Palomo Spain: com fer que et desitgin Beyoncé i el Metropolitan
zentauroepp41628945 spanish designer alejandro gomez palomo poses before the for190503114405 /
En tot just tres anys, el dissenyador Alejandro Gómez Palomo, de la firma Palomo Spain, ha tingut temps d’a/ armar un 'tomahawk' teatral i dramàtic contra les normes de gènere portant la indumentària masculina a un punt cec en el qual b/ conflueixen els salons barrocs, el dandisme del segle XVIII, el Fabio McNamara de la moguda i el folklore de la Setmana Santa; amb la qual cosa c/ s’ha convertit en el xafardeig de la lliga internacional del sector i ha vestit dives maximalistes com araBeyoncé, Madonna i Rosalía, i d/ s’ha erigit en un dels cinc dissenyadors joves que el Metropolitan Museum de Nova York ha elegit per al’exposició dedicada a la moda d’aquesta primavera, que està consagrada al ‘camp’l’exposició dedicada a la moda d’aquesta primavera consagrada al ‘camp’ i es presentarà demà amb tota la pompa, els ‘posts’ i els flaixos que l’editora del 'Vogue', Anna Wintour –organitzadora d’una supergala en la qual el cobert costa 35.000 dòlars–, sigui capaç d’esgarrapar.
En un moment en què creixen les crítiques a la indústria de la moda pel classisme, el sexisme i la colonialitat dels seus missatges, així com per l’explotació humana i ambiental sobre la qual se sustenta, el comissari de la mostra i capità del Costume Institute,Andrew Bolton, ha tirat pel camí de la diversitat i dels espais de desestabilització i llibertat que la indumentària sí que ha contribuït a obrir.
Pol Roig llueix el vestit nupcial que va tancar la desfilada de setembre del 2017.
El 'camp', segons Susan Sontag, és un 'no sé què' antinatural, artificiós i exagerat, un codi secret que agrada i repel·leix alhora
Així, ha trobat la bastida intel·lectual de la mostra en l’assaig que el 1964 Susan Sontag va dedicar al camp, un no sé què, va venir a dir, extravagant i esmunyedís que va definir com «un amor pel que és antinatural, per l’artifici i l’exageració», «un codi secret» que agrada i repel·leix alhora, i que, a la seva manera, pertorba i desafia el binarisme amb què s’han llegit l’art i la vida. Ja saben: culte/popular; frívol/seriós; profund/trivial; masculí/femení; heterosexual/homosexual.
Comprendran, doncs, que els armaris de Palomo Spain, que acaba de fer 27 anys, comparteixen codi font amb aquest fresc d’esperits i idees en què Sontag i la crítica que va arribar després han inclòs des de laretòrica del general DeGaullefins a l’obra deCaravaggio, El llac dels cignes, els còmics de Flash Gordon, les dissidències ‘queer’ i les estètiques LGTBI i drag queen. En aquestes coordenades, un dels vestits elegits per a la mostra –amb el qual el seu nòvio, Pol Roig, fill de l’artista feminista Eulàlia Valldosera, va tancar la desfilada de setembre del 2017– és un punt de fuga purament 'camp': un nòvio arrelat de transparències, pètals de 'chiffon’ i plomes d’estruç que elegeix l’a priori solemne camí de l’altar per homenatjar la Cher més extrema dels 80.
El vestit nupcial que es veurà a la mostra el va lluir la seva parella, Pol Roig, i va tancar la desfilada del setembre del 2017
De fet, el vestit –que es veurà al Met fins al setembre vinent– funciona tant de coronació com de síntesi d’aquesta firma que en temps rècord ha introduït una nova subcultura a la moda «els palomos»– a base de curtcircuitar l’armari masculí amb codis femenins i androgínia historicista (tot i que al final, és cert, els que acaben lluint amb més soroll les seves creacions són les dives abonades al més és més). Precisament, la cara B d’aquest trienni frenètic es documenta en un llibre que es presentarà el juny, ‘Alejandro Gómez Palomo, Palomo Spain’, en què Pol Roig fa de notari del fenomen que es va forjar a la localitat cordovesa de Posadas, on el dissenyador, fill d’un enginyer i una mestra, manté el seu taller i on, de criatura, va començar copiant els vestits d’Yves Saint Laurent i John Galliano per a les seves ‘barbies’, la col·lecció més gran, presumeix, del poble.
Beyoncé va triar una bata de Palomo Spain per armar una anunciació que semblava organitzada per Liberace.
El que va arribar després ja és història (o llegenda 'camp'): als 18 anys se’n va anar a Londres, on, diu, va copsar els gustos de les compradores de moda servint copes en un bar ‘pijo’ de Knightsbridge; va estudiar moda i va treballar en el departament de costura dels magatzems Liberty; i després de la seva tornada a Espanya es va colar als radars de la 'intelligentsia' del sector [el primer, el de la superpoderosa estilista i exeditora del 'Vogue' francès Carine Roitfeld] amb la col·lecció ‘Orlant’, una picada d’ullet al personatge de Virginia Wolf que canvia de sexe i viu 300 anys.
El dissenyador acaba de treure a la venda un llibre que documenta els tres anys de vida de la seva firma
Es pot dir que en aquesta empresa sempre l’han acompanyat els seus pares. «No som rics i aquest és un món de rics», deia temps enrere la seva mare, Manoli, que tan aviat ha sufragat despeses com ha preparat el càtering de les desfilades. Així, després de començar la firma per la teulada (la metàfora és seva), la casa s’esforça ara a apuntalar una producció que doni resposta a les comandes i a rendibilitzar –ja sigui amb productes més econòmics, col·laboracions amb altres firmes o fent de coach a Maestros de la costura– la seva imatgeria potent. Per cert, que el dissenyador assistirà a l’obertura de la mostra davant de la premsa, però no a la Met Gala. Llàstima: ens quedarem amb les ganes de veure què s’entén a ‘palomo’ per estricta etiqueta 'camp'.