas periodico bertrand guyon french born 1965 for house o190503114511
La genealogia ‘camp’ porta fins al verb «'se camper'» –adoptar una actitud exagerada– i Andrew Bolton, comissari de la mostra 'Camp: notes on fashion', descabdella amb 125 objectes el rastre de l’extravagància des de les ‘drag queens’, apunta Anna Wintour, fins al Versalles de Lluís XIV –de qui recupera, per cert, uns coquetes sabates amb taló vermell–, quan el luxe i la 'performance' es van convertir en estil de vida (i dominació). Paradigmàtic del 'camp' va ser el germà del rei, Felip d’Orleans. 'Monsieur', com se'l coneixia, estava obsessionat amb la roba i les joies, estava fascinat amb la seva cort masculina, i feia provisió de rosaris i medalles perquè les trobades amb la seva segona dona, madame Palatine, fossin productives en descendència.
/ johnny dufort /
No obstant, la primera vegada que el terme camp apareix documentat és en una carta delord Arthur Clintonal seu amantFrederick Park(«les meves empreses campish no han trobat l’èxit que es mereixen»). Park es vestia de dona, es feia dirFannyi juntament amb la seva companya de transvestismeStella (Ernest Bolton) va acabar als tribunals acusat d’indecència.
De Wilde a Stonewall
Després de la caiguda sociald’Oscar Wilde, que havia embolicat el personatge en pompa camp, l’artifici extravagant va passar a la clandestinitat. Després, la paraula va guanyar popularitat a començaments del segle XX en la moda i en els ambients homosexuals i 'queer’, on els clavells verds al trau, les sabates de camussa marró i la roba massa ajustada formaven part d’un codi secret per a entesos.
/ JOHNNY DUFORT /
Després, després dels disturbis de Stonewall, moment fundacional del nervi LGTBI, el 'camp' va abraçar oficialment la moda i la cultura, i va començar a bategar sota un ‘continuum’ que va dels flamencs de la ressuscitada Schiaparelli al coll cigne de Björk. «La subversió dels valors estètics del camp s’han trivialitzat, però aquesta mostra revelarà la seva profunda influència tant en l’art elevat com en la cultura popular», reivindica Max Hollein, director del Met.
