Del súper al museu: les noves dames del mecenatge

Fa ara 30 anys, abans de l’obertura del Macba a Barcelona i del Guggenheim a Bilbao, quan el Reina Sofia madrileny dominava sense rival el panorama dels museus d’art contemporani a Espanya, València va sacsejar el tauler amb el seu trencador IVAM. Ara, tres dècades després, dues fundacions, l’Hortensia Herrero i Per Amor a l’Art, tornen a posar el focus a la capital valenciana.

Totes dues irrompen amb força en un ecosistema dominat fins ara per projectes finançats íntegrament o parcialment amb fons públics i que tenia la Fundació Banco Santander i el seu Centre Botín com una de les seves escasses excepcions d’alt nivell, tot i que de propietat col·lectiva.

Tot surt del súper. Hortensia Herrero (València, 1950) impulsa la fundació que porta el seu nom i és vicepresidenta i una de les grans accionistes de Mercadona, la cadena de distribució que dirigeix el seu marit, Juan Roig, que domina amb superioritat el sector a Espanya.

Una de les claus del seu ascens han sigut les marques blanques i rere dues de les més conegudes (Bosque Verde i Deliplus) està el grup Ubesol, el president del qual i copropietari és José Luis Soler, president al seu torn de la Fundació Per Amor a l’Art. La seva dona, Susana Lloret (Alacant, 1966), n’és la vicepresidenta, però també la directora general i principal executiva.

Amistat i negocis

Més enllà dels negocis, les dues famílies comparteixen amistat. Fa tot just un mes, quan el València Bàsquet, el club del qual són màxims accionistes Roig i Herrero, es va proclamar campió de l’Eurocup, les seves primeres paraules van anar per Soler, a qui li van dedicar el títol. “És un gran amic nostre que s’està recuperant d’una malaltia”, va apuntar Roig.

L’acció social de les dues famílies té dos nexes més. D’una banda, la idea de “compartir amb la societat part del que ens ha donat”, com explica Lloret en la presentació de la seva fundació i repeteix habitualment Roig. Per una altra, València com a escenari. “És una manera de contribuir a la societat i posar la cultura de València al món”,va dir Herrero de la seva activitat al rebre l’Alta Distinció de la Generalitat el 2017.

En els dos casos, els museus parteixen d’importants col·leccions pròpies. La de Per Amor a l’Art consta de 1.800 obres de 1.400 autors i, fonamentalment, està integrada per fotografia i pintura de tendència abstracta. Des dels seus inicis, ha estat assessorada per Vicente Todolí, exdirector de l’IVAM i de la Tate Modern de Londres i ara patró i director de l’àrea d’art de la fundació. Todolí destaca la profunditat de la col·lecció i la seva ambició per “reunir tota una sèrie, per exemple, d’un fotògraf, i no dues o tres peces, com és habitual”.

A Bombas Gens, tant les exposicions permanents com les temporals surten d’aquests fons, tot i que en el cas d’aquestes últimes s’amplien amb obres en préstec del mateix artista. En tot just dos anys ja han tingut temps de brillar amb ‘La mirada de las cosas’. Fotografía japonesa en torno a Provoke, actualment en marxa; amb Anna-Eva Bergman. ‘De Norte a Sur, Ritmos’, la primera gran mostra de l’artista noruega en solitari, o amb les caminades més mediterrànies de Hamish Fulton.

També Javier Molins, director artístic de l’Hortensia Herrero, va passar per l’IVAM, tot i que, en el seu cas, pel departament de comunicació. Periodista, doctor en Belles Arts i comissari, va deixar anar recentment que a la col·lecció hi ha noms com l’escultor britànic Tony Cragg, el pintor alemany Georg Baselitz i l’argentí Tomás Saraceno. Pintura i escultura dominaran un centre amb vocació contemporània i internacional.

Ruïna i esplendor

Les dues fundacions han apostat per rehabilitar edificis en ruïnes per instal·lar-hi els seus projectes més emblemàtics. Això sí; aquesta vegada, les diferències entre l’origen d’un i un altre són notables.

A l’humil i obrer barri de Marxalenes, l’antiga fàbrica de bombes hidràuliques Gens queia a trossos des que es va tancar el 1991. L’imponent edifici de 1930, obra del prestigiós arquitecte Cayetano Borso Di Carminati, va patir fins i tot un incendi el 2014 pocs mesos abans que Soler i Lloret l’adquirissin.

La impressionant rehabilitació va descobrir i va recuperar un celler medieval (amb gerra original inclosa) i un antic refugi antiaeri de la guerra civil, construït el 1938 per protegir els obrers de la fàbrica, que durant aquella època es dedicava a un altre tipus de bombes. Després de dos anys de treballs, es va obrir al públic el juliol del 2017, convertida en el centre d’operacions de Per Amor a l’Art, però també en la seu del restaurant de Ricard Camarena, que posseeix dues estrelles Michelin.

En aquest procés de reconstrucció està ara la Fundació Hortensia Herrero amb el Palau Valeriola, un edifici noble d’estil neoclàssic, acabat el segle XVII al centre de la ciutat. El procés ja ha ofert la primera sorpresa, ja que s’han trobat restes de l’antic circ romà, que s’exhibiran, com també els vestigis del call.

El Palau és història viva de la ciutat, fins i tot va allotjar la redacció i impremta del diari ‘Las Provincias’ entre 1893 i 1931. També té les seves pàgines negres. Com l’assassinat el 1606 del seu propietari, Jerónimo de Valeriola, un crim pel qual es va ajusticiar el seu fill i l’autoria del qual va acabar confessant anys després un cortesà a qui hauria enviat un enemic de l’assassinat.

Comprat a la vídua d’Armada

Igualment haurien mort allà un o alguns dels lleons que passejaven per la seva fossa quan era un dels pubs més de renom del moment als anys 80 i principis dels 90. Després, semblava que la seva destinació passava per ser un hotel, però la crisi ho va impedir i fa tres anys Herrero el va comprar a la vídua del colpista general Armada.

Bombas Gens no és només un museu i Per Amor a l’Art no només exposa una col·lecció d’art. A la Nau 0 (de les cinc que hi ha) es duen a terme projectes i tallers, molts d’ells amb escoles de la zona. A més, aprofitant la rehabilitació, es va construir un edifici que acull el Centre Jove, en el qual fins a 36 de menors del barri d’entre 12 i 16 anys i en risc d’exclusió tenen menjador, recolzament extraescolar o tallers.

El Centre també és la seu de l’Àrea de Recerca de la fundació, que ha impulsat l’Equipo Wilson, un grup d’experts que treballa en la investigació i difusió de la malaltia de Wilson (que va afectar un membre de la família Soler-Llobet) i d’altres malalties rares.

Per a Hortensia Herrero, el Centre d’Art també serà un pas més. La seva fundació es va estrenar en els grans projectes amb la rehabilitació dels frescos de l’Església de Sant Nicolau, batejada després d’aquesta intervenció com ‘la Capella Sixtina valenciana’. Després van arribar altres grans reptes, com la restauració de l’Escola d’Art Major de la Seda i ara afronta la de l’emblemàtica Església dels Sants Joans.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Herrero també ha impulsat ja tres grans exposicions d’escultura a València. Primer va ser Manolo Valdés, després Cragg i aquest estiu li tocarà al català Jaume Plensa. A l’acabar-les, a més, regalarà una de les figures a una ciutat que el 2014 ja la va fer filla predilecta.