FESTIVAL AMB POLÈMICA
Israel, el candidat incòmode
El país amfitrió d'Eurovisió acumula boicots i crítiques per la seva gestió de la crisi amb els palestins
zentauroepp43303134 jsg lisbon portugal 12 05 2018 netta c from israel c190509142616 /
Dissabte 4 de maig. Són les 9 del matí. Tamta, la representant de Xipre, puja emocionada a l’escenari del Pavelló 2 de l’Expo Tel Aviv per fer el seu primer assaig eurovisiu. És la primera artista d’aquest any a provar vestuari, càmeres i veu. Tot ha d’estar a punt per intentar guanyar el festival. Mitja hora més tard, només 30 quilòmetres al sud de la ciutat, comencen a sentir-se unes explosions. Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina estan bombardejant territori israelià. Immediatament, l’Exèrcit desplega l’escut antimíssils i inicia una ofensiva de resposta sobre objectius militars a la franja de Gaza.
La seguretat és una de les qüestions més importants del certamen. Per raons òbvies, ningú en revela detalls. Però ens podem fer una idea del que serà Tel Aviv la pròxima setmana, quan aterrin milers de fans i periodistes de tot Europa: el 2017 el xou va tenir lloc a Kíev. Ucraïna ja estava en guerra amb Rússia per l’ocupació de Crimea. Durant la setmana eurovisiva, la capital va estar literalment presa per la policia i l’Exèrcit.
Van protegir el recinte musical, les zones turístiques i l’Eurovillage, que és on cada any es programen concerts i activitats culturals paral·leles. El públic se'l gravava en vídeo a l’accedir al recinte i a més d’un el van obligar a demostrar que el seu mòbil era un telèfon i no un dispositiu per activar artefactes explosius per control remot.
La qüestió palestina sempre ha projectat la seva llarga ombra sobre la participació d’Israel a Eurovisió. El Marroc, per exemple, només hi ha participat una vegada; va ser el 1980 perquè Israel aquell any no hi era. El 2005, el Líban va estar a punt de debutar en el certamen. Havien triat cantant i cançó –¡i eren entre les favorites!–, però la Unió Europea de Radiodifusió (UER) els va advertir que no podien interrompre el programa quan actués Israel. Els libanesos no van acceptar les normes del joc i es van acabar retirant. Encara cuejaven les picabaralles per l’ocupació del sud del país als 80, per part de l’Exèrcit israelià, per combatre les milícies palestines.
La victòria de Netta
Després de la victòria de Netta Barzilai l’any passat a Lisboa, l’Autoritat Nacional Palestina va ser la primera a instar al boicot. Just després, el moviment cívic palestí BDS va iniciar una campanya internacional que va recollir més de 100.000 firmes a favor del boicot amb l’argument que "participar en un festival d’Eurovisió celebrat a Israel hauria de ser tan impensable com haver-ho fet a la Sud-àfrica de l’‘apartheid’".
Se’ls va arribar a veure pels carrers d’Estocolm el mes de març passat aprofitant la final del multitudinari Melodifestivalen suec, on els escandinaus elegeixen el seu representant eurovisiu. També van aconseguir unir més de 140 artistes de tot Europa i Austràlia en un manifest que denunciava "dècades de violacions dels drets dels palestins". El text el van firmar, entre d’altres, l’actriu Julie Christie, el director de cine Ken Loach i els cantants Lluís Llach i Fermín Muguruza.
El tema del boicot també va ser present en l’última edició d’'Operación Triunfo', d’on havia de sortir el representant espanyol al festival d’aquest any: María Villar, Alba Reche i Natalia ja van deixar clar que no volien participar en el certamen perquè no estaven d’acord que Israel organitzés el xou, malgrat tenir el dret de fer-ho per haver guanyat l’edició anterior.
El trio islandès Hatari afirma que "és absurd saltar i ballar quan milions de persones viuen amb la llibertat mutilada a pocs quilòmetres"
Els que no han tingut miraments a anar a Israel tot i estar en contra de la manera en què el país afronta la crisi palestina, és el trio islandès Hatari. Han aterrat a Tel Aviv amb la intenció de denunciar el país amfitrió, perquè si no, "és absurd saltar i ballar quan en el mateix moment milions de persones a pocs quilòmetres viuen amb la llibertat mutilada i una constant incertesa respecte al seu benestar i la seva seguretat", van declarar recentment.
El preu de cridar "pau"
Però no tota la polèmica acaba a Palestina; l’ocupació dels alts del Golan per part d’Israel fa que les relacions d’aquest país amb Síria, que considera seu l’enclavament, siguin un altre focus de tensió a la zona. L’any 2000, Israel va enviar a Eurovisió el grup Ping Pong. La banda va decidir pel seu compte onejar banderes d’Israel i de Síria cap al final de la seva interpretació, on a més van llançar el crit "¡pau!".
Per acabar-ho d’adobar, els dos intèrprets masculins es van fer un petó a la boca sobre l’escenari. La televisió israeliana es va enfurismar i va renegar dels artistes, i els va obligar a pagar el cost del viatge a Estocolm, que és on es va celebrar el festival d’aquell any. No obstant, nou anys més tard, la tele va canviar d’actitud i va decidir oferir al món una cara més amable d’Israel, enviant Noa, la seva artista més internacional, acompanyada de la palestina Mira Awad i defensant un tema que incloïa un fragment de text en àrab i el títol del qual parlava per si sol: 'There must be another way'; és a dir, 'Hi ha d’haver un altre camí'.
L’elecció de Tel Aviv
L’elecció de Tel Aviv com a seu d’Eurovisió 2019 tampoc ha estat exempta de polèmica. El Govern va intentar forçar que el certamen se celebrés a Jerusalem. La comunitat internacional no la reconeix com a capital del país perquè ha incorporat territoris palestins. Portar a la ciutat un esdeveniment tan important com Eurovisió hauria reforçat la seva capitalitat. Però la UER es va plantar i va demanar més candidates per acollir el certamen. Tel Aviv es va emportar el premi gros.
El president del club de fans d’Eurovisió a Israel, Itzik Fishely, considera que Tel Aviv és "la millor elecció". La comunitat jueva ortodoxa té molt pes a Jerusalem; Tel Aviv, en canvi, "és diferent de la resta del país; és divertida, té platges increïbles i un gran ambient nocturn", assegura. A més, és obertament 'gayfriendly', ideal per a la tropa més visible de seguidors del concurs.
Notícies relacionadesA Jerusalem, Eurovisió hauria hagut de fer front a la negativa dels ortodoxos a violar el ‘shabbat’, el descans setmanal obligatori dels jueus, que va des del capvespre de divendres a la nit de dissabte. En aquesta franja horària tenen lloc els dos assajos de la final eurovisiva. Ja hi va haver molts problemes quan Jerusalem va organitzar el Festival de 1999 després de la victòria de la cantant transsexual Dana International.
L’any abans, l’elecció de l’artista va provocar un xoc a Israel; Fishely recorda que "la gent religiosa no la volia. Després de guanyar, no ho va tenir fàcil; els ortodoxos van dir que Eurovisió no se celebraria a Jerusalem i que Dana no actuaria a la ciutat, però al final va fer una actuació memorable, interpretant el Free de Stevie Wonder al peu del Mur [de les Lamentacions]". El president dels eurofans israelians explica que el triomf de Dana "va canviar la història d’Israel" perquè va mostrar al món una nova imatge. "Sempre se’ns ha considerat un país ortodox i molt tradicional. La majoria del que la gent sap és el que veu a les notícies. Israel és més que això".
