Ren Zhengfei, el senyor Huawei

Va patir les fams del Gran Salt Endavant i la repressió durant la Revolució Cultural, el menyspreu en els seus inicis empresarials i va veure la seva filla empresonada al Canadà per ordre de Washington quan l’any passat van volar les primeres bufetades de la guerra comercial. Les envestides de Donald Trump, doncs, són un assumpte manejable: al cap i a la fi, s’enfronta amb un tipus que va heretar el seu imperi i sempre va menjar calent. "Mai en la meva vida he navegat sense turbulències", va aclarir recentment. Es Ren Zhengfei, fundador i patriarca de Huawei. La seva companyia, epítom de l’auge tecnològic xinès, és la principal víctima col·lateral d’aquests temps convulsos.

No abunden els precedents d’una campanya d’assetjament similar: insídies, lleis 'ad hoc' i pressions a aliats perquè segueixin el seu boicot. Els Estats Units han aconseguit, almenys, treure de l’ombra qui va sublimar durant dècades la discreció. Els xinesos s’acostumen aquests dies a la seva veu amb les seves entrevistes encadenades. 'Huawei no es deixarà agenollar pels Estats Units, Trump infravalora la nostra força' ... els seus missatges tenen l’empenta de les arengues a la tropa abans del desembarcament i les instruccions per identificar l’enemic. Són els polítics i no els empresaris nord-americans. La seva família, ha revelat, també utilitza els telèfons i ordinadors Apple que ell els compra perquè "ningú pot pensar que el patriotisme consisteix a comprar Huawei".

Empresari exemplar

Les fonts discrepen sobre qui és Ren. Per als xinesos, un exemplar empresari amb tenacitat confuciana i el talent dels escollits. Per a la Casa Blanca, un espia a les ordres de Pequín. Només hi ha proves del primer. La seva biografia és rutinària: un altre xinès que va triomfar després de caure i aixecar-se mil vegades. La literatura i el cine nord-americans han sublimat l’home fet a si mateix, però en cap moment històric va abundar més que en l’obertura econòmica xinesa.

Ren va néixer el 1944 a la província rural de Guizhou. Va ser el setè de set germans d’una família que s’alimentava amb dificultat. Es va llicenciar en Enginyeria Civil i va entrar a l’exèrcit. Mai va aconseguir un rang elevat perquè el seu pare havia sigut etiquetat de capitalista durant la Revolució Cultural, el pitjor insult que es despatxava a l’època, i només després de molts anys va aconseguir que el partit li expedís un carnet. En aquests vincles descansen les sospites nord-americanes actuals.

Nits de fred

A Ren se li va encarregar que posés en marxa una fàbrica per dotar d’uniformes nous les tropes cobertes amb pedaços. Recorda la gana i les nits en instal·lacions precàries amb temperatures glaçadores, però també la possibilitat de llegir en uns temps en què unes ulleres descobrien el contrarevolucionari.

 Acabada la seva etapa castrense, va provar al sector petrolier sense sort abans d'adonar-se que la Xina necessitava urgentment millorar les seves telecomunicacions. Va triar Shenzhen, llavors un poble de pescadors que, com Huawei, sintetitza el frenesí xinès: avui és una megaciutat futurista de 20 milions d’habitants que mira desacomplexada a la veïna Hong Kong. De cinc amics va aconseguir els 5.000 dòlars per fundar Huawei i va començar venent a l’interior els components que comprava a l’excolònia.

Relleu després del càncer

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Era un 'outsider' privat en un sector dominat per les empreses estatals que treballava 16 hores diàries i va tenir depressió i ansietat. Invertia els seus pocs ingressos en investigació per diferenciar-se de la resta, en uns temps on el camí més curt cap a l’èxit era la còpia. Avui Huawei és la segona companyia en telefonia i avantatja en diversos caps els seus rivals a les xarxes 5G que canviaran les nostres vides, compta amb 190.000 assalariats, està present a 170 països i segueix aferrada a la vella filosofia: destina el 45% de la seva massa laboral a la investigació i és la primera companyia del món en nombre de patents.

Ren va establir el 2011, després de ser diagnosticat de càncer, un sistema rotatori de quatre presidents perquè tots estiguessin preparats per rellevar-lo quan fos necessari. Avui amb prou feines té l’1% de les accions, però és el que mana. Els seus lemes adornen els menjadors de la companyia i són rebuts per correu electrònic per tota la plantilla. De Huawei només lamenta que li impedís reforçar les relacions amb els seus tres fills. I és que, entre la companyia i la família, mai ha dubtat. El 2013 va enviar un correu electrònic intern als seus empleats detallant els trets que requeria el seu relleu: visió, caràcter i coneixements sòlids. "Ningú en la meva família té aquestes qualitats", admet l’empresari.