L'argot adolescent muscula la llengua, segons els experts
zentauroepp48950433 mas periodico jerga de jovenes190705201227
Si vostè és pare o mare d’un adolescent i no l’entén quan li diu que la ‘popu’ de la seva classe li ha fet ‘crush’ però li dona ‘malro’ dir-l’hi, en actitud ‘cringe’ nivell ‘pro’ i que no vol semblar un ‘parguela’, no s’espanti. El seu fill no ha sigut abduït per cap secta satànica ni li està parlant en clau per vacil·lar-lo. Simplement, està utilitzant amb vostè l’argot que sol utilitzar per comunicar-se amb els de la seva edat, habitualment ple de paraules, girs, expressions i falques que només ells coneixen i que repeteixen amb fruïció fins a convertir la parla del pati de l’institut en una mena de llenguatge paral·lel.
No és greu, ni per al seu fill ni per a l’idioma. A ell se li passarà amb l’edat, i a la llengua, aquest festival de puntades de peu al diccionari no només no li fa mal sinó que de vegades, si hi ha sort, fins i tot l’enriqueix. En realitat, salvades les particularitats pròpies de cada generació, al seu fill no li passa res que no li passés a vostè quan tenia la seva edat i a casa li retreien que presumís d’estar tot el dia al·lucinant, o al seu pare quan li demanava per berenar un bocata mentre escoltava el tocata. “És llei de vida. El temps passa i un bon dia descobreixes que no entens el que diu el teu fill, però un no s’ha de preocupar, els romans ja es queixaven que els joves maltractaven el llatí”, compara Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
Flexibilitat
Per desconeixement i respecte, els usuaris tendim a considerar la llengua com un codi inamovible en el temps, tot i que no per això deixi de temptar-nos experimentar-hi. Curiosament, els que més saben de la parla i es dediquen a vigilar la seva salut solen ser més flexibles i el descriuen com un ésser viu en contínua mutació. “El llenguatge és un instrument que es presta al joc, i si hi ha una etapa lúdica en la vida, aquesta és la juvenil. És normal que els nois es diverteixin inventant-se paraules, els serveix per expressar la seva identitat i reforçar la seva permanència al grup. Dir contínuament ‘en veritat’, ‘tío’ o el ‘típic’ és per a un adolescent d’avui com lluir un tatuatge, una cosa que està de moda”, raona Vila.
I com passa amb la moda, en la parla ‘teen’ també hi ha regles, o almenys tendències. Entre el jovent fa furor el costum d’acumular prefixos grandiloqüents (‘hipermegaguay’, ‘supermegadiver’), acabar les paraules en i (‘besi’, ‘holi’, ‘oki’, ‘loqui’) i fusionar termes per estalviar lletres (‘malro’, ‘buenro’). També adoren utilitzar termes importats de la música trap (‘pimpín’, ‘racheta’) i reinventar conceptes relacionats amb les xarxes socials i la tecnologia (‘random’, ‘pro’, ‘hater’, ‘trolejar’, ‘shippejar’). I hi ha una falca que delata un adolescent d’avui més que un gra d’acne: “En plan”. Tot el que fa un púber del 2019, ho fa “en plan” el que sigui.
Ambivalència en el llenguatge
Davant de l’argot juvenil, els guardians de la llengua només reconeixen un temor. “No és dolent que utilitzin aquests termes per parlar entre ells. El greu és que siguin incapaços d’expressar-se en altres contextos. Llavors sí que podem tenir un problema”, adverteix el filòleg i acadèmic de la llengua Pedro Álvarez de Miranda, que es posa a si mateix com a exemple de l’ambivalència que permet el llenguatge: “Quan escric un whatsapp, no acostumo a posar el signe d’interrogació al començament de la pregunta, però si em trobo aquesta errada en un examen, assenyalo la falta d’ortografia”.
Notícies relacionadesFeta aquesta prevenció, l’argot adolescent és vist des de l’Acadèmia com una forma de creixement de l’idioma. Que algun dels termes que apareixen a la llista adjunta acabi al diccionari dependrà de la pervivència que en tingui l’ús. En la seva última actualització, del 2017, Álvarez de Miranda va lluitar per introduir el terme ‘finde’, que prové de l’argot juvenil. Els seus col·legues van preferir esperar, però l’acadèmic està convençut que acabarà sent admès com una paraula oficial. ¿Els passarà igual a ‘parguela’ i ‘mórtimer’? El temps i l’ús dels parlants –tant els joves com els grans– ho decidiran.
PD: el que volia dir-li l’adolescent de l’inici d’aquest article al seu pare era, traduït a la llengua comuna: “Papa, m’he enamorat de la noia més popular de la meva classe, però em fa una vergonya enorme dir-l’hi i no vull semblar un passerell”.
