Chelo García-Cortés, la tertuliana enfangada
zentauroepp47984645 mas periodico ilustracion tassies t ssies dibujo chelo gar190502140547
Aliena a la ràfega de mems sobre la seva apocalipsi capil·lar i a l’acusació de ser palmera d’Isabel Pantoja, Chelo García-Cortés es continua esforçant als Cayos Cochinos per donar minuts d’or televisius que li permetin sanejar un deute d’1,4 milions d’euros amb Hisenda, ministeri que, de moment, s'està quedant amb el 70% de la seva nòmina. "El que em demanen és un disbarat tan gran –es lamentava la periodista a 'Semana – que encara que tingués 20 anys menys no veuria futur de solució".
I això que María de la Consolació García-Cortés, que s’enfila cap als 70 anys, en fa quatre vorejant el més esgarrifós a canvi d’ingressos. S’ha disfressat de Pippi Calzaslargas, Gandhi i Donald Trump; ha participat en 'friquiolimpiades'; ha deixat entrar càmeres fins a la butaca de l’odontòleg per revelar el destí de dues peces dentals que se li movien i ha fet l’indi a Guadalix de la Sierra. Fins i tot Marta Roca, la seva dona des del 2005, a qui havia ocultat el desastre financer, va sortir fa uns dies de la seva discreció per contribuir a la 'causa familiar' sotmetent-se a un interrogatori al 'Deluxe' per poc menys de 20.000 euros. Total, galledes d’aigua en un oceà de deute.
¿Com és possible que una pencaire estigui en aquesta situació catastròfica? Segons Mila Ximénez, que sempre té el fibló preparat, és el resultat de viure "per sobre de les seves possibilitats", cosa que, segons ella, va exemplificar el 'look' –a base d’Hermés, Cartier i Rolex- amb què Marta Roca es va presentar al plató de Tele 5 i que,fent càlculs, no baixava dels 40.000 euros. "Gastava a tort i a dret", havia recordat ja abans el seu 'ex' José Manuel Parada. "Sempre li va agradar fer-se veure", s'afegeix una vella col·lega del món rosa. A Chelo li agradava viatjar en primera i la dringadissa de les claus de les seves propietats a Castelldefels, Madrid i Eivissa.
La conjectura
Gent pròxima a la periodista creu que el suïcidi de la seva mare quan només tenia 11 anys va configurar la seva manera de blindar la vulnerabilitat. Ella controlaria el destí. Seria la versió gallega de Scarlett O'Hara i el seu "a Déu poso per testimoni". Això explicaria, segons les esmentades fonts, la seva 'relació-pantalla' amb Parada –del 1974 al 1984–, amb qui es va mudar a Barcelona i va publicar el primer nu masculí del país –el de Joan Llaneras, per a la revista 'Party', el 1977–, que li va valer ser processat per escàndol públic (i això que ningú va saber que tenia un affaire amb Bárbara Rey).
Chelo García-Cortés i José Manuel Parada, en una festa de Radio Miramar. /
Cultura del pessebre
La seva carrera s’havia encarrilat, però, ai, va resultar ser una de les víctimes de la 'cultura del pessebre', una mena de 'codi maliciós’ que ataca el codi (deontològic) d’alguns periodistes. (En l’argot, 'pessebre' és qualsevol prebenda –de la croqueta a la bossa de Loewe, passant pel tracte d’igual a igual– que s’obté a canvi d’elaborar una informació que no faci mal i fins i tot blanquegi assumptes difícils).
"Sempre li va agradar relacionar-se amb el poder", diuen. I això no és bo. Fent el primer salt sobre el trampolí d’Encarna Sánchez, i al llarg de 22 anys d’exclusives amb personatges del cor per a 'Lecturas’ i de surfejar sobre l’escuma de la tele –primer a 'DEC' (Antena 3) i després a'Sálvame' (Tele 5)–, Chelo va anar oblidant que els periodistes no tenen amics sinó fonts, i va acabar entrant i sortint de les cases d’alguns de famosos i estimant "com si fossin fills", per exemple, Sofía Cristo i Chabelita Pantoja, a qui fins i tot li va deixar el pis per a les seves aventures adolescents, cosa que li va tancar les portes de 'Cantora'.
Notícies relacionadesI saber secrets –fins i tot del cap d’Estat– i no posar-los al servei de l’interès comú és un capital enverinat. O ets 'un d’ells’, tipus Lecquio o Jimmy Giménez-Arnau, o guanyes pes com a sac de boxa. Aquest últim sembla el destí de Chelo. Almenys,tenint en compte el col·lapse de trucades dels 'haters' a la centraleta del seu programa o el permís que s’arroguen alguns dels seus companys per riure-se’n.
Però segueix endavant, amb aquestes bermudes tremendes, intentant sortir del fang, de recollir pilotes cap avall i de recompondre els ponts amb la Pantoja a base de parar les ‘machadas’ de Carlos Lozano i l’embolic de les Azúcar Moreno. Hisenda hauria de considerar una rebaixa pel seu grau d’exposició al cinisme.
