Elsa Pataky, la mestressa de casa formidable

Abans que res, una confessió vergonyosa: estic subscrit (¡és gratis!) a l’edició digital de la secció de xafardejos sobre celebrities del diari britànic ‘The Daily Mail’, gràcies a la qual em trobo cada matí a la meva safata d’entrada amb un munt de notícies absurdes que m’entretenen molt. El concepte que el ‘Daily Mail’ té de la fama és eclèctic, ja que posa al mateix sac estrelles de Hollywood i concursants dels ‘reality show’ locals que no tenen res a envejar als nostres pel que fa a la promoció dels elements més grotescos de la societat.

La quota espanyola és baixíssima i, de fet, es redueix a dues dones: la reina Letizia, presentada sempre com el paradigma de l’elegància monàrquica contemporània, i l’actriu , que, a falta d’algun rodatge d’interès, acostuma a aparèixer sempre a la platja de Byron Bay, Austràlia, amb el seu marit, Chris Hemsworth (el Thor de les pel·lícules de la Marvel) i els seus tres fills. L’una amb els seus modelets i l’altra amb els seus biquinis apareixen amb una freqüència inusitada al diari, en què només recorden molt de tant en tant Penélope Cruz i Javier Bardem.

El més rellevant d’Elsa Pataky  és que no surt mai com a actriu, sinó com a mestressa de casa exemplar, paper que, d’altra banda, ella interpreta amb molta convicció i com si no trobés a faltar una carrera audiovisual més estimulant (l’últim que ha fet és una sèrie australiana per a Netflix, ‘Tidelands’, en què interpreta un híbrid de dona i sirena: diguem que ‘La terra de les marees’ no ho ha petat precisament amb l’audiència).

Abans de reciclar-se com a mestressa de casa australiana, Elsa Lafuente Medianu (Madrid, 1976), de pare espanyol i mare romanesa, semblava disposada a menjar-se el món. Fins i tot va arribar a patentar una manera de posar –d’esquena a la càmera, però amb el cap tombat cap aquesta i lluint un gran somriure– que va acabar sent coneguda com ‘un Pataky’. La interpretació li venia del seu avi matern, Mircea Medianu, de la dona del qual, Rosa Pataky, la nostra heroïna va adoptar el nom de guerra.

Mario Vaquerizo, el mànager

El seu primer mànager va ser l’inefable Mario Vaquerizo, que la va col·locar entre 1997 i el 2002 a la sèrie per a adolescents ‘Al salir de clase’. Prèviament, havíem pogut veure-la de presentadora florero en el programa de Chicho Ibáñez Serrador ‘El semáforo’, que presentava el difunt Jordi Estadella i del qual mai oblidaré l’aparició de Quico Palomar, icona de l’‘underground’ barceloní que havia adoptat per a l’ocasió l’àlies d’Augusto Esmío.

El seu pas per la Fantastic Factory de Filmax –controlada pel cineasta nord-americà Brian Yuzna, que va viure la gran vida a Barcelona facturant escombraries per al gran Julio Fernández, actualment exiliat a Miami– li va permetre aparèixer a les dues pel·lícules menys nocives de la productora, una seqüela de ‘re-Animator’ i ‘Romasanta’, de Paco Plaza.

Després de sobreviure a Brian Yuzna –altres no ho van aconseguir: el pobre Paco Rabal la va dinyar poc després de rodar ‘Dagon’, el més Ed Wood de la sèrie–, l’Elsa es va traslladar als Estats Units i va rodar algunes pel·lícules entre Los Angeles i Madrid. En el cine espanyol, va treballar per a José Luís Garci a ‘Ninette’ –‘remake’ de la cèlebre obra de teatre de Miguel Mihura ‘Ninette y un señor de Murcia’– o Bigas Luna, en una de les seves últimes obres, ‘Didi Hollywood’.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Als Estats Units, va aconseguir un paper de poli hispana a la cinquena entrega de la saga ‘Fast & Furious’ i un altre a la hilarant ‘Serps a l’avió’, protagonitzada per Samuel Jackson, que havia de tenir problemes d’efectiu en aquella època.

També va aprofitar per sortir amb nòvios amb fonament, com Olivier Martínez (el Roger Vadim de la interpretació, més conegut per la categoria de les senyoretes amb qui s’enllita que pel seu talent com a actor) o Adrien Brody (actor formidable a un nas enganxat). Fins que va conèixer Thor, es va casar amb ell, van tenir tres marrecs i tots vam començar a tenir la sensació que s’havia cansat de perseguir la fama, que havia reconegut les seves limitacions i que la vida de mestressa de casa li agradava un munt. I des d’aleshores ens té sense un mal ‘Pataky’ per contemplar.