Les delícies turques envaeixen Espanya

-“Llavors.... ¿Ens atrevim?”

“Sí, segur, funcionarà... És molt bo. Val la pena arriscar-se.”

I José Antonio Antón, director de programació i negoci digital d’Atresmedia, al veure la seguretat amb què Charo Calvo, responsable de selecció de producte seriat a Atresmedia, defensava la seva aposta, va deixar de banda els dubtes i es va llançar 'Fatmagül', serial turc del 2010, però que va ser el primer que es va emetre a Espanya. I a més ho feia a Nova, el canal del grup de Planeta que fins aquell moment era terra abonada per al sempre productiu serial sud-americà.

Diuen que, si alguna cosa funciona, no la toquis. Però Antón reconeix que a la tele això és un perill, i que sempre s’ha d’estar atent a la pantalla i veure on estar la innovació en un mercat cada vegada més globalitzat.

“Ja feia temps que li donava voltes a a aquesta aposta turca –reconeix Antón– Sabíem que és un producte que tenia enganxat mig món, fins i tot a Sud-amèrica, bressol dels serials..., però era arriscat posar-lo a Nova, canal en el qual el serial sud-americà està totalment assentat. Per això ho vam fer amb molta cautela i amb una sèrie que ja havia triomfat a diversos països”.

El gener del 2018 es va estrenar ‘Fatmagül’, i l’èxit va sorprendre la mateixa empresa: s’ha convertit en la sèrie més vista de la història de Nova, amb 744.000 telespectadors de mitjana, i amb gairebé 14 milions de persones que han vist la sèrie almenys un minut, segons les dades de Kantar Media.

“Esperàvem que anés bé, però la veritat és que no tant”, confessa el directiu d’Atresmedia, per a qui el secret d’aquestes produccions són les històries, “potents i molt enganxades a l’actualitat de qualsevol societat, i aconsegueixen crear aquesta empatia necessària per enganxar”.

I 'Fatmagül' la té: la protagonista és violada per amics del seu nòvio, que la menysprea, i és obligada a casar-se amb el que ella creu que és un dels violadors, però... 

“El perfil de l’espectador és superobert –explica el directiu–, ja que atrau un segment del públic jove de 16 a 44 anys, un segment que, efectivament, entra en aquest producte amb prejudicis i fins i tot desídia, però s’hi enganxen gairebé des del principi. I això es veu molt bé a la plataforma per internet Atresplayer: és el que més  funciona. I això que és de pagament”.

El ‘pelotazo’ que va significar ‘Fatmagül’ ja va ser el tret de sortida  per a l’inici d’una història d’amor de Nova amb els serials turcs: el maig del 2018 es va estrenar ‘Amor de contrabando’ (507.000 espectadors de mitjana); el novembre d’aquest mateix any, ‘Sila’ (579.000), i al març d’aquest 2019 va arribar ‘Madre’, emotiu serial (com el seu títol ja deixa entreveure), que en tot just dos mesos ja és la segona producció més vista de la història de Nova, amb una mitjana de 616.000 persones enganxades. I aquest maig ja s’ha estrenat una altra –la cinquena– producció turca: ‘El secreto de Ferhhia’ (453.000).

Davant d’aquest espectacular èxit, Nova s’ha abocat amb el seu nou i fructífer amor que promet durar molts anys: ja s’han assegurat  l’emissió en exclusiva d’alguns dels millors serials turcs, alguns encara en emissió, com és el cas de ‘Mujer’ la  nova estrella de la temporada turca, i que actualment ja està en ple rodatge de la segona temporada.

‘Mujer’ se centra en la difícil vida que ha d’afrontar una dona amb dos fills petits que d’un dia per l’altre es queda sense res quan el seu marit desapareix al mar.

Així, Nova, que ja compta en la seva programació amb set de les deu sèries turques més vistes (‘Fatmagül’, ‘Madre’, ‘Sila’, ‘Amor de contrabando’, ‘El secreto de Feriha’, ‘Elif’ i ‘Ezel’–, ja té en cartera set produccions més que pretén estrenar al llarg d’aquest mateix any.

“Més que satisfets, estem orgullosos d’haver fet l’aposta, ja que hi teníem molt a perdre a l’estar ja molt ben col·locats amb el producte llatí –explica Antón. Per això també és un orgull veure com la competència [és a dir, Mediaset] ha seguit els nostres passos en el mercat otomà”.

Ser els primer ha permès a Nova posicionar-se, però són conscients que ara Turquia té molts nòvios, per la qual cosa ja estan creant llaços més estrets amb les productores d’aquest país. Una relació que va més enllà d’assegurar-se l’exclusiva de les millors sèries (fins i tot abans de rodar-se), com és l’adaptació  i, també, la cohabitació: coproducció hispanoturca.

La direcció d’Atresmedia avança que l’adaptació espanyola de ‘Fatmagül’ ja està molt avançada, i ben aviat començarà a rodar-se, i per això no es descarta la possibilitat d’estrenar-la a finals d’aquest mateix any.

Quant a la coproducció, és una cosa que “no es descarta”, però de moment no hi ha res concretat. “Estem mirant moltes possibilitats, i la coproducció és una d’elles -diu Antón. Seria fantàstic, perquè són boníssims treballant, tal com es pot veure en la qualitat de les seves obres... És que estem parlant del segon país de tot el món que més producció audiovisual exporta, només superat pels EUA.”

El que sí que vol deixar clar el directiu és que l’amor pel serial turc no significa la infidelitat cap al serial sud-americà. Seguirem i continuarem apostant per la bona producció llatina,  ja que el fenomen turc no l’ha enfonsat, sinó que el que ha fet ha sigut reactivar el talent llatí: han vist com i què fan i s’han posat les piles, cosa que per a Nova és molt bona”.

Doblatge acurat

Tot i que Nova està totalment enamorada del serial turc, hi ha dos aspectes que impedeixen que sigui una relació ideal, i que se centren en un mateix tema econòmic: el doblatge i el preu d’estar de moda.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

“El doblatge òbviament encareix el producte –reconeix Antón–, sobretot perquè no vam voler anar a l’opció fàcil del castellà neutre (americà) ja que la qualitat de l’obra turca es mereix una personalització de les veus. I quant a la competència, efectivament, és un producte de moda i la llei de l’oferta i la demanda pot produir un efecte inflacionista en el qual tenim molt clar que no caurem”.

“Controlem la nostra inversió, i si el mercat es torna boig no entrarem en l’espiral alcista. Però hi ha molt producte i haver arribat primer ens permet anar amb un clar avantatge”.