Nacho Vidal, el pare queer

El 'pornostar' apareix al documental 'Me llamo Violeta', sobre la seva filla trans

zentauroepp48675071 mas periodico documental me llamo violeta190620135422

zentauroepp48675071 mas periodico documental me llamo violeta190620135422

3
Es llegeix en minuts
Ramón de España
Ramón de España

Periodista

ver +

A la tendra edat de sis anys, Ignacio li va dir al seu pare que era una nena i que es deia Violeta. El seu progenitor, en comptes d’enviar al nen a una escola militar, es va posar de part seva i va decidir acompanyar-lo al camí cap a la transformació en qui creia ser. Fins aquí, una història exemplar com tantes d’altres.

Però cal afegir que el pare en qüestió és Nacho Vidal, l’únic actor porno espanyol conegut –i fins i tot estimat– fora del circuit de la carn, i un personatge popular malgrat la seva peculiar manera de guanyar-se la vida. Pare i filla apareixen al documental 'Me llamo Violeta', dirigit per Marc Parramon i David Fernández de Castro, que ha aconseguit felicitacions per tots els festivals pels quals ha passat.

 

 

Des que va tornar de 'Supervivientes'Nacho Vidal ha mantingut un perfil baix i si ha sortit en la premsa és per assumptes com el de la seva filla trans o el dels rumors malèvols que l’assenyalaven com a víctima de la sida. Després de 600 pel·lícules porno com a actor i 140 més com a director, l’home s’ha guanyat un descans i només sembla desitjar una vida plàcida dins del que hi ha (el 2012 el van detenir per presumpta col·laboració amb una màfia asiàtica).

Legió i ‘guarreridas’

Ignacio Jordà González, en art Nacho Vidal, va néixer a Mataró el 1973. Pel treball del seu pare, la família es va traslladar en la seva infància a Enguesa, a València. La seva adolescència va ser, diguem, complicada: una vida de brètol aficionat a les drogues del qual semblava que no es podia esperar gran cosa. Com altres en la seva situació, Nacho es va apuntar a la Legió, però als 21 anys ja estava fent 'guarreridas españolas’, com diria Chiquito de la Calzada, a l’escenari del Bagdad.

Després de 600 pel·lícules porno com a actor i el seu pas per 'Supervivientes', manté un perfil baix

Allà va conèixer el nostre amic en comú José María Ponce, cineasta porno madrileny que vivia a Barcelona al costat de la seva musa María Bianco, una parella encantadora que, per cert, mai va treure un duro dels seus esforços cinematogràfics. Potser perquè Ponce era massa bona persona per a un món en el qual abunden els miserables i els explotadors: a ell li agradava comparar-se amb el personatge de Burt Reynolds a 'Boogie nights', i la veritat és que, pel que vaig poder veure, mai va tractar els seus actors i actrius com a trossos de carn. 

Aquest innocent pornògraf va construir al seu voltant una espècie de família disfuncional que resultava fins i tot entranyable i a què el senyor Vidal es va integrar per fer els seus primers passos en aquest cine que els anglosaxons defineixen eufemísticament com a adult.

A finals dels 90, el planeta Ponce se li havia quedat petit al nostre home. Després de fer amistat amb l’italià Rocco Sifredi, que ja era una llegenda viva del porno, es va traslladar a Los Angeles, capital mundial del cine per a adults, i les coses li van anar la mar de bé. Com diu el refrany, si la vida et dona llimones, fes llimonada. I si et dona un instrument com el del senyor Vidal, doncs dedica’t a la pornografia.

Temptatives de normalitat

Durant molt temps, Nacho Vidal només va ser un personatge conegut i admirat entre els consumidors de porno, però d’un temps ençà ha anat sortint dels estrets confins d’aquest gènere per convertir-se en algú a qui els espanyols coneixen i jo diria que fins i tot aprecien.

Notícies relacionades

Els seus intents per passar-se al cine, diguem, normal, no van anar gaire bé –papers secundaris, generalment de pinxo pervers, en pel·lícules d’escassa repercussió–, però les seves aparicions en televisió ens el van presentar com un home d’allò més normal, una mica primari però simpàtic –considero fonamental el seu pas per l’escola Ponce–, que es guanyava la vida d’una manera un tant extravagant, però tampoc feia mal a ningú: qualsevol es va adonar que hi havia 'brokers’, advocats i polítics molt més perillosos que el pobre Nacho, un home que li havia tret al seu propi penis unes possibilitats estel·lars.

El seu pas per 'Supervivientes' el va convertir definitivament en un personatge més del circ televisiu de les 'celebrities'. Es va portar bé –a part dels pets en públic, que no van ser del grat dels seus companys d’aventures–, i a la tornada es va queixar que li havia baixat la libido des que va anar a l’illa dels mosquits. Però ja s’havia convertit en un dels nostres. I de Tele 5.